els mites mai no moren (selecció de novetats)

Els antics mites continuen sent el relat que explica el profund significat de la vida humana mitjançant estructures narratives que segueixen inspirant la literatura, l’art, el cinema o el teatre.

A les llibreries hi coincideixen nombroses novetats, com una nova traducció de la Teogonia d’Hesíode (en dues editorials catalanes, Adesiara i La Magrana), la Bíblia il·lustrada per Perico Pastor (Edicions 62), Arte y mito de Grassi (Anthropos); El sagrat i el profà de Mircea Eliade (Fragmenta), La religión antigua de Karl Kerényi (Herder), però, sobretot, l’editorial Atalanta, entestada a omplir els clamorosos buits de l’edició, publica Imagen del mito, de Joseph Campbell.

El mitòleg dels Estats Units va partir de Jung per establir (El héroe de las mil caras) una sèrie de narratives i símbols constants que es repeteixen no només en totes les mitologies, sinó també en els somnis individuals. Tant li fa si és alta cultura ( Ulisses, d’Homer a Joyce) o si és popular (les sèries d’El senyor dels anells, Matrix, Harry Potter o La guerra de les galàxies).

Josep Campbell va variar el rumb de la seva vida quan va entretenir el seu viatge amb vaixell de tornada a Europa conversant amb el teòsof indi Jiddu Krishnamurti. Poliglota de llengües vives i mortes, Campbell va entendre de seguida el món global en què les filosofies orientals encaixaven amb les seves lectures de Joyce, Thomas Mann, Jung, Schopenhauer, Zimmer, Frazer, Otto Rank o les pintures de Klee i Picasso. Occident va menjar la fruita prohibida de l’Arbre del Coneixement i Orient va conrear l’Arbre de la Vida, però Campbell va saber veure els punts coincidents de les diferents cultures, com si l’ésser humà tingués un mateix relat que és ficció i és veritat, una filosofia perenne expressada en totes les llengües. El combat còsmic entre Ormuz i Arimán –el principi lluminós i el fosc a l’interior del cor humà– ha generat infinitat de narracions que avui perduren com un dels grans temes de la literatura i el cinema contemporanis (des d’El cor de les tenebres de Conrad a Les bienveillantes de Littell o la novel·la negra). El cicle de la vida: naixement, destrucció, resurrecció, es prolonga des d’Osiris i Dionís fins a Jesucrist. Com el déu sacrificat, l’elegit trobat per atzar, l’escala del cel o la recerca del Velló d’Or i del Sant Greal, aquell objecte que testimonia la presència del que és diví a la Terra.

“El llibre de Campbell –diu Jacobo Siruela– és, juntament amb Mircea Eliade i Kerényi, un dels més accessibles i profunds acostaments al mite que existeixen avui dia. La seva investigació és universal. Ens fa comprendre tant el camí emprès a Orient com a Occident. I els uneix tots dos, perquè Campbell és als antípodes del dogmatisme i ha descobert que un i altre són complementaris, en comptes de ser excloents”, assenyala Siruela.

“Quan Campbell va abandonar temporalment la seva brillant carrera acadèmica per retirar-se a una casa al bosc de Woodstock i estudiar els mites de forma interdisciplinària, creuant informacions d’antropologia, filosofia perenne, història, literatura i psicologia, va amplificar-ne el coneixement i en va entendre el significat. A partir d’aquí va dedicar tota la seva vida a explicar-los a la societat moderna nord-americana, que no només no en sabia res, sinó que partien d’un supòsit totalment fals per arribar algun dia a entendre’ls”, comenta l’editor, per qui “en general, s’aplica la tesi simplista, hereva de la Il·lustració, que un mite és una narració tan imaginativa com mancada de tota significació seriosa. Desgraciadament, poca gent coneix tot el que hi han aportat la psicologia, l’antropologia i la història de lesreligions del segle XX, que van fer un gir copernicà a l’assumpte i en van eixamplar considerablement la lectura. En els mites estan ocults sota un vestit simbòlic tots els problemes, pautes de comportament i aspectes de la psique humana. De manera que, mitjançant els seus déus, els grecs van aprendre a conèixerse a si mateixos i a endinsar-se en el misteri del món”.

El llibre de Campbell és una guia divulgativa que intenta demostrar com els éssers humans somien un mateix somni, i se centra especialment en les grans religions per trobar-hi elements comuns: el déu nascut d’una verge, el sacrifici voluntari per ajudar els Altres, la Muntanya de la Vida (comú a Dant, els asteques, les piràmides egípcies...), el combat de l’ésser humà per superar el seu monstre interior, la seva part animal; els ritus de la mort; la recerca de l’harmonia amb la naturalesa i d’aquest equilibri d’un mateix amb el seu món interior i l’agitació ansiosa dels desitjos, les passions i els enfrontaments...

22-X-12, Josep Massot, lavanguardia