carta, sense resposta, de la comunitat científica, de la nostra esperança de futur, a Rajoy (II)
ELS CIENTÍFICS... Trenta-nou líders de la comunitat científica firmen la carta a Rajoy
... I ELS RECTORS La Conferència de Rectors es posiciona contra les “massives retallades en R+D”
EL DETONADOR El temor que no hi hagi convocatòria del pla nacional el 2013 ha inspirat la carta
DISCRECIÓ Els científics han evitat presentar la missiva en públic per no contrariar Rajoy
...Sis dies després d’enviar la carta, a cap dels investigadors consultats per La Vanguardia no li constava ahir que el Govern hagués donat una resposta. Ni tan sols un justificant de recepció.
> carta, sense resposta, de la comunitat científica, de la nostra esperança de futur, a Rajoy (I) <
Trenta-nou líders de la comunitat científica espanyola van enviar el 30 d’octubre una carta al president Mariano Rajoy, amb còpia al ministre Luis de Guindos i a la secretària d’Estat d’Investigació, Carmen Vela, en què demanaven un canvi dràstic i ràpid en la política científica del Govern. La carta, a la qual ha tingut accés La Vanguardia, no reclama més pressupost per a investigació. El que demanen els signants és que, si hi ha d’haver retallades, es facin amb visió estratègica per no destruir les bases que han permès a la investigació espanyola assolir nivells d’excel·lència.
Els signants inclouen la majoria d’investigadors consagrats que formen l’elit de la ciència espanyola. Entre ells, hi ha premis Príncep d’Astúries com el cardiòleg Valentí Fuster, l’especialista en malària Pedro Alonso o l’arqueòleg Eudald Carbonell; científics reconeguts pel Consell Europeu d’Investigació com l’elit de la ciència europea, com l’oncòleg Josep Baselga o l’economista Jordi Galí; o directors de centres finançats pel mateix Govern central amb el programa Severo Ochoa, com el biòleg Luis Serrano, el bioquímic Joan Guinovart, l’informàtic Mateo Valero o el físic Lluís Torner.
“Amb extrema inquietud estem veient com se succeeixen retallades en els pressupostos d’investigació, desenvolupament i innovació (R+D+i) del Govern mentre es mantenen els aspectes menys funcionals del nostre sistema de ciència i tecnologia”, escriuen. “Si el Govern no pren de forma immediata mesures adequades, el gran esforç realitzat per la nostra ciència en els últims anys, amb fruits evidents i amb interessants perspectives de futur, es perdrà inexorablement en un termini molt curt”.
En la mateixa línia es va pronunciar ahir la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), que va expressar en un comunicat la seva posició “contrària a les massives retallades en el finançament de l’R+D” en el projecte de pressupostos del 2013. Els rectors denuncien “incongruències entre un discurs polític segons el qual la societat ha de basar el seu progrés en el coneixement i una aplicació de polítiques i accions que van en la direcció diametralment oposada”.
El detonador que ha portat els 39 científics a firmar la carta, tots ells directors de centres d’investigació o organitzacions científiques, és la por que en els pressupostos del 2013 desaparegui la convocatòria del Pla Nacional d’Investigació. “Si això passa, l’efecte seria catastròfic”, va declarar ahir un dels signants.
El pla nacional és la gasolina que permet fer funcionar el sistema d’investigació espanyol. Els centres d’investigació i les universitats representen els vehicles i els investigadors, els conductors. Però, per més bo que sigui un conductor i per més bon cotxe que tingui, si no té diners per omplirne el dipòsit no arribarà enlloc.
El pla nacional aporta precisament els diners per finançar les investigacions. Aquests diners es distribueixen de manera competitiva entre els millors projectes, cosa que permet finançar les investigacions d’excel·lència, i d’aquesta manera atreure i retenir a Espanya científics d’elit. A més, gràcies al pla nacional, “els professionals de la ciència del nostre país competeixen a escala internacional i negocien contractes amb empreses”, recorda la carta.
“Si succeís que un any no es convoqués el Pla Nacional, que es retardés fins que es perdés un any efectiu o que resultés clarament infradotat”, afegeix el docu-
ment, suposaria “la paràlisi del sistema” d’investigació. La dotació que permetria evitar aquesta paràlisi seria “d’entre 100 i 200 milions d’euros, ordres de magnitud per sota d’un altre tipus d’accions que s’estan emprenent”.
El temor que no hi hagi convocatòria del pla nacional el 2013 ha pres cos en les últimes setmanes arran de converses amb membres de la secretaria d’Estat d’Investigació, que han admès en privat que no sabien d’on podia sortir el pressupost per al pla nacional. Els temors s’han vist confirmats en fer-se públic el projecte de pressupostos del 2013, que preveu una retallada del 23,4% en el programa 463B, en el qual s’emmarca el pla nacional. Com que els projectes d’investigació finançats pel pla són plurianuals, els científics temen que tot el pressupost del 2013 es dediqui a cobrir projectes aprovats en anys anteriors i que no quedin diners per a noves investigacions.
Més enllà del pla nacional, els signants de la carta reclamen que es mantingui el programa Ramón y Cajal de contractació de joves investigadors “amb un nombre no decreixent de places”. I que es posin en marxa mesures que permetrien augmentar la competitivitat i l’eficiència de la investigació sense cost econòmic addicional o amb un cost mínim.
Entre aquestes mesures, hi ha la creació de l’agència nacional d’investigació prevista en la llei de la Ciència, que havia d’estar en funcionament el juny del 2012 i que permetria gestionar millor els recursos. “En aquest moment sembla incomprensible que es retardi la seva posada en marxa”, afirmen els signants de la carta. També suggereixen aprofitar els “nous tipus de contractació que no s’estan utilitzant” i que estan previstos a la llei de la Ciència, que va ser aprovada amb els vots favorables de tots els grups polítics del Congrés.
Així mateix, reclamen que els pressupostos s’han d’ajustar millor a les necessitats i possibilitats del sistema”, ja que en aquests moments hi ha quantitats importants del pressupost per a investigació que no arriben a executar-se, mentre que altres partides –com la del pla nacional– es beneficiarien de fons addicionals.
Els científics han optat per no escriure una carta oberta a Rajoy, ni presentar-la en públic, per evitar que el president del Govern pogués interpretar-la com una agressió. “Vam pensar que, sent discrets, el Govern podia ser més favorable a reconsiderar la seva posició, encara que érem conscients que, amb tants signants, podia produir-se alguna filtració”, va explicar ahir un dels científics. Sis dies després d’enviar la carta, a cap dels investigadors consultats per La Vanguardia no li constava ahir que el Govern hagués donat una resposta. Ni tan sols un justificant de recepció.
6-XI-12, J. Corbella, lavanguardia