qui són els responsables del kompromat contra Mas i Pujol?

A Rússia el que acaba de passar a la campanya electoral catalana és tan habitual que té nom propi: Kompromat. Una contracció russa -com agitprop, komintern, o politburó- de komprometiruixi material: material compromès, susceptible de ser utilitzat contra un adversari massa molest. Material veritable, material fals o meitat i meitat. Material acumulat per la policia política, veritable centre de poder, des de fa més de cent anys, del país més immens de la Terra.

> Pedro J. Ramírez deteriora, encara més, la qualitat de la nostra democràcia <

Als cinc dies de divulgar-se el suposat document que acusava a Artur Mes del cobrament de comissions en un compte de Suïssa, la Policia no ha trobat aquest informe i pensa ara que algú va fabricar un esborrany policial a partir de diversos documents oficials, però amanint-los amb notes informals i fins i tot amb certs rumors que corren per la xarxa, segons van explicar fonts del Ministeri de l'Interior.

Per això, Assumptes Interns diu estar duent a terme una cerca dels qui, sense que intervingués ordre judicial, van confeccionar el document i, en algun moment, el van filtrar al diari El Mundo.

Fonts d'Interior van informar ahir a La Vanguardia que el ministre va donar l'ordre d'obrir una investigació interna en la Policia per buscar el document després de conèixer-se la primera filtració sobre els presumptes comptes a Suïssa, divendres passat.

Interior assegura que no va ser fins al dilluns quan el director adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pi, va convocar a primera hora del matí al cap de la Unitat d'Assumptes Interns i al comissari general de la Policia Judicial, de la comissaria de la qual depèn la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), on suposadament es va confeccionar l'esborrany.

Després de diverses reunions, fonts d'Interior expliquen que les perquisicions han conclòs sense que fins ara hi hagi rastre algun del compromès document.

No obstant això, part d'aquesta investigació interna està consistint en l'anàlisi de centenars d'informes de treball que contenen algunes de les dades aparegudes en el suposatt esborrany. Els investigadors sí han trobat quatre informes judicialitzats amb data 29 de novembre de 2011, 1 febrer, 20 abril i 24 de maig de 2012, que contenen algunes de les notícies publicades.

La Policia també ha buscat el contingut de les notícies publicades per El Mundo en documents aliens tals com informes de l'Agència Tributària, escrits anònims enviats a la Policia i fins i tot documents sense autoria que circulen lliurement per internet.

Encara que els responsables de la investigació interna estan duent a terme una intensa cerca del document i dels seus autors, la tasca no és senzilla, doncs en l'esborrany difós per El Mundo no figura la identificació del carnet professional del seu autor, ni té nom de registre.

Ni tan sols està datat, segons van informar fonts policials. És a dir, el o els autors es van preocupar a fons de no deixar el seu rastre en el document.

A més, el nom de la UDEF que pot llegir-se en l'encapçalament del document publicat en un diari és fàcil de reproduir, per la qual cosa no es pot descartar que, si es confirma la seva redacció com un puzle fet a força d'informes precedents, fins i tot hagi estat confeccionat fora de la brigada de Blanqueig de Capitals.

Fonts policials van explicar a aquest diari que l'èxit de la cerca radica principalment en el nombre de persones involucrades en l'elaboració de l'esborrany. Quants més siguin, més fàcil serà que algun d'ells acabi per admetre la seva participació. I, per contra, si és obra d'un sol agent, serà complicat que es reconegui autor, doncs la gravetat de l'acció extrajudicial li implicarà greus conseqüències per a la seva carrera professional.

El responsable de la UDEF haurà d'acudir davant el jutge del cas Palau per explicar-li d'on han partit les informacions publicades de les quals el propi jutge no tenia notícia fins ara.

A tenor del descobert en els dos últims dies, tot fa pensar que el responsable policial es limitarà a negar la participació de la UDEF en l'elaboració del document i a relatar les investigacions realitzades.

21-XI-12, L. Izquierdo, lavanguardia

El portaveu del sindicat Unió Federal de Policia, Serafín Giraldo, va negar ahir l'existència d'esborranys d'informes en el treball policial. “Si algun policia té indicis que s'ha comès un delicte, el primer que ha de fer és posar-ho a la disposició d'un jutge”, explica Giraldo, el sindicat del qual s'ha mostrat crític amb el document. Sense entrar en el contingut del supòsit esborrador, Giraldo es va limitar a apuntar que “si l'informe existís seria delictiu”. El portaveu sindical va emfatitzar que és impossible des del punt de vista legal obtenir la titularitat de comptes bancaris i els seus moviments a Espanya o a Suïssa sense una ordre judicial que així ho sol·liciti.

21-XI-12, L. Izquierdo, lavanguardia

KOMPROMAT

A Rússia el que acaba de passar a la campanya electoral catalana és tan habitual que té nom propi: Kompromat. Una contracció russa -com agitprop, komintern, o politburó- de komprometiruixi material: material compromès, susceptible de ser utilitzat contra un adversari massa molest. Material veritable, material fals o meitat i meitat. Material acumulat per la policia política, veritable centre de poder, des de fa més de cent anys, del país més immens de la Terra. Primer va ser l'Ojrana tsarista, després van venir la NKVD leninista i el KGB estalinista, i ara garanteix l'ordre l'FSB, entre els Urals i Vladivostok, entre el capitalisme Maatrix i les velles matrioxkes.

