entre el 30 i el 50% dels aliments produïts cada any no arriben a l’estómac humà

> contra desaprofitament massiu de menjar <

Per complaure un client estàndard, la majoria de cadenes de supermercats britàniques rebutgen les fruites i hortalisses que no tenen un aspecte impecable, encara que siguin perfectament comestibles i igual o més saboroses que les més atractives a la vista. Aquestes exigències cosmètiques suposen que el 30% de les verdures del Regne Unit no s’arribin mai a recollir, es podreixen als camps perquè no estan a l’altura visual. Aquesta és una de les pràctiques que denuncia l’informe presentat ahir per l’Institut d’Enginyers Mecànics britànic, en què s’adverteix que entre un 30% i un 50% dels 4.000 milions de tones d’aliments que es produeixen cada any al món es fan malbé i no arriben a la taula.

Diferents oenagés, agències de les Nacions Unides i també la Unió Europea han alertat en els últims anys que una quantitat immoral de fruites, carn, cereals, peix... acaba a les escombraries, tant als països rics com als pobres, on milions de persones continuen morint de fam. Al segle XXI, la xifra de famolencs s’apropa als mil milions, una xifra similar a la dels ciutadans que tenen sobrepès.

Si, per exemple, a l’Àfrica subsahariana o al sud-est d’Àsia, el problema rau en unes infraestructures agrícoles deficients que propicien que els cereals, les fruites i les hortalisses es podreixin al camp abans de la recol·lecció, en el procés de transport als mercats o en l’emmagatzemament, a Europa les exigències d’aliments perfectes i les ofertes de “compreu-ne un i us en regalem un altre” fan molt mal. Només a Gran Bretanya el comerç minorista llença cada any un total d’1,6 milions de tones de menjar.

Els autors d’aquest informe recorden que, segons les prediccions fetes per les Nacions Unides, la població mundial podria arribar cap a l’any 2075 als 9.500 milions de persones, enfront dels 7.000 milions actuals. Dos mil cinc-cents milions de boques més per alimentar. Per tant, el repte serà evitar aquestes pèrdues milionàries en un entorn en el qual la pressió sobre la terra, l’aigua i l’energia serà encara molt més important.

L’estudi considera que millorant les infraestructures agrícoles als països en desenvolupament i propiciant un canvi de mentalitat en el consumidor occidental el món podria subministrar entre un 60% i un 100% més de menjar per atendre les necessitats futures. En aquest sentit, els autors del treball remarquen que els governs de les nacions desenvolupades haurien d’implementar polítiques per promoure que els comerços no rebutgin productes únicament per l’aspecte, i que el consumidor no compri més del que és necessari encoratjat per aquestes campanyes vistoses. Al final, aquestes compres de més s’acumulen a la nevera i d’allà passen directament al contenidor.

El Worldwatch Institute de Washington ja va advertir en una de les investigacions que, per posar fi a la fam al món, no n’hi ha prou amb generar més menjar, ja que actualment es produeixen aliments per a uns 12.000 milions de persones. La qüestió és que s’ha d’evitar que es malbaratin tants recursos. I apunta una altra dada preocupant: el 35% de la pesca es descarta perquè no té valor comercial. Una altra vegada una qüestió d’aparença. Aquesta quantitat de peixos llançats per la borda dels vaixells agreuja la sobreexplotació del mar. Els descarts responen a diferents motius: perquè els peixos són immadurs; perquè la quantitat capturada supera les quotes assignades i no es poden desembarcar, i també hi ha pescadors que els tornen a l’aigua per guanyar espai al vaixell per a espècies més ben pagades. Creix la consciència sobre la necessitat d’eliminar aquestes pràctiques tan insostenibles, tot i que encara queda un llarg camí per recórrer...

El debat es repeteix en analitzar els recursos hídrics: una vaca utilitza 50 vegades més aigua que l’agricultura equivalent, sempre segons les dades de l’esmentat estudi. Un element a tenir en compte és que el malbaratament d’aliments també implica una pèrdua d’aigua: les collites que es fan malbé cada any han consumit 550 bilions de metres cúbics d’aigua que no han servit per a res...

El primer que cal fer per resoldre un problema és admetre que existeix. Per això, en el cas del malbaratament d’aliments, la Unió Europea va començar la campanya de conscienciació fa uns anys posant sobre la taula algunes xifres molt vistoses que il·lustren la gravetat de l’assumpte.

Per exemple, que 89 milions de tones d’aliments acaben cada any a les escombraries a la UE (sense comptar els descarts pesquers o rebutjos agrícoles que podrien aprofitar-se). És a dir, uns 179 quilos de menjar per europeu, l’equivalent a un 25% de les compres de cada llar. Al ritme al qual avancen aquestes xifres, si no es prenen mesures, la quantitat de menjar malgastat assolirà els 126 milions de tones anuals el 2020...

Brussel·les està treballant en diversos fronts. La conscienciació del consumidor n’és un. Es calcula que els particulars són responsables del 42% del menjar que es llença i la Comissió Europea creu que, majoritàriament, i a diferència dels desaprofitaments generats en la fase de processar els aliments, es tracta d’un malbaratament evitable.