No és la primera vegada que les despeses del Senat es veuen envoltades de polèmica. Fa poc menys d’un any es presentava l’obra de l’artista Hernán Cortés Moreno, creada per encàrrec exprés de la Cambra Alta. Es tracta d’una sèrie de retrats de diversos personatges, pintats per commemorar el trentè aniversari de les eleccions democràtiques a Espanya i que simbolitzen, segons les paraules de Javier Rojo (en aquell temps president del Senat), “el consens i el diàleg de la transició”. L’obra els (perdó, ens) va sortir pel mòdic preu de 417.000 euros. Tota una ganga si considerem que es tracta, no d’una, sinó de trenta-quatre pintures que queden formidablement a la paret del passadís d’accés a l’hemicicle. Estem segurs que el lector ja haurà trobat el moment per apuntar-se a una visita guiada (amb un grup mai inferior a 15 persones) i s’haurà extasiat amb l’experiència intensa i inesborrable que proporciona la contemplació d’aquest exquisit (i, insistim, barat) conjunt pictòric.
Doncs bé, per només uns quants euros més (32.000 exactament, per arribar a la xifra de 449.000) els senyors senadors han redissenyat la seva pàgina web. Si veiéssiu com els ha quedat! Va ser una llàstima que el primer dia uns hackers fossin capaços d’eludir la seguretat i els aixafessin l’esperadíssima première mundial del nou portal. També va ser mala sort que alguna cosa no acabés de sortir bé dimecres passat, dia 21, quan la retransmissió en directe de la compareixença del governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, va fallar estrepitosament. Una llàstima, perquè segur que es tractava de bones notícies. En fi, vam assistir a un episodi vergonyós (un altre) que posa de manifest l’ús curiós (per dir-ho d’alguna 
manera) del diner públic, molt especialment en un moment com l’actual, en el qual la retallada sembla l’únic imperatiu categòric que regeix la política al nostre país. Tenint en compte l’historial d’errors i deficiències de la pàgina al llarg la primera setmana de funcionament, qualsevol profà en disseny web pot fer balanç de l’èxit del portal. Per corroborar-ho hi ha els experts en el tema, que tampoc no dubten a deixar el disseny de la pàgina com un drap brut, fent un èmfasi molt especial en l’absència de recursos que permetin la participació i la transparència que, a hores d’ara, s’espera d’una plataforma com aquesta. També destaquen la nul·la existència de programari obert, que hauria rebaixat substancialment el preu dels treballs de redisseny.
Des d’aquí, recomanem als senyors de la Cambra Alta que visitin OpeningParliament.org, on trobaran la declaració sobre la Transparència Parlamentària i es podran informar sobre com s’han de fer aquestes coses.
Si el que es vol és fer-les bé, esclar.
