el bisbe Pere Casaldàliga, obligat a exiliar-se i amagar-se

El bisbe Pere Casaldàliga, de 84 anys, s'ha vist obligat a deixar casa seva a Sao Félix do Araguaia i anar-se'n a més de 1.000 quilòmetres per indicació de la policia federal del Brasil. La causa ha estat la intensificació en els darrers dies de les amenaces de mort que rep per la seva tasca durant més de 40 anys en defensa dels drets dels indis xavante. La productora Minoria Absoluta, que treballa en una minisèrie sobre el religiós, ha estat un dels denunciants. El fet que el govern del Brasil hagi decidit prendre les terres als "fazendeiros" per tornar-les als indígenes ha agreujat el conflicte.

Casaldàliga s'ha convertit en objectiu dels anomenats "invasors", que es van apropiar de les terres dels marâiwatsédé als xavantes. El bisbe, de 84 anys i afectat de Parkinson, treballa des de fa anys a favor dels indígenes i dels seus drets fonamentals a Sao Félix i s'ha convertit a nivell internacional en la cara visible de la causa.

Els terratinents i els colons que van ocupar les terres seran desallotjats pròximament per l'ordre ministerial que des de fa 20 anys està pendent de compliment. Segons ha informat en un escrit l'Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga, el balsarenyenc ha hagut d'agafar una avió escortat per la policia i ara es troba a casa d'un amic de qui s'ha ocultat la identitat i la localització per seguretat.

"Ens sentim plenament identificats amb la defensa que des de sempre ha fet el bisbe Pere i la Prelazia de Sao Félix de la causa indígena", diu l'escrit de l'associació, que demana a la comunitat internacional que vetllar per la seguretat de Casaldàliga i pels drets dels indis de xavante.

9-XII-12, 324.cat

El bisbe Pere Casaldàliga està "perfecte, relaxat, content i preocupat", segons ha explicat Maria José Raba des de la casa del religiós a la població brasilera de São Félix do Araguaia, a l'estat de Mato Grosso. L'endemà que Casaldàliga fos evacuat del seu domicili, on viu des del 1971 dedicat a impartir el magisteri catòlic i defensar els pobres i els indígenes contra els interessos dels latifundistes que exploten les seves terres, la situació a l'indret és d'una tensió extrema que el prelat segueix des d'un miler de quilòmetres de distància, en un habitatge la localització del qual es manté en secret i custodiat per la Policia Federal, a l'estat de Goiàs. Segons Raba, que viu amb Casaldàliga des del 1990 juntament amb el seu marit i secretari del capellà, José María Concepción, "la gent està trista perquè Pedro se n'ha hagut d'anar".
Les amenaces de mort no són una novetat en la vida de Casaldàliga perquè la seva lluita al costat dels més febles sempre ha topat amb poderosos interessos econòmics. Però si ha hagut de pujar a un avió per deixar enrere -ara per ara temporalment- la seva terra i la seva gent és perquè el 8 de desembre era la data límit perquè els ocupants del territori dels indis xavantes marxessin en compliment d'una sentència del Tribunal Suprem Federal. Erigit en símbol de la causa indígena, en aquesta ocasió la vida de Casaldàliga corria perill amb més versemblança que de costum. Un dels afectats per la decisió judicial va dir en una reu?nió que "d'aquesta setmana no passa el bisbe Pere".
Maria José Raba va comentar que "no els està sortint la jugada com esperaven, i fa temps que volen venjança contra Casaldàliga", en referència amb l'enuig de part dels ocupants. Segons va explicar, "de les 220 famílies que hi ha a la zona, 130 ja han marxat voluntàriament i s'han acollit al pla que els permet demanar una altra terra. Això, als poderosos, els ha fet mal, tot i que ells diuen que hi ha fins a set mil famílies! És com les manifestacions, on tothom diu la xifra que vol".
Mentre Casaldàliga continua refugiat, i São Félix lamenta la seva absència, el territori del conflicte és un polvorí que pot esclatar en qualsevol moment. Raba va dir que "hi ha un desplegament impressionant, amb la policia i els militars. L'ordre és evitar els enfrontaments, intentar que no hi hagi ferits".
Pere Casaldàliga té Parkinson i manté el "cap lúcid", però "les cames li fallen i no pot caminar sol", va explicar Maria José Raba. Concepción l'acompanya en el seu retir forçós. "No hem d'oblidar que és un ancià", va afegir per justificar que, malgrat "la seva fortalesa", no és una persona que necessiti, precisament, canviar el ritme i la seva quotidianitat. La neboda del clergue, Glòria Casaldàliga, va explicar que si va marxar no va ser "només per la seva seguretat sinó també per la de les persones que el cuiden".
Raba va arribar fa una vintena d'anys a São Félix do Araguaia per la seva relació amb la comunitat del monjos agustins d'El Escorial. Des d'aleshores, treballa amb el bisbe en un dia a dia on la solidaritat compta més que l'Evangeli.

10-XII-12, T. Mata, diaridegirona