"No es pot ser tan animal", Francesc-Marc Álvaro

El Govern alemany vol prohibir de manera més explícita la pràctica de sexe amb animals. Segons que sembla, el problema és “obligar” qualsevol bèstia a fer coses “contràries a la seva espècie”...

La notícia m’ha fet pensar. Tan popular és la zoofília al país de la senyora Merkel que cal una legislació específica sobre la matèria? En cas que un animal mantingui relacions íntimes amb una persona mitjançant la seducció i no la força, la nova llei no s’aplicaria? Què hem d’entendre com a pràctiques contràries a la seva espècie quan sabem tan poc, per exemple, de la vida sexual dels cangurs o les anacondes? Per què són les autoritats d’Agricultura les que parlen de la qüestió, quan aquest ministeri sempre observa la pobra bèstia com a producte comestible, la qual cosa no deixa de connectar amb la sexualitat, tal com sabem gràcies a Freud i d’altres savis? Aquesta nova reglamentació inclourà els espectacles on un home i/o una dona s’ho fa amb una o altra bestiola per a divertiment del públic? Si la mà protectora del legislador ha pensat en el gos de la veïna, per quin motiu no hauria de pensar en aquelles espècies més reputades del regne vegetal que –segons que diuen– també poden intervenir en aquesta mena d’esbarjos privats? En fi, les preguntes m’aclaparen.

Que el país motor de la UE des d’on se’ns dicten les polítiques del dia es dediqui a aquestes coses és veritablement sensacional. Això vol dir que, a Berlín, hi ha algun funcionari que dedica hores i hores a estudiar (i els alemanys quan estudien qualsevol cosa són molt eficients) l’enorme casuística que es deriva de les relacions sexuals entre animals i animals més o menys racionals. Això és la civilització, senyores i senyors. Què no pagaríem per accedir a aquests informes? Els amics de Wikileaks ja triguen a oferir-nos aquests continguts tan interessants. Aviat, potser, els nostres legisladors imitaran els seus homòlegs alemanys. Aquí, tal com som, segur que milloraríem la llei. Sempre serà més fàcil això que implantar mesures per evitar que tanquin les empreses.

Està documentat que, en les societats agràries, el contacte sexual entre persones i animals era una realitat habitual. Moltes vegades, els joves s’iniciaven en els misteris de la vida íntima mitjançant l’assaig ritual que convertia una formosa gallina en la princesa més cobejada de la comarca. Abans que els adolescents fessin servir els xats i Facebook per descobrir de què va tot plegat, el modest corral domèstic oferia unes possibilitats gens menyspreables.

30-XI-12, Francesc-Marc Álvaro, lavanguardia