recurrent recurs nacionalista, argentí, contra les llibertats i la democràcia
Cristina Fernández torna a la càrrega amb les Malvines. Si el 2012, coincidint amb el trentè aniversari de la guerra, va ser l’any més tens diplomàticament entre l’Argentina i el Regne Unit d’ençà del 1982, l’any que comença sembla que no deixar decaure la disputa. Ahir la presidenta argentina va enviar una carta breu al primer ministre britànic, David Cameron, reproduïda alhora a la premsa anglesa, on reitera l’exigència al Regne Unit perquè negociï la sobirania de les illes. Les Malvines continuen sent un afer de política interna a l’Argentina, que mai no falla per aixecar la imatge presidencial. Aquest any toquen unes eleccions legislatives decisives.
Aquesta vegada l’excusa ha estat la commemoració dels 180 anys d’ençà que el 3 de gener del 1833 l’Armada britànica va expulsar la petita guarnició argentina i va ocupar les Malvines. Situades a mig miler de quilòmetres de la Patagònia, en aquella època l’Argentina estava immersa en guerres entre províncies per consolidar un poder central després de la independència del 1812. La Patagònia estava poblada per indígenes i els colons trigarien a arribar...
Per enèsima vegada, Londres va respondre que la sobirania de les Falkland és innegociable mentre no ho demanin els 2.000 habitants que hi ha, cap dels quals no vol ser argentí. Un portaveu de Cameron va dir que els kelpers “han expressat la voluntat ben clara de continuar sent britànics”. El compte oficial de Twitter del Foreign Office va indicar que “hi ha tres parts, en aquest debat, no dues com pretén l’Argentina; els illencs no poden ser esborrats de la història”. En un altre tuit, Exteriors va afegir que els habitants de les Malvines “són lliures d’escollir el seu propi futur, tant políticament com econòmicament, i tenen dret a l’autodeterminació”.
La premsa britànica es va fer ressò de la carta. The Guardian va atribuir la missiva a la intenció de “desviar l’atenció” per “la manca d’harmonia social” a l’Argentina, l’últim exemple de la qual van ser els saquejos del desembre o les multitudinaris cassolades dels últims mesos, que han fet caure la imatge de la presidenta. “Els argentins donen suport a la causa Malvines. Però ells també estan preocupats pels problemes econòmics, com la inflació, l’augment de la delinqüència i la corrupció”, afegia ahir el rotatiu, tot recordant que a l’octubre hi ha uns comicis legislatius transcendentals per al futur del kirchnerisme. Fernández necessita controlar folgadament el parlament per plantejar una reforma constitucional que li permetria optar a un tercer mandat consecutiu.
Tips de la fustigació que han rebut durant el 2012, els kelpers (habitants de les Falkland/Malvines, ndr) c van convocar fa uns mesos un referèndum d’autodeterminació per al març vinent en què deixaran clar que volen ser britànics, malgrat que Buenos Aires no reconeix la consulta.
L’any passat Fernández va amenaçar de prohibir l’únic vol setmanal amb el continent, va denunciar penalment les empreses que busquen petroli a les illes i va propiciar un bloqueig en ports sud-americans a vaixells amb bandera de les Malvines. A més, el govern va difondre un anunci rodat d’amagat a les illes amb esportistes argentins preparant-se per als Jocs de Londres, i Fernández va tenir una picabaralla amb Cameron a la cimera del G20, on el primer ministre va rebutjar una carta de la mandatària i li va demanar que acceptés els resultats del referèndum del març.
4-I-12, R. Mur, lavanguardia
