què fer amb les 700.000 tones de llot amb metalls pesats i radioactius que hi ha al mig de l’Ebre?
L’extracció dels 700.000 m3 de llots contaminats acumulats durant més de cent anys al pantà de Flix, davant la factoria química d’Ercros, “millorarà el grau de contaminació riu avall, perquè extraurà el focus principal”, destaca Grimalt.
L’investigador del CSIC adverteix, però, que per verificar de quina manera millora l’estat de salut del riu s’hauria d’estudiar tot el procés d’extracció, demanda de la comunitat científica que fins ara no ha estat atesa.
“Els nivells de contaminants que el riu Ebre conté en el tram que va des de l’embassament de Flix fins al Delta no són admissibles”. Qui llança l’advertència no és cap grup ecologista, sinó Joan O. Grimalt, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), al capdavant de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (Idaea). Després de llegir l’últim informe de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) sobre la contaminació d’origen industrial, Grimalt alerta que el riu, i especialment el delta de l’Ebre, “no poden estar sota l’amenaça de contaminants”.
Els nivells de mercuri detectats en les carpes analitzades a Ascó i Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), aigües avall del pantà de Flix, superen els 0,5 mg/kg, uns valors superiors al límit màxim que estableix la legislació de la UE per al consum humà en peixos d’aigua dolça, segons fonts del CSIC. En l’últim informe de la xarxa de control de substàncies perilloses de la CHE, del 2011, aquests nivells de contaminació només es troben en el tram català.
El cap de l’àrea de qualitat de les aigües de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Javier San Román, admet que es tracta de nivells que en el tram català, on s’han detectat les concentracions més altes de tota la conca, superen els límits que marca la legislació europea, “molt estricta”, sobre qualitat ambiental. Una altra substància altament contaminant, l’hexaclorobenzè, també supera a l’Ebre català, aigües avall de Flix, a Ascó i Móra d’Ebre, els límits legals. “L’estat químic en aquest tram és dolent, però aquestes substàncies tòxiques no es detecten en l’aigua, només les acumulen els peixos. La qualitat de l’aigua potable és bona”, assegura San Román.
Els tècnics de la CHE han comparat l’evolució d’alguna de les substàncies tòxiques durant els darrers 10 anys, però els valors de contaminació es mantenen estables. “Hi ha una contaminació de fons que persisteix, però l’estat ecològic del riu Ebre és moderadament bo, també en el tram català”, constata San Román. De les més de 7.300 analítiques dutes a terme en tota la conca, en un 17% es va detectar alguna substància perillosa d’origen industrial. Dels 43 tipus de substàncies tòxiques que s’investiguen, s’ha detectat la presència de 16.
L’extracció dels 700.000 m3 de llots contaminats acumulats durant més de cent anys al pantà de Flix, davant la factoria química d’Ercros, “millorarà el grau de contaminació riu avall, perquè extraurà el focus principal”, destaca Grimalt.
L’investigador del CSIC adverteix, però, que per verificar de quina manera millora l’estat de salut del riu s’hauria d’estudiar tot el procés d’extracció, demanda de la comunitat científica que fins ara no ha estat atesa.
7-XII-12, E. Giralt, lavanguardia
La descontaminació de l’embassament de Flix (al riu Ebre), d’on s’han d’extreure més de 700.000 tones de llot amb metalls pesants i radioactius, ha provocat un enfrontament inusitat entre el ministeri que dirigeix Miguel Arias Cañete i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. L’intercanvi de crítiques i acusacions mútues posa de manifest la falta de consens sobre com ha de dur-se a terme aquesta actuació, destinada a resoldre el “principal problema ecològic de Catalunya”, segons les paraules pronunciades ahir per Recoder.
El conseller català va tornar a repetir que l’extracció de llot de Flix comporta un gran perill, ja que encara no estan acabades les obres alternatives per garantir el proveïment d’aigua que entraria en servei si hi hagués un accident en les tasques de descontaminació. El risc és que, en remoure’s el fang, es pugui desprendre i diluir mercuri i altres metalls pesants, que podrien arribar als sistemes de subministrament d’aigua potable.
Precisament, l’Administració central i el Govern van pactar al seu dia dur a terme 44 actuacions (pous, dipòsits, conduccions) per proveir cabals alternatius a les localitats (zona de l’Ebre, Camp de Tarragona) per afrontar aquesta eventualitat. Però el problema és que només s’han completat vuit de les actuacions programades.
En aquest context, la posició de les dues administracions és diferent. El Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient ha anunciat la seva intenció d’iniciar de forma imminent la neteja de l’embassament, i argumenta que existeix un pla d’emergència amb què el 100% de la població podria tenir garantit el subministrament d’aigua. El secretari d’Estat de Medi Ambient, Federico Ramos, acusa el conseller Lluís Recoder de ser “el gran obstacle d’aquest projecte”, de voler “bloquejar” i de posar en perill una obra que ha rebut una subvenció de la Unió Europea.
Recoder va reiterar ahir que l’obra és un perill. “La perillositat és el producte de la probabilitat d’una fallada multiplicada per la gravetat dels danys que poden donar-se en cas d’aquesta fallada”, , va llegir un text preparat, abans de sentenciar que els impactes d’aquesta fallada “poden ser molt greus”. Va afegir que fins i tot (en cas d’accident i contaminació de la xarxa de subministrament) estaria en joc el proveïment d’aigua per a unes 700.000 persones. Va argumentar que el subministrament alternatiu només pot garantir-se entre tres i set dies (segons ha dit el Consorci d’Aigües de Tarragona), per la qual cosa el servei només podria fer-se amb camions, una cosa impossible atès el volum d’aigua necessari. A més, va adduir que no hi ha risc que es perdin els fons europeus, ja que les tasques de neteja poden concloure abans del 31 de desembre del 2015 i poden dur-se a terme en dos anys. “No entenc per què no es pot complir el que ja ha estat pactat”, va afegir el conseller, convençut que hi ha temps.
En la picabaralla, el secretari d’Estat de Medi Ambient, Federico Ramos, acusa l’Administració catalana de ser responsable dels retards de les obres, ja que l’Agència Catalana de l’Aigua no ha redactat tots els projectes de les obres alternatives ni ha posat a disposició del ministeri els terrenys corresponents per facilitar la tasca a Acuamed (empresa pública del ministeri que s’encarrega d’executar-les).
Mentrestant, tots els municipis de la zona, excepte l’Ajuntament de Flix, s’oposen a l’inici de l’extracció del llot tòxic sense que abans s’hagin acabat totes les obres alternatives previstes en el pla de restitució. L’Ajuntament de Tortosa (Baix Ebre) és el més bel·ligerant, ja que adverteix que Acuamed té la intenció de deixar fora del pla d’emergència els nuclis de Jesús, Campredó i Bítem perquè aquí encara no s’han executat les obres del pla.
“És una temeritat, arribarem fins on faci falta per evitar que comenci l’extracció ara”, adverteix l’alcalde, Ferran Bel (CiU). El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí (CiU), denuncia l’“egoisme local” de l’alcalde de Flix, Marc Mur (PSC), a qui acusa de posar en perill la salut dels veïns de les Terres de l’Ebre. Mur afirma que si no comença l’extracció ara, es posarà en perill una inversió clau per al territori.
La descontaminació de l’embassament de Flix comporta una inversió de 165 milions d’euros i disposa d’una subvenció del 70% de la UE. A més, el pla de restitució territorial associat suposa una inversió de 57 milions sufragats entre l’Estat (36 milions d’euros) i la Generalitat (21 milions).
15-XI-12, A. Cerrillo/E. Giralt, lavanguardia