totes les ’retallades’ de Diner Públic equivalen a lo regalat als bancs (privats)

El mateix dia que l’Institut Nacional d’Estadística anunciava que les famílies espanyoles situaven la taxa d’estalvi en mínims històrics, el Banc d’Espanya prohibia que les entitats financeres remuneressin els dipòsits a un any per sobre de l’1,75%, una pèssima notícia per als estalviadors. Es tracta d’una penalització molt severa, superior fins i tot a la que va impulsar abans el Govern Zapatero, que va acabar retirant-la. Fins fa uns dies els bancs intentaven captar dipòsits oferint rendibilitats situades al voltant del 4%, però després les directrius verbals comunicades per l’organisme que dirigeix Luis María Linde les han retallat en més de dos punts.

Malgrat que Hisenda es queda el 21% dels interessos dels comptes, la rendibilitat servia a petits estalviadors, entre els qui figuraven molts jubilats que milloraven la seva escassa pensió, per arribar a fi de mes. Però sense voler fer un exercici de demagògia, el Govern en aquesta hora de la història està més pendent de les xifres macro econòmiques de l’Estat que de la microeconomia comptable dels ciutadans amb problemes.

Comprovo en llegir la premsa econòmica que hi ha un alt grau de comprensió cap a la mesura, a la que els especialistes qualifiquen com un veritable armistici davant la guerra de dipòsits. Asseguren que el Banc d’Espanya pretén tres coses amb la decisió: evitar que una lluita per la captació de passius neutralitzi en els comptes de resultats els ajustos de la banca, impedir que la competència deixi fora de joc les entitats més febles que tenen prohibit per la UE buscar recursos fora del mercat minorista i frenar que la remuneració de l’estalvi restringeixi encara més la concessió del crèdit. Mirat així no només resulta lògic, sinó que sembla entranyable.

Contrasta tanta preocupació pels bancs amb l’escassa atenció als ciutadans que veuen com l’atur i els impostos enfonsen l’estalvi de les famílies espanyoles al seu nivell més baix en els últims dotze anys. Les llars només poden reservar el 8,8% dels seus recursos, la meitat que a finals del 2009. Quines són les raons? La disminució dels salaris i la caiguda de les rendes percebudes (s’inclou en aquest capítol des dels interessos bancaris als dividends de la Borsa) i l’augment dels impostos (especialment l’IRPF i el patrimoni).

El Govern de Rajoy necessita la credibilitat de la Unió Europa i per això li resulta imprescindible recuperar la salut de la banca. Totes les partides que ha retallat el Govern central i els autonòmics, més l’augment d’impostos, equivalen a l’import que s’ha hagut d’injectar als bancs. El final de la guerra dels dipòsits pot deixar una llarga llista de baixes entre els estalviadors, que tenen l’alt interès com l’última tireta per aturar l’hemorràgia. Un ja només espera que, el dia que acabi la crisi, els banquers surtin a la porta a donar-nos les gràcies.

13-I-13, M. Carol, lavanguardia