Espanya, territori mafiós
> Catalunya, territori mafiós <
Nicola Gratteri viu amb escorta des de fa vint-i-quatre anys. “L’acompanyem fins i tot al bany”, explica un dels seus guardaespatlles. Aquest fiscal està en primera línia en el combat a la ’Ndrangheta, la màfia italiana més potent i internacionalitzada, amb tentacles repartits als cinc continents.
El magistrat Gratteri, que ocupa el càrrec de procurador adjunt de la República a Reggio de Calàbria, és autor de diversos llibres sobre la història i el funcionament de la ’Ndrangheta. Viatja constantment pel món per conèixer-ne les connexions i les noves estratègies.
–Després de tants anys de lluita, com veu la situació?
–El partit està empatat (diu amb un somriure). No aconseguim guanyar-lo.
El fiscal està persuadit que hi hauria d’haver un esforç integrat –penal, penitenciari i educatiu– per comptar amb possibilitats reals d’èxit. Una de les claus és la cooperació internacional, llastada per legislacions i sensibilitats molt diverses.
“La ’Ndrangheta utilitza molt Espanya”, subratlla el fiscal. I posa molt èmfasi en què Espanya és el país on hi ha més bitllets de 500 euros. “La moneda preferida pels narcotraficants colombians ja no és el dòlar, sinó l’euro –diu Gratteri–. Cada bitllet de 500 euros és equivalent a sis bitllets de cent dòlars. Ocupen menys espai i són més fàcils de transportar”.
El fiscal no acusa de manera especial Espanya, sinó que constata les diferències entre Itàlia i altres països a l’hora de perseguir les màfies, i lamenta que la llibertat de circulació i la supressió de fronteres a la Unió Europea hagin facilitat les coses a la delinqüència organitzada. “No hi ha un sistema judicial que sigui proporcional a la realitat criminal”, alerta Gratteri.
“Com més anem al nord d’Europa, però també a Espanya i Portugal, a les màfies italianes els és més fàcil moure’s –adverteix–. Els sistemes judicials europeus són més garantistes i molt més tous i lents que l’italià. Amb freqüència, els traficants de cocaïna italians viuen a Europa i a Sudamèrica perquè ningú no els toca, ningú no els controla”. “Si vas a Copenhaguen i els parles de màfia, et diuen que els estàs parlant de marcians –agrega–. I ells (els mafiosos) se n’aprofiten. Com més al nord, menys cultura del control del territori”.
Sobre Espanya, que sol visitar en les seves investigacions, posa èmfasi en què “és un país on sovint es produeixen les transaccions financeres”, una zona de trànsit en la qual s’emmagatzemen tones de cocaïna” i on les organitzacions italianes compren als colombians. Òbviament, també sap que ha estat un territori d’inversió dels clans mafiosos, fenomen que la crisi aguditza: “En aquest moment de crisi, en el qual no hi ha diners, els únics que tenen diners són els mafiosos. És obvi que amb aquests diners compren tot el que està a la venda. I així droguen el mercat i el trenquen”.
Entre les debilitats que detecta en altres sistemes europeus, Gratteri esmenta la dificultat per realitzar intercepcions de comunicacions i la impossibilitat de procedir a la detenció retardada i la confiscació retardada. “Si a Espanya o a Holanda hi ha una persona que té un quilo de cocaïna a casa, la policia espanyola o la policia holandesa té l’obligació de detenir-la –explica–. A Itàlia, al contrari, encara que jo sàpiga que aquella persona té un quilo de cocaïna a casa seva, puc retardar l’arrest i la confiscació de la droga, per així descobrir la xarxa”. “A Itàlia volem la gallina demà i no l’ou avui”, resumeix.
I és aleshores quan Gratteri s’anima a explicar a La Vanguar
dia una anècdota molt reveladora. Fa un parell d’anys, el fiscal va viatjar a Washington per interrogar el narcotraficant colombià –d’origen calabrès– Salvatore Mancuso, conegut com a
Mono Mancuso. Aquest personatge, amb centenars de morts a la seva consciència, va ser un dels caps del grup paramilitar Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC). Paral·lelament, va amassar una gran fortuna gracies al tràfic de cocaïna a gran escala, de la mà de la mafia ’Ndrangheta. El mes de maig de l’any 2008 va ser extradit als Estats Units.
A la seva presó nord-americana, Mancuso va confessar a Gratteri que pocs anys abans havia aconseguit enviar un total de 51 carregaments de cocaïna, entre 5.000 i 8.000 quilos cada vegada, “a les costes del nord d’Espanya (probablement a Galícia)” utilitzant unes llanxes especials superveloces, de fins a 20 metres d’eslora, amb motors Rolls-Royce i enormes tancs de combustible que els permetien travessar l’Atlàntic sense aturar-se.
I el fiscal conclou, encara perplex pel que va sentir: “Totes aquestes llanxes van arribar i mai la policia espanyola o l’europea no les va detectar”.
La ’Ndrangheta ha superat amb escreix les altres dues grans màfies italianes, la Cosa Nostra siciliana i la Camorra campana, tant pel que fa al volum de negoci com per l’expansió internacional. El motiu és, en part, la seva impenetrabilitat i que hi ha hagut molts menys penedits que han col·laborat amb la justícia. La ’Ndrangheta es basa en fortíssims llaços familiars, vincles de sang, de fidelitat absoluta, que costen molt de trencar. Va sorgir als pobles del massís de l’Aspromonte, zona molt agresta i inaccessible –encara avui les carreteres són infernals–, a l’extrem sud de la bota italiana. D’una organització delictiva agropastoral ha passat a convertir-se en una multinacional del crim, eix del tràfic de cocaïna global. Els enormes beneficis obtinguts s’han invertit arreu d’Itàlia, a la resta d’Europa i del món. La seva presència s’estén del Canadà a Alemanya, d’Espanya a Austràlia. “Actua fins i tot a Suïssa”, observa el fiscal Gratteri.
20-I-13, E. Val, lavanguardia
http://www.cn24.tv/news/62470/ndrangheta-dna-ha-supremazia-narcotraffico-in-europa.html