la catàstrofe de la política educativa catalana comença al parvulari
La polèmica política entorn de la immersió impedeix, com ha passat en altres moments, reflexionar sobre els veritables problemes de l’educació. Si en comptes d’atendre els polítics s’escoltés més els docents, probablement es trobarien més bones solucions contra el fracàs escolar, que continua sent el gran problema.
Hi ha dues reflexions repetidament sentides per boca de professors: 1. “Hi ha alumnes amb 6 o 8 anys que ja veus que seran carn de canó”, i 2. “Quan t’arriben a l’institut alumnes de 12 o 13 anys amb un retard considerable respecte a la majoria, ja és molt difícil adaptar-los al grup i que tinguin interès pels estudis”. El que indiquen aquestes opinions és que els primers anys d’ensenyament són bàsics.
“És a l’escola primària, presumpte regne de la igualtat i l’harmonia, on apareixen ja les insuficiències del sistema”
A començaments de setmana, l’última edició dels estudis internacionals Pirls i Timss sobre comprensió lectora, matemàtiques i ciències a primària van tornar a aportar resultats decebedors per a Espanya, en comparació amb la majoria de països de l’entorn (vegeu els quadres). A banda d’obtenir una puntuació en les tres àrees per sota de la mitjana de la Unió Europea, l’estudi assenyala que fins a un 13% dels alumnes de nou anys a Espanya no ha tingut un aprenentatge “eficaç”, ja que la valoració és molt baixa. FONT: estudis Píris y Timms LA VANGUARDIA
El darrer diagnòstic, molt similar a l’obtingut en edicions anteriors, aporta poques diferències també respecte a les proves de PISA, sobre alumnes de 15 anys. Si es comparen el PISA 2009 i Pirls i Timss 2011 –publicat dimarts passat–, Espanya manté un percentatge petit d’alumnes en el nivell avançat i el percentatge en el nivell molt baix és més alt en l’estudi sobre primària. Aquesta distribució es reflecteix amb més força en matemàtiques i amb menys força en ciències. Així, en la prova de matemàtiques, un 13% dels alumnes de 9 anys espanyols se situa entre els més endarrerits, gairebé el doble que a l’OCDE, mentre que els excel·lents suposen un 1%, enfront del 5% de l’OCDE.
El missatge d’advertència dels mateixos autors d’aquestes proves dutes a terme per l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA, per la sigla en anglès) és clar, especialment quan té a veure amb la comprensió lectora: “La falta d’adquisició de la comprensió pot conduir a posteriors dificultats en l’aprenentatge de totes les matèries i a un possible fracàs escolar”. “Si un alumne, a finals de 2n de primària (als set anys), no té ben consolidada la lectoescriptura, comença a acumular un problema d’aprenentatge que va més enllà d’una assignatura”, recalca Elena Martín, catedràtica de Psicologia de l’Educació a la Universitat Autònoma de Madrid.
En vista de les dades proporcionades per IEA, el sociòleg i expert en fracàs escolar Mariano Fernández Anguita declara: “És a l’escola primària, presumpte regne de la igualtat i l’harmonia, on apareixen ja les dificultats dels alumnes i les insuficiències del sistema. S’imposa una actuació primerenca”.
16-XII-12, J. Playà/A. R. de Paz, lavanguardia