"Espanya es mereix democràcia directa", Daniel Ordás

> entrevista a Daniel Ordás, advocat suís, defensor de la democràcia directa <

Espero amb interès el llibre España se merece democracia directa, que l’editorial Zumaque publicarà el mes vinent, segons anunciava dimarts Ima Sanchís a La Contra. L’autor és Daniel Ordás, un suís de pares asturians, militant del Partit Socialdemòcrata, que defensa que els polítics han de manar menys i fer-ho més els ciutadans amb el seu vot. Què és la democràcia directa? Doncs un sistema en el qual els polítics elegits pel poble estan obligats a posar a referèndum les decisions importants. El tal Ordás, advocat de professió, proposa de concentrar les votacions de la població en quatre referèndums a l’any. De fet, a Suïssa se’n celebren anualment vint o trenta, i és evident que internet facilita molt les coses. Explicava el militant socialdemòcrata que, quan la gent considera que els béns comuns són seus, assumeix més responsabilitats sense cap problema. A la Confederació Helvètica s’acaba de pujar l’IVA per votació popular, mentre que a Espanya se’ns ha encolomat un IVA tres punts superior, que són tretze per a la cultura. En canvi, al seu país han estat els ciutadans qui han acceptat recentment pujar aquest impost una mica menys de l’1% durant tres anys, per tapar un forat en la Seguretat Social.

A Europa els hem donat als polítics un excés de responsabilitat sobre la gestió dels assumptes col·lectius. A Espanya, la impunitat dels responsables de la cosa pública resulta descomunal, ja que decideixen fins i tot sobre qüestions que afecten directament les consciències dels ciutadans. Per exemple, qui carai li mana canviar la legislació vigent sobre l’avortament al ministre de Justícia? Una cosa que funcionava sense problemes, Alberto Ruiz-Gallardón l’ha convertit en un problema, pressionat per la cúpula de la Conferència Episcopal, pels kikos o vagi a saber per qui. I si ens deixen decidir als ciutadans? Això és el que passa, per exemple, als Estats Units, aprofitant les convocatòries electorals. En les últimes presidencial es van fer 175 preguntes sobre qüestions essencials. Una societat madura no necessita polítics que es preocupin per les seves pautes morals.

Segurament per culpa de quaranta anys de dictadura, el nostre país havia perdut la concepció democràtica de la vida en societat. Els hem deixat als dirigents polítics no només les claus de la caixa, sinó també el clauer de les nostres consciències. Sovint legislen sobre qüestions que afecten la nostra privacitat, la qual cosa és clarament una invasió de la intimitat col·lectiva. Espanya ha de ser l’únic país al món que, quan es produeix un tomb polític, no només es canvien ministres i secretaris d’Estat, sinó fins i tot les presentadores dels Telediarios.

Ordás assegura que la democràcia directa no és de dretes ni d’esquerres, sinó una altra manera de fer política. La democràcia s’ha convertit aquí en una hipoteca a quatre anys amb un altíssim interès.

23-XI-12, Màrius Carol, lavanguardia