l’aeroport dEl Prat segueix sent competitiu malgrat el boicotatge d’AENA

L’aeroport del Prat ha estat el tercer d’Europa en passatgers amb la ciutat com a origen o destinació, amb 23,6 milions d’usuaris fins al setembre, en què ha ampliat de nou el seu avantatge respecte a Madrid (22,1 milions), segons les dades recollides per l’Observatori de Trànsit Aeri de Barcelona que elabora la Cambra de Comerç. L’observatori destaca que l’aeroport es veu impulsat per la potència de Barcelona com a destinació turística i de negocis (que l’ha portat a superar Roma per primera vegada en nombre de visitants rebuts per via aèria), de manera que la capital catalana ara és la quarta d’Europa en nombre de visitants, després de Londres, París i Moscou.

El Prat, tanmateix, es veu llastat per la poca connectivitat: tres milions de passatgers que utilitzen la infraestructura es dirigeixen a un altre aeroport per connectar amb un altre vol que els porti a la seva destinació final (dos milions en trànsit intercontinental). El principal aeroport d’interconnexió per als usuaris del Prat és Madrid, seguit de Londres, París i Amsterdam.

Segons les dades d’Aena, l’aeroport de Barcelona ha registrat més de 30,6 milions de passatgers entre el gener i l’octubre, un 4% més en comparació amb el mateix període de l’any anterior, mentre que l’evolució del trànsit espanyol és negativa (ha baixat un 4,2%) i Madrid-Barajas ha caigut un 8,1%, fins als 38,9 milions d’usuaris.

L’estudi destaca que el tradicional dèficit de vols de llarg radi del Prat, vinculat al fet que no és la base operativa de cap companyia aèria, ha augmentat a causa de la desaparició de Spanair. El creixement d’enllaços de Vueling (un 17%) i de les companyies del Golf no ha aconseguit canviar aquesta situació, de manera que Barcelona, tot i que és el tercer aeroport d’Europa en tràfic de punt a punt i el novè en tràfic global, ocupa el 18è lloc en connectivitat. “Barcelona té un nivell de connectivitat semblant al de Gatwick i al d’altres aeroports dominats per companyies de baix cost”, assenyala l’informe. I això es produeix malgrat que el 30,2% del tràfic intercontinental de l’Estat té com a origen o destinació final Barcelona, de manera que el 63% dels passatgers amb la ciutat com a origen o destinació en un vol intercontinental han de fer escala a l’aeroport d’una altra ciutat.

16-XI-12, R. Salvador, lavanguardia

05/02/12. AENA puteja l'aeroport del Prat

Benvolguts,

1.     Unanimitat europea contra els privilegis aeroportuaris de Madrid
Aprova una esmena de CiU que demana que els acords bilaterals sobre transport aeri entre països no donin prioritat formal a cap aeroport específic.
El ple del Parlament Europeu ha votat contra la discriminació de l'aeroport de Barcelona en els vols intercontinentals. L'Eurocambra ha aprovat una esmena de CiU que demanava a la Comissió Europea que 's'asseguri que els acords bilaterals sobre transport aeri entre països no donen prioritat formal a cap aeroport específic pels vols d'un país a un altre', com passa a l'Estat espanyol. Segons la Cambra de Comerç de Barcelona, els governs espanyols han signat almenys 23 tractats amb països d'altres continents que fixen Barajas com l'únic aeroport on poden enlairar-se i aterrar els seus avions. Els eurodiputats de la comissió d'Economia i Finances ja es van queixar el 22 de novembre.
L'Eurocambra ha donat llum verda a l'informe sobre Competència elaborat pel democratacristià alemany Andreas Schwab. El punt 53 d'aquest informe exigeix que el govern espanyol - ni cap altre dels 27- no pugui seguir impedint a les aerolínies d'altres continents operar a Barcelona - o en qualsevol altre aeroport- i demana a l'executiu comunitari que garanteixi la lliure competència. L'esmena és una iniciativa de l'eurodiputat convergent Ramon Tremosa, que denuncia que 'Espanya manté un sistema aeroportuari com el de Romania' i confia que 'la Comissió Europea pugui forçar-la' a abandonar-lo i permetre a l'aeroport de Barcelona 'competir en millors condicions' amb Barajas’.

Veto a 23 països d'altres continents
Espanya encara veta les connexions directes de l'aeroport del Prat amb 23 països de fora de la UE, segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona del 2009. Aquesta informació ja l’hem comentada de fa temps treta del llibret del CCN. Dels 80 acords bilaterals que l'Estat té signats, 42 inclouen Barcelona, 15 més donen llibertat a les aerolínies per elegir aeroport i 23 només permeten als seus avions aterrar o enlairar-se al de Barajas. Onze d'aquests països que tenen prohibit volar directament a Barcelona són africans, sis d'Amèrica Llatina, quatre de l'Orient Mitjà, un d'Oceania i un d'Europa.

Tremosa lamenta la 'mala notícia de l'eliminació d'Spanair', perquè 'els vols intercontinentals són els que més valor afegit aporten a una economia, faciliten les inversions d'altres països, l'exportació i els intercanvis de tots tipus, el turisme, les fires i congressos i els creuers'. 'Si aspirem a que Catalunya sigui una economia de primer nivell en el context europeu i mundial, la condició necessària és que l'aeroport de Barcelona no sigui de baix cost sinó que tingui una part important del seu trànsit en vols de llarg radi a altres continents', ha advertit l'eurodiputat

Oriol Balaguer, exdirector general de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat entre els anys 2007 i 2011, assegura: “Dels quatre blocs que donen a un aeroport la categoria de hub:
·         bones infraestructures,
·         una companyia aèria amb vols intercontinentals i competitiva en el curt radi basada al Prat,
·         gestió estratègica publicoprivada i
·         un tracte excel·lent als passatgers–,
tenim futur en tots.” El Prat, diu, disposa de “les infraestructures necessàries, tot i que amb deures pendents, i té companyies de les tres grans aliances: Star Alliance, One World i Sky Team. Ens falta una línia aèria i la gestió”. Balaguer creu que “el camí a seguir és Vueling”. Proposa que “amb el permís d'Iberia, assumís el rol que tenia Spanair a Star Alliance però a One World, l'aliança d'Iberia”.

Joan Tarradellas, doctor en administració d'empreses i professor d'Eada: “El Prat va registrar el 2011, tot i la crisi, el creixement més gran –un 18%– dels aeroports europeus i, malgrat això, és l'aeroport del món per sobre dels 25 milions de passatgers que té un percentatge més baix –no arriba al 10%– de passatgers de connexió”, explica. Ara “el Prat ha quedat arrasat”.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/503376-els-hubs-mad-muc-i-fco.html

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/503376-els-hubs-mad-muc-i-fco.html

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/503320-sospitosos-habituals.html

Reflexions