"La corrupció frena el progrés", Lluís Foix
La prosperitat de les nacions democràtiques consisteix a anar corregint aquells abusos que apareixen com a conseqüència de les equivocacions o accions corruptes dels polítics o dels servidors públics. La història demostra que un país no progressa si la corrupció s’amaga o es converteix en moneda de lliure circulació entre les classes dirigents.
Les civilitzacions, explica Harry Frankfurt en el seu breu assaig sobre la veritat, mai no han pogut prosperar, ni podran fer-ho, sense quantitats ingents d’informació fiable sobre els fets. Resignar-se que les pràctiques corruptes són universals i permanents en tota mena de règims i en totes les èpoques no es pot acceptar com a consol ni com a coartada.
Ningú no pretén eradicar la corrupció que cavalca a les espatlles de la condició humana. Però allò que sí que cal exigir és que se sàpiguen els abusos comesos i que, conseqüentment, se sotmetin al que diguin les lleis, que s’han d’aplicar amb tota normalitat.
La informació que diu que a Espanya hi ha més de 300 polítics en actiu La prosperitat dels pobles està relacionada amb l’honestedat de les seves classes dirigents involucrats en casos de corrupció és un mal presagi pel fet que pocs han complert les sentències i, també, per com s’han retardat els judicis que afecten a imputats dels circuits del poder.
Que Rodrigo Rato hagi estat nomenat consultor de Telefònica estant inculpat en el cas Bankia és inadmissible, per no dir indecent. Que el cas Pallerols s’hagi acabat en un acord entre la Fiscalia i la defensa, amb la devolució de més de 300.000 euros d’Unió Democràtica, cosa que implica que sí que hi va haver corrupció política en el cas dels fons rebuts des d’Europa, deixa perplexes tantes persones que per molt menys han de pagar multes elevades o passar per la presó.
El cas Palau està dormint el malson de la lentitud judicial mentre Fèlix Millet es passeja pel carrer com si res no hagués ocorregut. Què se n’ha fet d’aquell sumari de Garzón que va sotmetre a la pena de telenotícies a implicats en el cas Pretòria?
Que l’exministre José Blanco estigui pendent del judici en què apareix involucrat oferint favors a socis i coneguts és molt dolent per al progrés i per a la solvència del socialisme espanyol. L’alcalde Bustos, de Sabadell, ha dimitit interinament i va renovant la dimissió per mesos. No sabem el que ha passat. Inaudit.
La diferència substancial amb altres països és que la responsabilitat dels abusos comesos se sol exigir més ràpidament i els afectats i condemnats per casos de corrupció es retiren discretament de la vida pública encara que afecti el director de la CIA o una ministra que no pagava la seguretat social de la dona de fer feines. Aquí no és així. O ho tapem o fem com si res no hagués passat. O fem que el cas duri anys i panys, de manera que quan es jutja ningú ja no recorda els delictes. Està en perill el progrés material i la salut moral del país.
10-I-13, Lluís Foix, lavanguardia