"La transició xinesa", Luis Racionero

En el traspàs de poders en una dictadura com la xinesa es lluita i intriga a l’ombra per fer una falsa sensació de concòrdia que amaga la lluita prèvia entre faccions. A la Xina, després de Mao, les transicions semblen suaus, però la processó va per dins.

La suau ascensió de Xi Jingping va ser precedida per la defenestració de Bo Xilai i la condemna de la seva dona per assassinar un súbdit britànic. A la Xina les coses, fins i tot les polítiques, es dirimeixen en família, perquè la família és el pilar fonamental de la societat. Si aquesta està impregnada per l’estructura familiar, també ho està la política, on els draps bruts es renten a casa, de portes endins, no en públic. No hi ha debats televisats entre candidats sinó intrigues, pactes o punyalades a l’ombra i per sota mà. S’assembla més a una baralla familiar per l’herència d’un patriarca català que a una campanya electoral ianqui.

El cas paradigmàtic d’aquesta actitud secreta i familiar es va donar en la transició entre el sistema imperial que va caure el 1912 i l’ascensió de Mao el 1949. En aquesta portentosa revolució va tenir un paper fonamental una família: els Soong, per mitjà de tres germanes –una tríada?–. Ai Ling, que estimava els diners, Mai Ling, que estimava el poder, i Xing Ling, que estimava la Xina.

Quan els anglesos van imposar a la Xina el consum d’opi i després el seu cultiu, per pagar les despeses del te a què van esdevenir addictes els britànics, Xangai es va convertir en un centre d’operacions on missioners cristians, comerciants europeus i rebels xinesos jugaven la seva partida per la possessió del mercat xinès: espiritual i comercial. Entre els comerciants americans, Russell & Co. es dedicava a l’opi i treballava en relació amb els clans Roosevelt, Delano i Forbes.

Les societats secretes que volien desestabilitzar el tron imperial de la dinastia manxú provocaven xocs entre manxús i europeus atacant els missioners. Uns xinesos convertits al cristianisme anomenats tai

pings (regne celestial) es van alçar en armes i van causar una guerra civil. Quan els rebels van prendre Xangai i Pequín els anglesos van enviar al general Gordon, que moriria a Khartum davant el Mahdi però que aquí va aconseguir fàcils triomfs en utilitzar canons, explosius i rifles contra arcs, fletxes, llances i gongs dels xinesos.

Allà va començar el segle d’humiliació xinesa que va acabar quan ells van utilitzar contra els europeus les seves mateixes armes. Arribar a això els va portar cent anys i molts disgustos. Un jove emprenedor va decidir estudiar als EUA i allà es va convertir al cristianisme, va tornar com a missioner natiu a la Xina i es va dedicar a vendre bíblies. Perquè ja se sap que per fer cristià un xinès, primer cal convèncer-lo que és culpable, i això només s’aconsegueix amb la Bíblia. Aquest jove Soong es va fer ric i va tenir notòria descendència: les tres germanes abans citades dirigides per la germana gran, Ai Ling, el cervell de la gran maniobra.

Ai Ling es va fer secretària de Sun Yatsen, el primer president de la República de la Xina. Al cap de poc va deixar aquesta feina per casar-se amb el milionari H.H. Kung, descendent directe de Confuci en la setanta-vuitena generació. El doctor Sun es va quedar sense secretària i Xing Ling va ocupar la vacant de la seva germana. Xing Ling era una intel·lectual i a sobre una romàntica enamorada de la revolució. Des de la seva universitat americana (a la qual van anar totes tres) Wesleyan, havia seguit els canvis de la Xina i abraçat els valors de la revolució. Les companyes de classe la descrivien com a bonica, silenciosa i ombrívola, aquestes dues últimes qualitats molt apropiades per a una conspiradora. El president Sun, de 50 anys, es va casar amb la seva secretària Xing Ling de 20, que aviat enviudaria en contreure Sun un tumor maligne i morir envoltat de la família Soong. Xing Ling va guiar la seva mà per firmar el testament econòmic –tot per a ella– i el polític: “Elevar la Xina a una posició d’independència i igualtat respecte a les potències estrangeres per la revolució armada”.

A l’enterrament, el cor de la Universitat de Yinchung va entonar la cançó preferida del doctor Sun: “Dolça pau, do de l’amor de Déu”. Madame Sun, fràgil i atractiva amb el seu vestit de vídua, embolicada en un vel, s’agafava del braç de la germana petita, Mai Ling, com si volgués traspassar-li els deures de primera dama. I així va ser. El successor de Sun Yat-sen va ser un general jugador, faldiller, batallador i tarambana, que tenia dos suports decisius: les tríades o societats secretes de Xangai i l’acadèmia militar de Whampoa. A Chiang Kai-Shek el van elevar les tríades amb ajuda de dos tèrbols personatges que controlaven el tràfic d’heroïna i opi al capdavant del Gang Verd: es deien Veroles Huang i Orelles grans Tu. Quan Chiang Kai-shek va arribar a cap del Kuomintang, que governava la República de la Xina, la germana gran Ai Ling el va convidar i no va parar fins a casar-lo amb la seva germana soltera Mai Ling.

Les peripècies de Mai Ling amb el seu tèrbol, sinuós i inestable marit van durar dues dècades fins que el mal fer de Chiang Kai-Shek, que els americans van acabar anomenant Cash My Check, els va portar a Formosa, on l’exèrcit comunista de Mao els havia acorralat i l’amistat protectora de Zhou Enlai els va permetre refugiar-se. En això va haver d’intervenir la romàntica Xing Ling que, en desacord amb el seu cunyat reaccionari Chiang Kai-shek, se’n va anar amb els comunistes, primer a Moscou i després va tornar a la Xina on va seguir les vicissituds de la guerra civil al costat de Mao i Zhou Enlai. El 1949 Mao va proclamar la República Popular de la Xina des de la Porta de la Pau Celestial de l’antic Palau Imperial. Xing Ling era al seu costat, nomenada vicepresidenta. El 1981 va ser elevada a presidenta honorària de la Xina. Lliçó: tot va quedar en família, la família Soong, les tres germanes.

8-XII-12, Luis Racionero, lavanguardia