l’arquebisbe Carlo Maria Viganò, allunyat del Vaticà
La Santa Seu va encaixar ahir amb summa irritació un greu escàndol que sacseja els seus fonaments, qüestiona la seva conducta ètica i deixa entreveure fosques conspiracions internes. Una investigació de la cadena de televisió privada La 7 va donar a conèixer el dimecres el contingut literal de diverses cartes, algunes d'elles dirigides al propi Benedicto XVI, en les quals l'ex número dos del Governatorato (màxim òrgan de govern) de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, l'arquebisbe Carlo Maria Viganò, denunciava les habituals corruptelas i la nefasta gestió econòmica.
L'exclusiva de la 7 va ocupar un programa de dues hores, dirigit pel periodista Gianluigi Nuzzi, autor d'un altre llibre explosiu, "Vaticà S.A." (Planeta, 2010), sobre els tèrbols manejos financers en el centre del poder catòlic.
El més nociu de la nova revelació és que les acusacions de corrupció, dures i inequívoques, les va fer el propi prelat en missives dirigides al Papa. Viganò va ser secretari general del Governatorato entre juliol del 2009 i octubre del 2011. Immediatament va descobrir que la concessió d'obres i serveis es feia de manera molt irregular, sempre a les mateixes empreses i a un cost sovint desorbitat. L'Estat de la Ciutat del Vaticà va perdre gairebé 8 milions d'euros en l'exercici 2009 i calia prendre mesures urgents. Viganò es va posar a la feina, amb gran rigor. El pressupost del pessebre nadalenc de la plaça de Sant Pere, per exemple, era de 550.000 euros. Ell ho va fer baixar a 200.000 euros. Viganò va intervenir en altres àrees on hi havia un sospitós balafiament, com el manteniment dels jardins i la compra de flors. Un altre objecte de vigilància va ser el comitè de finances i gestió –compost per laics– que assessorava per fer inversions, de vegades ruïnoses. En una sola operació, en un matí, el Vaticà va perdre 2,5 milions de dòlars.
Viganò va tenir molt èxit en el sanejament de les finances, tant que, en un sol any, va aconseguir passar d'unes pèrdues de 8 milions a uns beneficis de 34,4 milions. Però el seu treball no va agradar a tots, potser perquè perillaven privilegis. Van començar a publicar-se articles anònims contra ell en el diari Il Giornale (propietat de Berlusconi). Viganò es va sentir víctima d'un complot intern i va apel·lar al Papa, en un to gairebé dramàtic. “El meu relleu provocaria desconcert en quants han cregut que seria possible sanejar tantes situacions de corrupció i prevaricació”, va escriure l'arquebisbe al Pontífex. De gens va servir el seu crit de socors. Aprofitant la sobtada mort del llavors nuncio a Washington, Viganò va ser nomenat per a aquest lloc, d'altíssim rang diplomàtic, encara que es va interpretar com la clàssica puntada cap amunt, una manera de desfer-se d'un personatge incòmode a Roma.
El portaveu vaticà, el pare jesuïta Federico Lombardi, va emetre ahir una severa nota sobre l'exclusiva periodística i va expressar “l'amargor per la difusió de documents reservats”, confirmació indirecta que les cartes al Papa són veritables. Lombardi va assenyalar els “mètodes periodístics discutibles” usats al programa de televisió, com a part de “un estil d'informació facciosa respecte al Vaticà i l'Església catòlica”. El portaveu va amenaçar amb emprendre accions legals per l'atac a l'honorabilitat de certes persones, fins i tot de la Secretaria d'Estat vaticana, que desprèn la reconstrucció periodística.
27-I-12, I. Val, lavanguardia