la reforma del Ministre Wert afegeix jacobinisme a una política educativa molt, molt, deficient
> "¡A Wert si dejamos de hacer el primo!", Xavier Sala i Martín <
El ministre Wert ha deixat clar des del principi que amb la nova llei pretenia homogeneïtzar el sistema educatiu espanyol, malgrat que el nom del text parli de la millora de la qualitat.
Més pressió contra l’autonomia educativa i l’ús del català com a llengua vehicular. El Ministeri d’Educació que presideix José Ignacio Wert va traslladar ahir a la Generalitat un nou esborrany de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) que, segons la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, suposa “una ofensiva contra la llengua catalana” i “trenca amb el model d’escola catalana que utilitza normalment el català com a llengua vehicular”.
Rigau va resumir en tres punts bàsics aquest atac al català. “En primer lloc, es fa una classificació per matèries i el relega a la pràctica a la quarta llengua”. Aquesta opinió es basa en el fet que el text estableix que en l’ensenyament primari hi haurà el que es denomina matèries “troncals” (que seran cinc i ocuparan com a mínim el 50% de l’horari), on s’inclou la llengua castellana i la literatura, al costat de les matemàtiques, les ciències socials, les ciències de la naturalesa i la primera llengua estrangera. Després hi ha les matèries “específiques” (entre tres i quatre per curs), on s’inclou sempre l’educació física i la religió o una alternativa anomenada “valors culturals i socials” i una altra assignatura que pot ser l’educació artística i/o la segona llengua estrangera. I finalment estan les matèries d’“especialitat”, que seran com a màxim una i la llengua cooficial, si és que n’hi ha. És a dir, “s’estableixen matèries de primera i de segona categoria i el català queda marginat”, en paraules de la consellera.
El segon gran motiu de preocupació és que en la revàlida de sisè de primària els alumnes s’examinaran de “la competència en comunicació a la llengua materna”. A parer de Rigau, l’Estat no només es reserva la formulació d’aquestes proves externes d’avaluació, que ja va motivar les primeres protestes fa un mes, sinó que introdueix el terme de llengua materna que trenca amb el model d’escola catalana i “demostra a més molt poca reflexió, ja que a Catalunya hi ha unes quantes llengües maternes”.
I el tercer element de rebuig a l’avantprojecte és que en les revàlides de final de l’ESO i de batxillerat es diu que els alumnes s’hauran d’examinar d’una matèria d’especialitat, però no indica que sigui obligat fer-ho de la llengua cooficial. A la pràctica això significa que els joves de Catalunya “podran tenir el títol sense examinar-se de català”.
Per la consellera, la demostració que es tracta d’una ofensiva en tota regla és l’article 82, que diu textualment: “Els pares o tutors tindran dret a triar la llengua vehicular de l’ensenyament que rebin els seus fills. Quan, com a conseqüència d’aquesta falta de determinació, no hi hagi oferta docent pública o concertada en la llengua vehicular triada a la localitat de residència dels alumnes, els pares o tutors podran optar per escolaritzar els fills en centres privats, i correspon a l’administració educativa sufragar les despeses d’escolarització”. Aquesta possibilitat s’estableix en un període transitori fins que totes les administracions estableixin un tracte equilibrat a les llengües en les quals s’imparteixen les diferents matèries, i únicament admeten que es podrà compensar la llengua menys normalitzada “en una proporció raonable”. Ara bé, mentre això no passi, els pares que no acceptin que la llengua vehicular dels centres de Catalunya és el català podran optar per dur els fills a centres privats, on se suposa, segons aquest document, que el castellà té molt més pes. Rigau va definir aquest model com “el xec escolar lingüístic”, si bé va considerar que no té cap sentit, ja que la llei només preveu donar diners a les escoles que compleixin determinats requisits, que són les concertades. “Fins ara havíem optat sempre per no separar per raó de la llengua, ara sí”, va afegir la titular d’Ensenyament.
“El català no havia estat mai tant menyspreat des del 1978 en un text del ministeri. I abans... estava prohibit”. D’aquesta manera resumia la consellera en la conferència de premsa convocada d’urgència al vespre després de coneixe’s el contingut del nou avantprojecte del Govern de Mariano Rajoy, que va dir que havia rebut ahir al migdia. Segons Rigau, aquest text modifica completament l’anterior. “El text ha estat fins ara amagat i ara, una vegada passades les eleccions a Catalunya, l’han comunicat, entenem per tant que es tracta d’una estratègia política calculada”. Segons va explicar, divendres encara hi va haver una reunió a Madrid de càrrecs tècnics en la qual es va analitzar el primer esborrany presentat fa poc més d’un mes i que ja va merèixer la reprovació de diversos consellers autonòmics. En una crítica directa a Wert, va puntualitzar que “cap ministre no s’havia atrevit a tant en aquests anys de democràcia”.
El nou text de la Lomce estableix que l’Estat fixarà els continguts i l’horari mínim de les matèries instrumentals, és a dir, les troncals, a primària, ESO i batxillerat. Per tant, es dedueix que serà l’Administració central la que decidirà el currículum de llengua castellana, matemàtiques, llengua estrangera, ciències socials, biologia i geologia, física i química, geografia i història, entre d’altres, mentre que fins ara només ho determinava en un percentatge. Al primer esborrany fixava fins al 65% en les comunitats amb llengua cooficial (abans, 55%) i 75% per a la resta (abans, 65%). Per a la resta d’assignatures, com plàstica, religió, música o educació física, les autonomies i els centres escolars tindran més flexibilitat per fixar continguts i horaris. La Conselleria d’Ensenyament considera que l’Estat es reserva el control i avaluació de les matèries bàsiques, com la història, i deixa als centres autonomia per a les matèries secundàries. El text suposa la desaparició definitiva de l’assignatura d’educació per a la ciutadania i inclou una alternativa obligatòria per als que no cursin l’assignatura de religió a primària i ESO. Així doncs, els alumnes de primària hauran d’optar entre religió i una assignatura alternativa anomenada valors socials o culturals, a elecció dels pares o tutors. A l’ESO també serà obligatori cursar o bé religió o bé valors ètics, dins de les assignatures específiques. En funció de la regulació i de la programació de l’oferta educativa que estableixi cada administració educativa i de l’oferta dels centres docents, els alumnes també podran triar religió entre les matèries específiques de batxillerat.
A última hora d’ahir ja es van produir les primeres reaccions de rebuig. Per Somescola representa “un retorn al passat predemocràtic”, és a dir, “al control doctrinal de l’educació, a la recentralització del sistema, la minorització de les llengües no castellanes”, així com un atemptat a la cohesió social. Aquesta entitat, que ahir a la nit ja va cridar a la mobilització contra la reforma de Wert, integra, entre altres, l’Agrupació Escolar Catalana, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Fapac, la Fapaes, CC.OO., la USOC, la UGT, l’Ustec, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, l’IEC i Òmnium Cultural.
4-XII-12, J. Playà Maset, lavanguardia