entrevista a Ignasi Buqueras, president de la Comissió per a la Racionalització dels Horaris Espanyols

Els despertadors sonen com a la resta d’Europa, però a l´Estat espanyol l’ordinador es tanca tres hores de mitjana més tard. Som el país amb més reunions i sense fixar l’hora d’acabar. Ignasi Buqueras, president de la Comissió per a la Racionalització dels Horaris Espanyols coincideix a assenyalar que aquestes pràctiques en ple segle XXI estan obsoletes i no són productives. Aposta per adoptar d’una vegada per totes uns horaris raonables que facin compatibles la vida laboral amb el temps personal i el dedicat a la família. Ara per ara, tot un luxe!

A l’Estat espanyol la productivitat és inferior a la mitjana europea quan tenim una jornada molt més llarga. Escalfem la cadira?
Els horaris laborals de l’Estat espanyol superen la mitjana europea en dues o tres hores, però en efecte les dades mostren que ocupa la cua de la productivitat. Alguns presumeixen d’estar onze hores a la feina i no s’adonen que aquest és un concepte totalment obsolet. El problema està massa arrelat al país i en ple segle XXI és necessari passar de la cultura de la presència a la cultura de l’eficiència.

La racionalització dels horaris és un concepte de rics que ara que és època de vaques flaques es fa difícil aplicar?
Ni molt menys, a grans mals calen grans remeis. En aquests moments de crisi encara és més important que executem una optimització del temps. La racionalització dels horaris és rentable. No es tracta d’estar més hores a la feina, sinó d’optimitzar-les, que hi hagi més eficiència i buscar l’excel•lència. Perquè si no continuarem confonent estar al lloc de treball amb treballar.

La productivitat depèn d’altres factors a més del temps?
Si volem superar la situació difícil en què estem s’ha de treballar per objectius, amb el recolzament tecnològic adequat, i en tercer lloc les persones han d’estar reconegudes. El treballador més valorat per la seva empresa està més satisfet i això fa que sigui més rentable i productiu.

L’Estat espanyol està preparat per aquestes dinàmiques? Què ha de fer?
Tenir horaris més racionals. Empreses capdavanteres ho han aconseguit. IBM, per exemple, acaba a les sis. Altres han implantat una jornada intensiva amb flexibilitat d’entrada i de sortida, i la productivitat ha augmentat. Aquest és el camí. Les empreses que segueixen aquests plantejaments són empreses més rentables, la gent està més satisfeta i són més eficients energèticament.

Jornada intensiva o partida?
Una societat del segle XXI ha de tenir molts horaris. És veritat que hi ha un 80% de la gent que pot tenir un horari semblant i raonablement plegar a les cinc o a les sis, però hi ha altres sectors, com els metges, que han de ser més flexibles. Això no vol dir que els seus horaris hagin de ser abusius, senzillament han de ser uns torns lògics i normals.

Vostè també reivindica la migdiada com a eina per ser més productius?
El temps establert per dinar –no més de 45 a 60 minuts per anar bé– també seria bo que inclogués una migdiada ‘light’, no la de pijama, orinal i parenostre, de 10 a 15 minuts, per recuperar el cos i poder funcionar millor a la tarda. Ja hi ha empreses a Espanya i a la resta d’Europa que just al costat del menjador hi ha espais habilitats per poder reposar una estona.

A Catalunya hi ha diferències?
Hi ha una mica més de rigor en els horaris que en la resta de l’Estat, sigui per més proximitat amb Europa sigui pels costums. Tanmateix encara hem de fer un tomb en la conciliació de la vida personal, laboral i familiar.

I com es fa?
La conciliació es pura demagògia sense horaris racionals. La dona ho té difícil és la gran perjudicada. De la mateixa manera que la dona ha sortit de casa, l’home encara no ha entrat a casa. És important que l’home assumeixi la seva responsabilitat de caràcter domèstic i en l’educació dels fills. Hi ha un cert abús d’una societat que està massa masculinitzada.

Les escoles segueixen tenint els mateixos horaris. Què es pot fer?
Ha d’haver coordinació entre horaris laborals, escolars i comercials, és molt important i ha d’haver més llibertat d’horaris i flexibilitat. Estem parlant d’una societat avançada.

És un alleujament que hi hagi una Comissió Nacional per racionalitzar els horaris. Per on passa el futur ara?
La Comissió Nacional que presideixo per aquest any 2010 s’ha marcat dos grans reptes: posar en marxa cinc grans Pactes Nacionals amb sectors representatius de la societat, i difondre un manifest amb la pretensió que sigui recolzat per un gran nombre de ciutadans. Els pactes es dirigeixen als sectors que poden jugar un paper determinant en la racionalització dels nostres horaris, com són els partits polítics, les organitzacions empresarials i sindicals, les administracions, les cadenes de televisió i les institucions socials i culturals. Hem de pasar d eles paraules als fets.