Centres/Camps d’Internament/Concentració d’Immigrants

La nit de Reyes va ser tràgica per a Ibrahim Sissé. Era un noi de 21 anys, nascut a Guinea Conakry. Havia estat detingut per la policia el 5 de desembre passat, quan intentava saltar la tanca de Melilla que marca la frontera entre el Marroc i Espanya, entre Àfrica i Europa. Més de dues setmanes després, després de passar a disposició judicial, va ser traslladat a la Península per a la seva expulsió i retingut, mentrestant, en el centre d´internament d´estrangers (CIE) de la Zona Franca, a Barcelona. Era el dia de Sant Honorato, i els nens de Sant Ildefons cantaven premis. La vigília de Reis, passada la mitjanit, en la cel·la al costat d´altres cinc subsaharians, es va trobar malament, pel que sembla a causa de dificultats respiratòries. De gens va servir, quan va arribar, massa tarda, l´assistència sanitària: ja estava mort. L´autòpsia va apuntar a un infart de miocardi com a causa probable. L´Oficina de la Defensora del Poble ha obert investigació d´ofici.

Al desembre, el Síndic de Greuges va denunciar que el CIE de la Zona Franca no complia les condicions adequades, entre altres coses, per impedir maltractaments, i va demanar actuacions d´urgència perquè aquest centre no es convertís, d´amagat, en un centre penitenciari. En un CIE, suposadament, els estrangers només poden estar "retinguts" preventivament per una falta administrativa, però no "detinguts", doncs no han comès delicte. El Síndic va denunciar també que l´anterior delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, no li havia autoritzat a visitar el centre i que havia contestat a les seves peticions amb "el silenci més absolut". Ocultats a la mirada de la societat civil, i amb l´accés en la pràctica vetat no només a mitjans de comunicació i organitzacions no governamentals, sinó fins i tot a autoritats institucionals com el Síndic, els CIE configuren un espai invisible i opac, que converteix en impossible la seva fiscalització pública.

Al gener del 2008, un informe publicat pel Parlament Europeu denunciava, en els CIE de l´Estat espanyol, el "sistema de detenció de tipus carcerari", "les condicions materials i higièniques deplorables que porten a condicions degradants de detenció" i "violències perpetrades pel personal de seguretat". No es coneixen mesures operatives del govern Zapatero que modifiquin aquell diagnòstic.

Què és això d´un centre d´internament per a estrangers? Es tracta, en realitat, d´una invenció recent, creada per la primera llei d´Estrangeria del PSOE, en 1985, amb Barrionuevo de ministre de l´Interior, abans de la incorporació d´Espanya a la UE. Les posteriors modificacions han anat precisant la seva funció. L´any 2008, el Parlament Europeu va aprovar la contestada directiva de la tornada, el primer pas per a una política d´immigració comuna de la UE. La directiva va establir el concepte de "tornada voluntària", pel qual els immigrants extracomunitaris sense permís en regla per estar al territori de la Unió han d´abandonar-la voluntàriament abans de 30 dies. Transcorregut aquest termini, les autoritats poden dictar una "ordre d´internament temporal" i ordenar el seu trasllat a "centres de retenció" on poden romandre un màxim de sis mesos, ampliable a un total de 18. La directiva afecta també als menors d´edat. Actualment, existeixen en territori espanyol nou CIE.

No és tan conegut que, en els últims anys, s´ha anat generalitzant en tot el territori europeu una xarxa global de centres d´internament i detenció al marge del sistema penitenciari. La xarxa Migreurop, que actualitza el nombre i la localització d´aquests centres, fa temps que també crida l´atenció sobre el procés de externalización dels CIE, que està ampliant aquesta xarxa de tancament fora de les fronteres de la UE. Veure aquest inquietant mapa d´Europa i els seus marges (està en la web de Migreurop) produeix esgarrifances.

Als deu anys de l´obertura de Guantánamo, aquesta aberració parajurídica que suspèn els drets humans dels detinguts, creada a l´empara de la legislació antiterrorista de Bush, sembla que la "excepció" s´ha convertit en model almenys pels CIE, creats en principi per solucionar un problema, no terrorista, sinó administratiu, però que, amb el temps, han acabat sent el que, en principi, no volien semblar.

