repetits, i inevitables, fracasos i desastres de la "Guerra contra las Drogues"

El govern de Calderón va deixar d’informar fa més d’un any sobre els morts a la guerra contra el narco. El nou fiscal general, Jesús Murillo, ha trencat el silenci amb una dada aclaparadora: des del desembre del 2006 han mort més de 70.000 persones. I no hi ha onze càrtels a Mèxic com es creia, sinó entre 60 i 80 organitzacions criminals.

 > reforma de les Convencions ONU sobre drogues <
> contra el prohibicionisme en matèria de drogues <

La guerra ha acabat. Aquesta ja no és la prioritat del Govern de Mèxic. El seu objectiu serà, a partir d’ara, oferir seguretat i pau als ciutadans amb una nova estratègia que persegueix reduir dràsticament el segrest, l’extorsió i l’homicidi, modernitza la Fiscalia i incideix en la prevenció del delicte.

El canvi de rumb en la política de seguretat, enunciat dilluns pel president Enrique Peña Nieto davant de tots els governadors del país, implica, a més, un fort distanciament crític amb el plantejament bel·licista del seu predecessor, Felipe Calderón. La nova Administració atribueix a l’anterior no haver aconseguit reduir el delicte, perquè va promoure una estratègia merament reactiva que va provocar una fragmentació de grups criminals que els va fer més perillosos.

En un acte solemne i breu, el president mexicà –que va prendre possessió l’1 de desembre– va traçar els eixos bàsics del seu pla, entre els quals hi ha dividir el país en cinc regions en què s’aplicaran operatius específics, crear una força de seguretat d’àmbit nacional (inspirada en la Guàrdia Civil espanyola i la Gendarmeria xilena) amb 10.000 efectius de manera inicial, l’establiment d’un comandament únic policial als estats i la reorganització de la Policia Federal amb la creació de “quinze unitats enfocades a combatre el segrest i l’extorsió”, a més d’un pla de prevenció del delicte que tindrà un pressupost d’uns 6.800 milions d’euros el 2013.

L’estratègia de Peña Nieto inclou normes de defensa de les víctimes i la revisió de la controvertida figura de l’arraigo –que permet la detenció sense càrrecs per 40 dies prorrogables–, així com la modernització de la Procuradoria General (Fiscalia) perquè “la investigació cientificocriminal sigui la pedra angular de la justícia”; la depuració de l’Institut Nacional de Migració –acusat de connivència amb el crim organitzat–, i la recuperació del control de les presons, que majoritàriament funcionen a les ordres de les màfies.

La política del recentment estrenat gabinet del Partit Revolucionari Institucional busca desnarcotitzar l’agenda de seguretat. Un enfocament oposat al del govern del Partit Acció Nacional, que va fer de la guerra contra el crim organitzat el seu mantra polític amb una estratègia basada en la persecució de capos de la droga i el desplegament de gairebé 80.000 elements de les forces armades sense ensinistrament ad hoc ni full de ruta. El fracàs de la seva ofensiva va tenir conseqüències atroçes.

El ministre de l’Interior, Miguel Osorio Chong, va donar una idea del negre panorama que hereta. Entre el 2006 i el 2012, el segrest es va incrementar un 83%, el robatori amb violència un 65%, l’extorsió un 40%, els delictes sexuals un 16% i el robatori a la carretera més del 100%. “Els últims anys, producte de la violència relacionada amb el crim organitzat, han mort milers de persones i també es comptabilitzen milers de desapareguts”, va dir.

19-XII-12, E. Sabartés, lavanguardia