Savita Halapannavar: quan els "proVida" esdevenen homicides...
Indignació a Irlanda per la mort d’una dona a qui van denegar l’avortament
“Aquest és un país catòlic i l’avortament hi està prohibit”, van dir els facultatius
La dona, dentista, va morir de septicèmia i va patir dolors terribles a causa d’un embaràs inviable
“Aquest és un país catòlic i l’avortament hi està prohibit”, van dir els metges de l’hospital de la Universitat de Galway (oest d’Irlanda) a una dona índia que, amb uns dolors terribles, va demanar que li practiquessin un avortament per posar fi a un embaràs molt problemàtic (diagnosticat com a “inviable”) que de cap manera no podia concloure amb el naixement d’un nen sa. Al cap de poc temps, Savita Halapannavar, una dentista de 31 anys, va morir d’una septicèmia.
Tant el Govern irlandès com els directius de l’hospital han “expressat la condolença” al vidu. I per bé que s’ha emprès una investigació d’ofici el resultat de la qual es donarà a conèixer d’aquí a tres mesos, la posició oficial de les autoritats és que els metges van actuar “d’acord amb la llei perquè van advertir que bategava el cor del fetus”. A Irlanda està prohibit l’avortament excepte en el transcurs d’“una intervenció quirúrgica radical per a la vida de la mare”, una premissa molt general.
La desgràcia ha tornat a obrir el debat sobre l’avortament a la República d’Irlanda, des d’on cinc mil dones viatgen cada any a Anglaterra, Gal·les i Escòcia per dur a terme avortaments en clíniques privades o de la seguretat social, una quantitat que augmenta a un ritme del 7% anual, d’acord amb dades oficials de Londres. D’altres es desplacen a Holanda, França i diversos països de la UE que permeten la pràctica amb diferents requisits en funció del moment en què es troba l’embaràs i la condició mèdica del fetus i de la mare.
L’esquerra irlandesa ha demanat que es legalitzi l’avortament quan corri perill la vida de la dona, però l’abril el Dáil (parlament) va rebutjar un projecte de llei sobre això amb el pretext que espera les conclusions d’un informe que ha sol·licitat. “La política del nostre país en aquesta matèria és antediluviana, pròpia d’una nació endarrerida”, va assenyalar la diputada del Partit Socialista Clare Daly, una veu que clama en el desert.
Tot i que la influència de l’Església catòlica ha disminuït notablement a Irlanda, les últimes dècades, com a conseqüència de la laïcització generalitzada de la societat i del gran mal que han causat a la institució els escàndols d’abusos sexuals de nens i l’encobriment d’aquests casos, la majoria d’irlandesos s’han mostrat contraris a la legalització de l’avortament en una sèrie de consultes plebiscitàries, les dues últimes el 1992 i el 2002.
Després de la independència del Regne Unit el 1922, Irlanda va mantenir en vigor una llei colonial de mitjan segle XIX que declarava tots els avortaments il·legals i objecte de càstig. El 1983, la vuitena esmena de la constitució de la república va establir explícitament “el dret a la vida del fetus des del moment mateix de la concepció”. El 1992, en vista de l’escàndol que va suscitar el cas d’una adolescent embarassada com a resultat d’una violació, es va convocar un referèndum que va acceptar el dret de les irlandeses a sortir del país per avortar, però va rebutjar la legalització de la pràctica amb requisits i tot. El 2002 els votants es van pronunciar també en contra que l’amenaça de suïcidi fos un motiu acceptable per dur a terme l’avortament.
Tot i que també és il·legal a Irlanda del Nord, una clínica privada especialitzada en avortaments acaba d’obrir a Belfast, enmig de grans pressions i una polèmica considerable.
15-XI-12, R. Ramos, lavanguardia