entrevista a Ramin Jahanbegloo, filòsof iranià que publica ‘La hora de Gandhi’
Fa ara una mica més d’un lustre el filòsof iranià Ramin Jahanbegloo (Teheran, 1956) deia a Barcelona que calia “democratitzar la modernitat”, que calia una “globalització moral” i que Occident estava “més amenaçat per si mateix que pel fonamentalisme islàmic”. Poc després esclatava una crisi que ha fet que les seves paraules ressonin amb intensitat. Ara Jahanbegloo, professor de Ciències Polítiques a Toronto, insisteix en el tema amb La hora de Gandhi (Galaxia Gutenberg), que ha obtingut el III premi Internacional d’Assaig Palau i Fabre i en què reivindica les idees del líder de la no-violència. Des d’espiritualitzar la política a assumir a Occident que la gent no només té drets, sinó també deures, i recuperar el sentit de comunitat.
Va ser la primavera àrab la que va impulsar aquest llibre?
Sobretot, la meva estada a la presó a l’Iran el 2006. Vaig tenir l’oportunitat de llegir Gandhi de nou i les meves conviccions sobre el seu pensament es van fer més fortes. És veritat que la primavera àrab, veure tanta gent implicada en un moviment no violent, em va acabar d’impulsar.
Diu que les idees de Gandhi són avui més necessàries que mai. En quin sentit?
Després que l’assassinessin les seves idees ja eren molt rellevants. Ho vam veure amb Martin Luther King als EUA, amb Nelson Mandela a Sud-àfrica, amb Havel a l’Europa de l’Est, amb Ann San Suu Kyi a Birmània. Però més de 70 anys després de l’assassinat és fins i tot més rellevant perquè entenem que la no-violència és la filosofia del segle XXI. Si hi ha un camí per sortir de la crisi social, econòmica i política és aquest.
La filosofia per a un món globalitzat, interdependent?
Molts l’estan llegint arreu del món. Actors del moviment antiglobalització, com Vandana Shiva, l’utilitzen per salvar el planeta Terra, per lluitar per les llibertats, la igualtat, contra la pobresa. És un pensament global, ens ajuda a entendre millor els nostres problemes, però també, a Occident, a democratitzar les nostres democràcies.
Perquè Gandhi criticava la modernitat occidental, la concepció del poder absolut de l’Estat, plena de violència.
Ell creia en una sobirania compartida. Una de les qüestions més importants avui a Occident és que definim de manera confusa el problema de la política. Per la majoria, es tracta de relacions de poder, de votar. Gandhi ens ensenya que la política és l’art d’organitzar la societat. Com gestiones la societat i l’acció per la llibertat. Això és molt rellevant avui a Europa, on la política s’ha convertit en negoci i la gent hi ha perdut la fe.
Com es poden dur a terme canvis als països occidentals?
Primer, entenent que la política no és sobre el poder absolut, invertir les idees de Hobbes. Després, que no és el paradigma amic/enemic que proposava Carl Schmitt i que veiem a Europa amb partits polítics que funcionen amb enemics com l’islam o l’emigració. A més, reforçar la gent sobre com n’és de responsable del seu propi futur. Estar indignats a Barcelona o Madrid ha de significar que entens què passa al Caire, Síria o Àfrica. Gandhi sempre va lluitar globalment, sabia que la lluita contra els britànics no era l’objectiu, sinó repensar el concepte de la política. I dels valors en general. Al món d’avui el que ha estat en crisi no és només allò financer o econòmic, sinó la idea de les coses en comú. La gent no entén ja perquè viuen junts, el sentit de la seva vida. Viuen sense sentit. Han de tornar a donar sentit a la seva vida, i això implica sortir d’aquest conformisme generalitzat i reavaluar la política.
Recuperant l’ètica.
La política sense l’ètica no sobreviurà. Sempre hi ha un fonament ètic, per això està en crisi. Quan parlem d’ètica no parlem de tabús, de què vesteix la gent o com actua a la seva habitació. Això no és l’ètica. És el valor de la llibertat, és quan et dónes principis per compartir, entendre, tenir compassió dels altres, preocupar-te’n. La idea de tenir cura, de compartir, de solidaritat amable, és clau per Gandhi. L’important en aquesta crisi econòmica és la solidaritat, com la gent es preocupa dels altres, no només l’Estat. De fet, l’Estat és sempre el nivell més conservador i moralista en la societat. A la UE els líders parlen tota l’estona de moralitat, no d’ètica.
També diu que a Europa parlem tot el dia de drets. i que Gandhi hi posava al mateix nivell els deures. Quins?
El primer deure és sobre els valors compartits. No només parlar dels teus drets com a individu, sinó també de deures comunitaris, amb la teva família, veïns, companys de feina, amb el teu país, el món. En tots aquests nivells hi ha problemes que no seran resolts si hi ets indiferent. Una de les malalties avui a Occident és la indiferència, i es deu a la falta de deure. És el meu dret a ser indiferent quan et veig, pobre, al carrer. Dret a no parlar-te, tenir-te por. Així ho empitjorem. És el temps del deure. Tots estem interconnectats. El pitjor és escoltar polítics que et diuen que tenen solucions locals a problemes globals. I no és possible liderar sense escoltar i aprendre. Per això tenim un fiasco.
Les idees de Gandhi són útils per als problemes multiculturals d’Europa?
Era indi però escrivia per a tota la humanitat. És el pensador més original del segle XX. Tenia una ment molt oberta. Va llegir Plató, Tolstoi, Thoreau, Ruskin i molts pensadors de diferents civilitzacions i ho va portar al seu pensament. És el representant del diàleg entre fes i cultures. Llegia al matí l’Alcorà, la Bíblia, els vedes, i estava envoltat per jueus, cristians, musulmans. Trobava totes aquestes religions importants per fer la seva filosofia més forta. Per això és un pensament global.
La Xina o Rússia, imperis, acceptaran l’hora gandhiana?
Els EUA són un imperi i van haver d’acceptar Luther King. És un dels herois del llegat polític americà junt amb Jefferson i Lincoln. Ningú no hauria pensat que per ell i les seves accions no violentes avui hi hauria un president negre. A la Xina els dissidents segueixen el camí de Gandhi. No es pot fer res contra el discurs de la no-violència. Pertany al nostre futur, és un passaport cap a aquest. Gandhi pertany al nostre futur.
11-XI-12, J. Barranco, lavanguardia