entrevista a Daniel Ordás, advocat suís, defensor de la democràcia directa

Tinc 38 anys. Hispanosuís, vaig néixer a Basilea de pares asturians. Casat, tinc 3 fills. Sóc militant del Partit Socialdemòcrata suís. La democràcia directa és una de les poques vies que té Espanya per sortir de la crisi política i institucional actual.

Suïssa és l’exemple?
La democràcia directa a Suïssa, i com jo considero que s’hauria d’aplicar a Espanya, consisteix en dos elements: les iniciatives i els referèndums.

Iniciatives ciutadanes que es poden convertir en llei.
Si reculls prou firmes, el poble vota si vol o no vol aquesta llei, i a partir d’aquí entra en vigor com si l’hagués elaborat el Parlament.

... I si el Parlament fa una llei que no t’agrada, els organitzes un referèndum.
Sempre hi hauria un termini de tres mesos perquè el poble reculli firmes contra aquesta llei. Si són suficients es fa una votació popular, però el més important del referèndum no és el fet que se celebri.

És el fet que es podria celebrar.
El millor referèndum és el que no té lloc mai, perquè aquesta espasa de Dàmocles fa que els partits polítics busquin un acord i una llei equilibrada per evitar que ningú no se’ls reboti i els faci un referèndum.

Un país no pot estar tot el dia de referèndums.
Els parlaments suïssos tramiten centenars de lleis l’any i només celebrem uns vint o trenta referèndums anuals. Jo proposo de concentrar les votacions populars en quatre caps de setmana. Però votar si cal comprar avions caces o no, si cal apujar l’IVA o no...

I creu que a Espanya la gent hauria votat a favor de la pujada de l’IVA?
Quan el poble considera que els béns comuns són seus, assumeix moltíssima més responsabilitat. De fet a Suïssa hem apujat l’IVA per votació popular.

Doncs em sembla curiós.
A Espanya el Govern ha apujat l’IVA un 3% sense explicar res i sense cap tipus de negociació amb els afectats ni l’oposició. A Suïssa discutim i negociem . Ningú no volia pagar més impostos perquè caiguessin al sac estripat de l’Estat. Al final el que va arribar a votació va ser si apujar l’IVA menys d’un 1% durant tres anys i només per tapar un forat de la Seguretat Social. A Espanya la majoria l’hauria acceptat.

Cert.
Aquí l’imposen, i l’únic que pot fer el ciutadà és donar la majoria absoluta als altres quatre anys després; i així va Espanya: donant batzegades des de fa trenta anys sense que els ciutadans tinguin la més mínima influència sobre la política real.

Doncs sí.
La democràcia directa és una altra manera de fer política, ni d’esquerres ni de dretes, no està ni a favor ni en contra de la pujada de l’IVA o els matrimonis gai, és una manera més participativa de fer política.

Llistes obertes, sí, però com?
A Suïssa el ciutadà rep les paperetes de totes les llistes més una llista buida. I hi ha tres opcions. La primera: agafes la llista del partit que més t’agrada, la fiques al sobre i l’envies.

L’únic que podem fer aquí.
La segona opció és modificar la llista del partit que elegeixes: esborrallar els que no t’agraden, acumular els que t’agraden (a nivell cantonal pots donar-li fins a tres vots al mateix candidat i a nivell nacional, dos), i pots introduir gent d’altres llistes.

Un Parlament molt democràtic.
La tercera opció és la llista buida: hi apuntes els candidats que vulguis. Es calculen quants escons li corresponen a cada partit i els ocupen els més votats de la llista.

Trien els ministres i les seves carteres?
A nivell cantonal el ciutadà rep llistes de candidats i va barrejant els que li convenen. Així es garanteix que el govern està sempre compost per gent de diferents partits. En total, a Suïssa tenim set ministres nacionals, als cantons varien entre cinc i set. Jo per a Espanya en proposo nou en lloc dels catorze actuals.

No tenen president de Govern.
No. Un dels ministres dirigeix les reunions del consell i fan torns anualment.

Alguna altra proposta?
Els polítics milicians, és a dir, polítics que, com passa a Suïssa, no visquin de la política. Tots els parlamentaris, diputats i senadors continuen exercint la seva feina; l’única excepció són els set ministres nacionals i els cantonals, que són de dedicació plena i reben un sou.

I els parlamentaris no cobren?
Reben unes dietes, però continuen exercint la seva professió, i això és molt saludable, perquè no existeix aquesta divisió entre ciutadà i polític, són molt més a prop del poble i en coneixen les necessitats.

També és més sa a nivell polític.
Sí, perquè no es converteixen en dependents de la política. Quan algú es diputat durant dues o tres legislatures deixa de ser reciclable per al món laboral; per això, no ser reelegit és aquí una desgràcia i s’inventen càrrecs ficticis i assessories estranyes.

Com es controla la corrupció i la manipulació?
N’hi ha a tots els sistemes, però en un sistema tan transparent i amb tant control és més difícil. Si tens polítics milicians, tens tots els lobbies representats en el Parlament, i el ciutadà en sap des del primer moment de quin peu coixeja cada un.

Advocat meitat suís meitat espanyol, defensa per a Espanya un sistema democràtic participatiu en el qual els ciutadans poguéssim exercir control sobre els polítics en tots els temes que es poden tramitar dins d’un parlament durant tota la legislatura i no sols cada quatre anys. Avui mateix acaba de posar punt final al llibre España se merece democracia directa (editorial Zumaque), que veurà la llum el proper mes de desembre. “No estic parlant de res revolucionari: de Barcelona a Ginebra es triga una hora, es tracta d’una cosa que està ocorrent aquí davant i amb bons resultats. La nostra Constitució és bona, però s’ha quedat obsoleta, cal continuar evolucionant”.

20-XI-12, Ima Sanchís, lacontra/lavanguardia