la Casta Política no aplica retallades en el seu sistema parasitari
És una de les grans apostes del president Mariano Rajoy. Una reforma estructural de l’Administració pública que, en paraules del líder del PP, fa 30 anys que està pendent. La va anunciar en el seu discurs d’investidura, del qual d’aquí uns dies farà un any, i la previsió que tenia l’Executiu era que per aquestes dates ja estigués en tramitació al Parlament. Però l’ambiciosa reforma de l’Administració de la qual parla Rajoy i que s’estudia des del mes d’abril passat, acumula retards per la falta d’acords, no només del Govern central i el PP amb el PSOE, sinó entre responsables públics i territorials del PP: comunitats autònomes, ajuntaments, diputacions, etcètera.
Es pretenia fer una gran reforma global que es presentés com la gran transformació de totes les administracions públiques, amb un repartiment de competències per evitar així duplicitats. Un canvi que després es visualitzaria en les diferents lleis que caldria reformar. Però les dificultats i l’agenda del dia a dia ha demostrat al Govern que si es vol avançar en alguna cosa s’ha d’anar per capítols, pas a pas. Això suposa que la reforma entrarà en vigor més tard, cosa que alhora la farà més viable des de la perspectiva dels acords polítics.
El primer intent d’acord, i d’això ja fa més de mig any, va suposar d’entrada un problema perquè els socialistes no estaven disposats a passar per algunes de les mesures que contenia el projecte, com ara la reducció del nombre de regidors, o el fet que molts ajuntaments petits es quedessin buits de contingut després d’haver de traspassar la pròpia gestió a les diputacions.
Després van venir els ajuntaments, també els governats pel PP, i van fer una esmena a la totalitat a la iniciativa del Govern en aspectes que en teoria eren imprescindibles per a la reestructuració de l’Administració: la supressió d’ajuntaments, el trasvassament de certes competències o la reducció del nombre de regidors. La trobada celebrada dimarts entre el president de la Federació de Municipis, Íñigo de la Serna, alcalde del PP, i el president Rajoy, així ho va demostrar, i ara tot l’assumpte està en periode de reflexió. La FEMP farà una oferta alternativa a la del Govern, el qual l’assumirà si no és contrària als plantejaments fonamentals de reducció de l’Administració, i serà sotmesa després a diàleg amb els grups polítics: “Cal un gran pacte d’Estat per afrontar aquesta reforma estructural”, reconeix la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal.
Els més optimistes al Govern creuen que la proposta es podrà plasmar en un projecte de reforma de la llei de Bases de Règim Local a l’estiu, de manera que després quedaria el període de setembre a desembre per tramitar-la, i que entri en vigor el 2014. Però malgrat això no se’n notaran les conseqüències fins un any després, ja que, per exemple, en qüestions com la gestió de serveis per part de les diputacions, primer hi haurà d’haver un any d’avaluació de la tasca dels ajuntaments per determinar si són capaços o no de proporcionar serveis de qualitat. I tot això sense tenir en compte que després caldrà reformar la llei electoral, per afrontar la reducció de regidors, la llei de Finançament d’Hisendes Locals, i que el sou dels alcaldes passarà a la llei de Transparència, cosa que encara no s’ha començat a tramitar.
La gran reforma, també, que serà la que afecti les comunitats autònomes, s’ha enfrontat als mateixos problemes, i ha hagut d’esperar a la conferència de presidents, celebrada a l’octubre, perquè es constitueixi una comissió d’estudi per evitar les duplicitats. Aquesta comissió no preveu tenir cap document elaborat amb la seva proposta fins a l’estiu, amb la qual cosa la tramitació de les reformes, pel cap baix, no es podrà fer fins al segon semestre de l’any que ve, i la seva entrada en vigor el 2014.
La gran reforma sobre les duplicitats s’enfronta també amb la voluntat del Govern de no reformar els estatuts d’autonomia, que serien els que determinarien quines competències els són pròpies, i s’ha passat a una fórmula més treballosa però que evitarà aquest obstacle, canviar l’Administració des dels ajuntaments, de manera que limitant en la llei de bases les seves competències les altres són les que quedarien per a les comunitats, i a l’Estat li quedarien les que té com a competències exclusives.
A les autonomies, per la seva banda, els faltarà la reforma del sistema de finançament, amb una primera avaluació el 2013.
10-XII-12, C. del Riego, lavanguardia