la senadora Elizabeth Warren encapçalarà la fiscalització de "Wall Street"

Excepte en la imaginació d’executius bancaris com Jamie Dimon, de JP Morgan, Barack Obama mai no ha estat un enemic de Wall Street. Però la banca d’inversió ja té un adversari tenaç en el Senat. Elizabeth Warren, una dona de 63 anys, oriünda d’Oklahoma i flamant senadora per Massachussetts, va ser qualificada dijous pel Wall Street Journal com “el pitjor malson per a la banca” després de la seva victòria davant el republicà Sherrod Brown. És una floreta per a una política en ascens, adorada per l’esquerra demòcrata, que –segons alguns– pot tenir la mirada fixada a la Casa Blanca.

Elizabeth Warren, oriunda d'Oklahoma i flamant senadora demòcrata per Massachusetts

Warren ha estat una figura clau en el disseny de la legislació per reduir el poder dels bancs i prevenir una altra crisi financera. Catedràtica de Dret empresarial per la Universitat de Harvard, Warren va dissenyar l’Oficina de Protecció del Consumidor Financer, mitjançant la qual l’Administració Obama pretén protegir les víctimes de la venda depredadora de productes financers perillosos (des d’accions preferents a hipoteques porqueria).

Havent intentant al màxim diluir la reforma financera, amb el suport dels dos congressistes demòcrates Chris Dodd i Barney Frank (tots dos ja jubilats), Wall Street ha dut a terme una dura campanya contra Warren. Els bancs van aconseguir –per mitjà del secretari del Tresor Tim Geithner– que Obama es fes enrere en el nomenament de Warren com amàxima responsable del nou organisme de protecció al consumidor que ella havia ideat. Geithner es retirarà amb tota seguretat de l’Administració i Warren encapçalarà l’oposició al candidat favorit per substituir Geithner, Jack Lew, exexecutiu de Citibank, un altre usuari de la porta giratòria Wall Street-Washington.

Després, quan Warren es va presentar a les eleccions al Senat, els bancs van injectar milions de dòlars a la campanya del seu rival Sherrod Brown, que va embossar gairebé deu vegades més donatius procedents del sector financer que Warren, segons dades que es poden veure en la base de dades del Center for Responsive Politics (Open eye). Goldman Sachs era el tercer contribuent a la campanya de Brown.

Després de donar suport a Obama en les eleccions del 2008, Wall Street es va queixar que Obama havia organitzat una vendetta contra la banca. Un gestor de hedge funds, Dan Loeb, va arribar a acusar el president d’haver-se comportat com “un marit que pega la seva dona”. Els bancs van apostar fort per la victòria de Mitt Romney injectant directament 20 milions de dòlars a la campanya del candidat republicà en comparació dels sis milions a Obama.

El més curiós és que –sota qualsevol criteri objectiu– Obama ha estat un “marit” excel·lent de Wall Street, ja que ha rescatat tots els bancs menys Lehman Brothers (el botxí del qual, en tot cas, era el republicà Hank Pauslon) . Obama es va negar a seguir els consells d’assessors com Paul Volcker a favor de desmantellar els bancs d’inversió. Així mateix, el president demòcrata ha permès que el lobby bancari hagi diluït les parts de la legislació Dodd-Frank que amenaçaven, de debò, la banca.

Però, amb l’arribada de Warren al poder, Wall Street té un blanc mes legítim. “Els consellers delegats de Wall Street, aquests mateixos que van destruir la nostra economia imilions de llocs de treball, encara fanfarronegen pel Congrés demanant favors sense vergonya”, va dir en el seu discurs en la convenció demòcrata al setembre. És una classe de retòrica que no se sol sentir al Senat, la maquinària legislativa del qual sol ser lubrificada amb milions de dòlars donats generosament per la banca.

11-XI-12, A.R., diners/lavanguardia