diferència entre el divorci a la britànica i a la ibèrica
"Està d´acord en què Escòcia hauria de ser un país independent?". Amb aquesta senzilla pregunta composta d´onze paraules, tantes com jugadors hi ha a un equip de futbol, el primer ministre escocès, Alex Salmond, pretén posar fi a més de tres segles d´unió entre Londres i Edimburg, i sentar un precedent que podria tenir enormes repercussions polítiques per a Catalunya i d´altres països on existeixen importants corrents d´opinió sobiranistes.
David Cameron va moure l´alfil anglès fa un parell de setmanes en posar les condicions del Govern central al referèndum, i Salmond ha respost canviant de caseller la reina escocesa, i concretant els seus plans per engegar un tren de la independència que, si els seus compatriotes abonessin -i en aquest moment és molt suposar-, es traduiria en la separació al maig del 2016, tres-cents nou anys després de la signatura de l´Acta de la Unió en 1707.
En una solemne declaració als membres del Parlament de Holyrood, seguida d´una roda de premsa plena de gom a gom de periodistes nacionals i internacionals, Salmond va engegar un procés de consulta, amb la proposta de limitar a dotze milions d´euros el cost del referèndum i que puguin participar "tots els residents a Escòcia a partir dels 16 anys d´edat". Seguint l´exemple de Jordi Pujol quan deia que era català tot aquell que viu i treballa a Catalunya, el líder del Partit Nacional d´Escòcia (SNP) considera que té dret a pronunciar-se sobre la independència "tot aquell que viu i treballa a Escòcia".
La proposta del capdavanter nacionalista escocès és que el referèndum se celebri en la tardor del 2014, després de les eleccions europees d´aquesta primavera i dels Jocs de la Commonwealth que tindran lloc a Glasgow. El Govern central es reserva l´opció d´avançar la consulta d´acord al seu propi calendari polític, però la major diferència entre Londres i Edimburg és la naturalesa de la pregunta, i el paper de la Comissió Electoral.
Encara que la pregunta anunciada ahir és en si mateixa d´una absoluta nitidesa, la vella guineu que és Alex Salmond va deixar obertes les portes a incloure en la papereta una segona opció més complexa per al cas gens desgavellat que surti el no, i en la qual es plantejaria als escocesos la possibilitat d´un replantejament de l´autonomia amb total independència financera, i la capacitat de fixar els impostos, recaptar-los, administrar-los i gastar-los. Els tres grans partits britànics -conservadors, laboristes i liberaldemócratas- s´oposen a això.
"Els escocesos ens enfrontem a la decisió més important en tres segles i, per tant, el desenllaç ha de quedar més enllà de tot dubte i disputa legal -va assenyalar Salmond-. La pregunta ha de ser curta, concisa i clara, i la resposta justa, transparent i decisiva, una torxa d´opinió progressista que serveixi d´exemple no només a les nacions de les illes britàniques, sinó també més enllà de les nostres fronteres. El nostre futur ha de ser nostra elecció i la de ningú més que nosaltres."
El primer ministre, amb els recursos retòrics que ho han convertit en el polític més hàbil i astut d´aquestes latituds, va dir que "la independència és al que tots aspirem com a individus des que som joves, i la d´Escòcia és part d´un corrent internacional".
Salmond va suggerir un "nou contracte social" amb la resta de Gran Bretanya basat en la "col·laboració entre iguals", d´acord amb el qual la reina Isabel seguiria encarnant la prefectura de l´Estat. "Però en canvi els escocesos no ens veuríem arrossegats contra la nostra voluntat a guerres il·legals com la de l´Iraq, ni obligats a desplegar armes nuclears al nostre territori", va afegir.
En oposició a les brutals retallades pressupostàries impostos per Londres, Salmond va defensar un model molt més socialista i incloent, amb matrícules universitàries gratuïtes, medicines i atenció als ancians a càrrec de l´Estat. "Tenim la sort de disposar d´importants recursos naturals i d´una societat civil forta i estable que necessita trencar els actuals lligams per crear ocupació i fer que l´economia creixi, i crear així un futur millor per a tots", va concloure el líder nacionalista escocès.
El principal obstacle perquè Londres i Edimburg es posin d´acord en els termes del referèndum és el paper de l´actual Junta Electoral. Salmond accepta que organitzi tècnicament el referèndum, mentre que Cameron vol que determini la pregunta i determini si la consulta ha estat "correcta" i "respon a la voluntat de la majoria de ciutadans" (una noció vaga i susceptible de múltiples interpretacions i fins i tot disputes legals, perquè no precisa si es tracta del conjunt de britànics o només dels escocesos).
TEMES A TRACTAR:
PETROLI. La propietat del petroli del mar del Nord, d´on encara es poden extreure 30.000 milions de barrils en els propers 40 anys. Escòcia pretendria quedar-se amb almenys un 80%, i crear així alguna cosa semblat al fons que té Noruega amb els ingressos del cru, valorat actualment en gairebé 400.000 milions d´euros.
SUBMARINS. El futur dels quatre submarins nuclears amb míssils Trident desplegats en el riu Clyde.
EXÈRCIT. La separació militar i la creació d´un exèrcit amb una base aèria, una base naval i una brigada mòbil d´infanteria.
MONEDA. La conservació de la lliura o l´adopció de l´euro.
FINANCES. La designació de quin percentatge del deute britànic correspon a Escòcia, i la reacció de les agències de rating a l´emissió de bons de l´estat escocès.
INTERNACIONAL. El paper en institucions internacionals com la UE, l´OTAN, l´ONU i el FMI.
LONDRES. La desaparició dels 59 diputats escocesos que hi ha al Parlament de Westminster.
FRONTERES. La delimitació de fronteres i els controls d´immigració i duanes.
MITJANS. El futur de la BBC a Escòcia.
SEGURETAT SOCIAL. Els beneficis socials per als anglesos, escocesos i irlandesos que resideixin a Escòcia.
26-I-12, R. Ramos, lavanguardia