el Poder Judicial protesta per desautorització del Poder Executiu (oh Montesquieu...)

Dos-cents jutges de tot Espanya han subscrit un manifest de protesta per l’ús que el Govern de Mariano Rajoy fa de la facultat de concedir indults. El detonant de la protesta ha estat la concessió d’aquesta mesura de gràcia a quatre mossos d’esquadra condemnats per un delicte de tortures. Els jutges consideren que l’Executiu du a terme un ús “groller i desviat” de l’indult. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, es va defensar d’aquestes acusacions argumentant que el dret de gràcia és “competència del Govern” de l’Estat, i no del Poder Judicial.

Sentència.
L'Audiència de Barcelona condemnà els quatre mossos a penes de fins a 4 anys i 6 mesos.
Recurs.
El Suprem confirmà la condemna considerant probat que havien maltractat a un ciutadà romanès al que confongueren amb un atracador.
Primer indult.
El Govern rebaixà el febrer la condemna a dos anys per a que els mossos no hagueren d'anar a pressó.
Segon indult.
En el darrer Consejo de Ministros, la pena quedà reduïda a una sanció pecuniària.

En el cas dels quatre mossos, se’ls havia concedit un primer indult parcial que va reduir diverses penes privatives de llibertat que se’ls havien imposat –fins a quatre anys i sis mesos– a una única pena de dos anys. En teoria, això hauria pogut impedir que entressin a la presó, ja que no tenien antecedents penals, però l’Audiència de Barcelona va ordenar que hi ingressessin. Davant això, van tornar a sol·licitar que se’ls commutés la condemna i el passat dia 23 el Consell de Ministres va accedir a rebaixar-los la pena a una multa de 10 euros diaris fins a un total de 7.300, cosa que evitava haver de passar per presó.

El Tribunal Suprem (TS) havia confirmat la primera condemna de l’Audiència de Barcelona perquè considerava que els mossos van torturar un ciutadà romanès que van confondre amb un atracador. La sentència considerava provat que els agents van apallissar i van amenaçar el detingut, i que fins i tot li van arribar a introduir una pistola a la boca.

Els jutges que subscriuen el manifest, entre els que hi ha magistrats del Suprem com Joaquín Jiménez i Margarita Robles, afirmen que l’actuació del Govern central en el cas dels mossos “suposa un menyspreu als milers d’agents de policia que compleixen diàriament amb les seves funcions democràtiques, que no són cap altra que defensar i promoure els drets fonamentals de la ciutadania”. Afegeixen que el que es va acordar en l’últim Consell de Ministres suposa un “exercici abusiu” de la facultat de l’indult i “un greuge al Poder Judicial”, a més d’“una actuació contra la dignitat humana”, ja que incompleix l’obligació de l’Estat de perseguir qualsevol acte de tortura, sobretot quan els que el cometen són funcionaris que actuen al seu servei.

El manifest sosté que la protecció dels drets dels ciutadans “és la finalitat fonamental de tots els cossos de policia en un Estat democràtic” i que reduir penes com les que els van ser imposades als esmentats mossos “sembla incentivar comportaments que han de ser expulsats de qualsevol cos policial”. Els jutges recorden que l’indult implica provar la falta de necessitat de l’execució de la pena i que només es justifica “quan el compliment d’aquesta no exerceixi cap finalitat preventiva, resocialitzadora o retributiva, o quan resulti desproporcionada” davant dels fets.

Els jutges diuen que davant els arguments exposats, “no hi ha cap motiu raonable per a un doble indult com el que el Govern central ha concedit” en aquest cas concret. “Els fets declarats provats són molt greus i contraris a la dignitat humana”, afegeixen, per la qual cosa “concedir un indult en aquestes circumstàncies suposa fer un ús groller i desviat de la institució”. L’associació progressista Jutges per la Democràcia (JpD) es va adherir al manifest de protesta amb un comunicat en què subratlla que “resulta més censurable que l’indult s’apliqui a conductes que representen un ús inacceptable del poder del mateix Estat, quan es dedica a través dels seus agents a infligir un tracte degradant, com en el cas de les tortures”.

30-XI-12, J.M. Brunet, lavanguardia