El kompromat s'ha convertit en una tàctica de combat habitual a la Rússia postsoviètica. La periodista russa Maixa Gessen ho explica molt bé a El hombre sin rostro (editorial Debate), recent i interessant biografia de Vladímir Putin, el gèlid i eficaç coronel del KGB destinat a Alemanya de l'Est en temps de l'URSS, que ha aconseguit ser l'home més poderós d'una Rússia en la qual autoritarisme i democràcia estan assolint una combinació futurista. La Rússia del kompromat ens parla dels temps que vénen o poden venir en una Europa dominada per la crisi.

El cert és que la policia torna a tenir un paper rellevant en la política espanyola. No som a la Rússia postmoderna regida per àgils excomandants del servei secret -encara no-, però el kompromat a l'espanyola comença a ser freqüent. Tots recordarem les declaracions de María Dolores de Cospedal, el gener del 2011, acusant el PSOE d'utilitzar la policia per espiar el PP. El passat 20 de setembre, just un mes abans de les eleccions a Galícia, era detingut l'alcalde socialista d'Ourense, Francisco Rodríguez, per presumpte tràfic d'influències. Dues jutgesses han posat Lugo i Ourense de cap per avall. I la gent aplaudeix (amb motiu). La detenció, tanmateix, es va produir just un mes abans de les eleccions autonòmiques. El PSOE gallec ja no va aixecar el cap.

L'últim kompromat és de llibre. Ni un mes, ni una setmana abans de la campanya electoral catalana: just al mig de la campanya. Komprometiruixi material firmat per un experiodista esportiu que es va fer cèlebre amb la frase: "Cal parar Messi pel civil o pel criminal". Com a targeta de presentació no està gens malament. Un kompromat castís que tindrà recorregut. Avesats comentaristes polítics de Madrid aquests dies posen el crit al cel. És tan evident el possible efecte bumerang, que els altres partits -inclosos el PP- van preferir no tocar el tema en el debat de diumenge a TV3. Aquest kompromat va més enllà del 25 de novembre: obstrueix el camí del diàleg i acabarà en mans de l'Audiència Nacional. Fa exactament una setmana m'ho va predir un entranyable amic portuguès que coneix molt bé Espanya: "Segueixo amb atenció el tema català i em pregunto en quin moment entraran en escena els agutzils i les audiències".

20-XI-12, Enric Juliana, lavanguardia

MARRÓN GLACÉ

L'esborrany ara resulta que és un conjunt de retalls. Un puzle. Un acoblament. Un pastís amb diversos ingredients: quatre informes policials judicialitzats -és a dir, remesos en el seu moment al jutge que instrueix el cas Palau, publicats per la premsa i en els quals no apareixia el nom d'Artur Mas-, comentaris d'internet, retalls de premsa, escrits anònims... "Una hipòtesi d'afers interns és que no es descarta que una o diverses persones elaboressin un esborrany d'informe a partir de múltiples elements", assenyalava ahir una font del Ministeri de l'Interior. En poques paraules, no troben el document i s'admet la hipòtesi d'un retalla i enganxa amb capçalera de la Policia. Un vestit a mida per a la campanya electoral. Un kompromat, que diuen a Rússia. Komprometiruishiy material. Material compromès per enfonsar algú en el moment oportú. Rellegeixo la biografia de Vladímir Putin escrita per Maixa Gessen (El hombre sin rostro) i em sorprenc davant l'analogia. Un kompromat autèntic.

Al vell casalot del passeig de la Castellana estan lògicament preocupats: no troben el document que acusaria Mas d'un greu delicte, han d'estudiar la hipòtesi del puzle i només falten cinc dies per les eleccions a Catalunya. Si el Govern espanyol no coneix el document i no sap qui l'ha muntat, una cosa ben rara està passant a Espanya en un moment de molta expectació internacional. Mal moment per als kompromat d'estar per casa. Dues imatges, dos marcs, estan en joc. El d'una classe dirigent catalana irremeiablement corrupta i embolicada en la bandera, o la d'un aparell de l'Estat -o una fracció d'aquest- que actua a la desesperada per alterar el resultat dels comicis a Catalunya, per por de la victòria sobiranista. Llançar a l'aire una moneda amb aquestes dues cares a cinc dies d'unes eleccions electritzants és una temeritat que no encaixa amb una visió mínimament estratègica del futur d'Espanya. Això és obra d'aventurers. És massa rústic. Els russos ho fan més bé. És massa elemental. No s'ha de ser una fura per pressuposar l'efecte bumerang. Aquest kompromat potiner obstaculitza les vies de diàleg a partir del 26 de novembre, multiplica la sospita general sobre tot l'estament polític i col·loca la premsa internacional en posició d'alerta: què passa a Espanya? Així s'entén el silenci dels candidats en el debat de TV3 i les declaracions d'Alicia Sánchez-Camacho ahir: "Crec en les paraules d'Artur Mas".

Papers, papers, papers. De vegades hi ha qui conserva papers d'una legislatura anterior. Papers que són glacejats quan arriba el moment oportú. A Madrid hi ha gent seriosa, molt seriosa, que posa el crit al cel davant la possible castanya. Castanya confitada.

21-XI-12, Enric Juliana, lavanguardia