Els CIE no són, pròpiament, com es diu de vegades, una mostra més de la societat de control o de la generalització del sistema carcerari a la totalitat de l´espai social (això que Michel Foucault va analitzar a Vigilar i castigar).No són, tampoc, una mostra de l´estat d´excepció que ara ja regula, com a norma, el funcionament recent de les societats democràtiques (tal com sosté Giorgio Agamben en Estat d´excepció).No són, finalment, tampoc, això que sembla suggerir-se amb la metàfora teològica del limb.

Els CIE són la continuació de la guerra contra la immigració (no contra el delicte ni el terrorisme) per altres mitjans. I, per això, comporten l´extensió del model carcerari més enllà dels límits del sistema penitenciari. El seu model evident són els camps del sistema totalitari: l´excepcionalitat arbitrària avalada per la indefinició legal. Els CIE són, avui, una anomalia que permet la detenció, fins a un any i mitjà, de persones que no han comès delicte tipificat penalment, cosa que comporta a més la suspensió sistemàtica dels seus drets més elementals. Una anomalia que només pot emparar-se en la seva invisibilitat. No hi ha excusa: és hora d´obrir els ulls.

23-I-12, Xavier Antich, lavanguardia

SOS RACISME RECOLZA LA CAMPANYA DE EL PERIÓDICO PER ACABAR AMB ELS LLIMBS LEGALS DELS CIE

La reivindicació de l’associació antiracista, però, és el tancament definitiu d’aquests centres.

Des de SOS Racisme Catalunya donem suport a la iniciativa de El Periódico per denunciar les lamentables condicions en les que viuen les persones retingudes als CIE (Centres d’internament per a persones estrangeres). Una campanya engegada a partir de la mort d’Idrissa Diallo el passat 5 de gener, en la que a través d’una recollida de signatures es demana al Ministre de l’Interior que acabi amb els llimbs legals dels CIE.

Donem suport a aquesta iniciativa perquè considerem que és important difondre la crua realitats dels CIE i avançar en la garantia de drets, però les reivindicacions que tenim com a entitat van més enllà. Com a associació antiracista i de defensa dels drets humans, el nostre objectiu és el tancament definitiu dels CIE i la derogació de la llei d’estrangeria; dues mostres del racisme institucional que s’exerceix des de l’Estat Espanyol.

Per això, un cop més exigim:

-       El tancament immediat de tots els CIEs, perquè són espais incompatibles amb una democràcia i un estat de dret.

-       Que es compleixi la Llei d’Estrangeria, que estipula el tancament en els CIES com una mesura excepcional, i la multa econòmica com la mesura habitual per les persones en situació administrativa irregular.

-       Mentre els CIE existeixin considerem que és imprescindible que es garanteixin els drets de les persones que hi estan retingudes.

-       Cal que es fixi un marc legal per evitar vulneracions, negligències i agressions que ens fan lamentar fets com el de la mort del jove la setmana passada.

-       És prioritari que es designi d’una vegada per totes un jutge de vigilància en el CIE de Barcelona, tal com s’ha fet en altres centres de l’estat.

No és la primera vegada que des de SOS Racisme donem suport a una campanya de recollida de signatures en contra dels CIE des de la plataforma Actuable. Ho varem fer el passat mes de novembre com a part d’una xarxa estatal, que agrupa a una quarantena d’associacions de defensa dels drets humans. Una iniciativa que varem fer amb la col·laboració d’Avaaz, i que consistia en una recollida de firmes per exigir als partits polítics que es comprometessin, en campanya electoral, a l’elaboració d’un reglament per als CIE. En aquella ocasió es varen aconseguir més de 40.000 signatures.

En la lluita contra els CIE és imprescindible informar a la ciutadania de la seva existència, ja que lamentablement una bona part de la població desconeix aquesta crua realitat que pateixen veïns i veïnes d’origen estranger de manera directa, però que ens afecta a tots i totes, independentment de l’origen i la situació administrativa. L’existència dels CIE suposa un retrocés en el compliment dels Drets Humans, és incompatible amb un estat de dret i atempta contra la democràcia de les nostres societats.

SOS Racisme Catalunya

Divendres, 13 de gener

Us podeu adherir a la campanya al següent link:

http://actuable.es/peticiones/cie

Podeu trobar la nota també a la nostra web: http://www.sosracisme.org/accions/comunicat.php?doc=251&cat=0

Per més informació:

Jose Peñín - Comunicació

SOS Racisme Catalunya

c. Hospital, 49 Ppal

08001 Barcelona

T. 93 301 05 97

M. 636 248 621

www.sosracisme.org