mentre segueixi corroent-nos la corrupció no hi haurà "recuperació"

Una de les persones més enfeinades d’aquest país ha de ser l’agent que es dedica a posar els noms a les operacions policials contra la corrupció. La seva productivitat ha de ser molt alta per poder batejar a temps totes les investigacions obertes. Els resultats d’aquesta feina els veiem diàriament a la porta dels jutjats de tot Espanya, a les portades de la premsa i a les capçaleres dels telenotícies.

Noms com Creuer, Gürtel, Pretòria, Campió, Mercuri, Astapa, Brugal s’han fet, malauradament, familiars, juntament amb d’altres, com el cas dels ERO falsos, el cas Palau, Filesa, Palma Arena, Nóos, etcètera. L’element que tenen en comú la majoria d’aquestes operacions judicials és la presumpta implicació de membres de la classe política. No hi ha cap partit que no hagi estat esquitxat per algun cas i d’aquí neix bona part del descrèdit social que perjudica cada vegada més les formacions polítiques.

Avui mateix està previst que es presenti l’informe anual 2012 sobre corrupció que elabora l’organització Transparency International, amb seu a Berlín, però en vista de l’evolució dels informes anteriors cal témer que la percepció social no haurà millorat, sinó al contrari. L’índex de percepció de la corrupció corresponent a l’informe de l’any 2011 situava Espanya en el lloc número 31 d’una llista de 182 països, amb una puntuació de 6,2 sobre un màxim de 10, que representaria l’absència de corrupció. Aquest informe s’elabora mitjançant enquestes a empresaris i analistes de cada país.

El Baròmetre Global de la Corrupció, elaborat per la mateixa entitat a partir d’enquestes realitzades entre el públic general, ofereix la imatge social d’aquest fenomen. Segons el baròmetre del 2010, l’últim que es va donar a conèixer, el 73% dels consultats considerava que la corrupció havia augmentat a Espanya en els tres anys anteriors. Tan greu com aquesta percepció era el fet que els ciutadans situaven els partits polítics com la institució més corrupta, amb 4,4 punts sobre 5, que representava el màxim de corrupció en l’escala. A la Unió Europea només Grècia i Romania, amb 4,6 i 4,5 punts, respectivament, superaven Espanya, que estava igualada amb Itàlia i Irlanda.

Curiosament, els empresaris privats, l’altra pota sempre present quan es corromp un càrrec públic, només rebien una puntuació de 3,5. Les institucions en les quals es percebia menys corrupció eren el sistema educatiu, l’exèrcit i les oenagés. Una altra dada rellevant era que el 74% considerava que les accions del Govern de l’Estat contra aquesta xacra eren ineficaces.

La multiplicació d’escàndols revela com està d’estesa la corrupció. La cara positiva és que també es mostra l’abast de la persecució legal que s’exerceix en contra seu, perquè aquestes activitats només es coneixen quan la policia i la justícia les treuen a la llum. Els partits tenen molta feina per fer encara per convèncer els ciutadans que persegueixen els corruptes que apareixen a les seves files, perquè la sensació existent és que utilitzen els escàndols aliens per atacar els rivals i passen de puntetes sobre els propis.

5-XII-12, F. Domínguez, lavanguardia