què està passant amb el ’cas Emperador’ de blanqueig de diners?

El chop suey és un plat originari de la província de Canton, que van popularitzar els xinesos que van emigrar als Estats Units i la traducció literal del qual seria “trossos barrejats”. La seva recepta varia, però consisteix en una sèrie de carns (pollastre, vedella, gambeta, porc) cuinades en un wok amb múltiples verdures (api, pebrots, mongeta tendra) i que se serveix amb arròs. Certament, el chop suey té gairebé tants ingredients com l’anomenat cas Emperador, que és l’operació que va permetre descobrir una de les xarxes mafioses més grans que operaven a Espanya blanquejant capitals. El capitost del clan seria l’empresari xinès Gao Ping, però en la mateixa actuació policial van ser arrestades seixanta persones a sis ciutats espanyoles, entre les que hi havia des de càrrecs municipals fins a homes de negocis rellevants. Cada mes sortien del país uns cinc milions d’euros en metàl·lic, sobretot en contenidors embarcats cap a la Xina o que partien amb altres mitjans de transport per ser rentats en paradisos fiscals. En bona mesura, aquests diners eren el resultat de les vendes del material de contraban que entraven sense control d’Hisenda. Igualment, blanquejaven diners mitjançant restaurants, karaokes, botigues i locals de prostitució.

Una operació tan complexa quedarà de moment en no res per unes interpretacions legals que embafen tant com el chop suey. Una vintena dels detinguts, entre els qual figura Gao Ping, quedaran en llibertat per una resolució de la secció tercera de la sala penal de l’Audiència Nacional, que presideix Antonio Guevara. La sala considera que el jutge va deixar passar el termini màxim per ordenar l’empresonament. El magistrat Fernando Andreu, que va dictar l’ordre de presó i que suposadament va cometre l’error, va negar que s’hagués equivocat. Qui té raó? La sala es refugia en una sentència del Constitucional del 2011, que distingeix les detencions judicials (que ordena el jutge) de les governatives (que la policia duu a terme per iniciativa pròpia) En les primeres, el jutge té 72 hores per dictar l’ordre de presó o la llibertat dels detinguts, a comptar des del moment de l’arrest. Per a les segones, el termini computa a partir del moment en què la policia posa els detinguts a disposició del jutge, és a dir que disposaria de 72 hores més.

Sembla una broma de mal gust aquesta interpretació que determina la nul·litat de les ordres de presó, que d’altra banda considera inesmenables. Així que el jutge Andreu no pot tornar a acordar el seu empresonament més endavant, per la qual cosa continuaran en llibertat fins a l’eventual judici. A partir d’ara, els detinguts, una vegada alliberats, podran ocultar proves i fins i tot fugir del país. La policia treu foc pels queixals, el jutge Andreu està indignat i la Fiscalia Anticorrupció roman desconcertada. El chop suey està servit i aquesta vegada ens el menjarem amb patates.

24-XI-12, M. Carol, lavanguardia