una llei de desnonaments vergonyosa (i qüestionada per la Unió Europea)

> el Poder Judicial demana parar els desnonaments i proposa reformes <

Al final, el drama social que comporten els desnonaments s'ha precipitat sobre el Govern de Mariano Rajoy i el principal partit de l'oposició. El comportament inhumà sobre tantes i tantes persones, que s'ha convertit ja en la principal causa de suïcidi a Espanya, ha emergit amb una gran virulència contra la classe política i les institucions financeres i va a obligar a prendre mesures immediates de contenció. Dos ministeris, Presidència i Economia, volen presentar el dilluns una proposta al PSOE i a la resta dels grups per evitar que l'any 2012 acabi amb els més de 180.000 desnonaments que avui es preveuen i que en les últimes dues setmanes s'han cobrat tres vides de persones que anaven a ser desallotjades. La Unió Europea ha considerat il·legal per abusiva l'actual llei espanyola -que obliga a lliurar el pis i carregar amb el deute en cas d'impagament-, la qual cosa no fa més que introduir un element més de preocupació als llimbs jurídic en què creuen trobar-se moltes famílies. Els jutges també han alçat la veu al·legant el seu empipament per fer-los aparèixer davant la societat com el cobrador del frac. Cal trobar una solució i ràpid, que només pot passar, en primera instància, per forçar moratòries amb caràcter immediat i oferir, en situacions excepcionals, alternativament la permanència en l'habitatge. La llei Hipotecària vigent a Espanya, que data de principis del segle passat, és extremadament perjudicial per al deutor. Hi ha un clam social a Espanya per detenir la sagnia d'intervencions en curs i és del tot convenient que es trobi una solució al drama dels desnonaments i que la mort d'Amaia sigui l'última.

10-XI-12, J. Antich, lavanguardia

Vigent en el nostre ordenament el principi de responsabilitat patrimonial universal (segons el qual tot deutor respon amb tots els seus béns, hipotecats o no, de tots els seus deutes), el nostre dret no admet els efectes deslliuradors de la dació en pagament de la finca hipotecada (lliurament al banc o caixa en total pagament del deute), la qual cosa provoca que el deutor segueixi responent amb tots els seus altres béns per la diferència entre l'import actual del seu deute i el valor pel qual ha estat adjudicat el pis al banc o caixa; un valor que, donada la situació actual del mercat, és molt inferior al de la taxació que el mateix banc va acceptar, en el seu moment, com a base per atorgar el crèdit.

Així les coses, la pregunta és: Per què raó ha de suportar només una de les parts (el prestatari) la greu alteració sobrevinguda de les circumstàncies (per la greu crisi econòmica i la conseqüent caiguda de l'alt valor dels immobles), que van servir de base perquè ambdues atorguessin el contracte? Una pregunta que provoca una altra: Estaven ambdues parts en igualtat de condicions o una d'elles ostentava una posició dominant, fins al punt que va ser ella la que va cuidar de promoure la pertinent taxació de la finca hipotecada?

La resposta a aquestes qüestions ha de partir de la constatació que es dóna avui, en els préstecs hipotecaris, una ruptura de l'equilibri contractual existent en celebrar-se el negoci, la qual cosa exigeix la intervenció dels tribunals, primer, i del legislador, després, per corregir aquest desequilibri...

Respecte a la dació en pagament, poden ser útils les iniciatives legislatives preses en algun país, durant els anys trenta, per evitar que el creditor hipotecari pogués dirigir-se contra altres béns del deutor diferents del gravat amb la hipoteca, per semblar això injust en una època de forta crisi econòmica.

10-XI-12, lavanguardia

L'empenta definitiva a la reforma de la normativa espanyola sobre desnonaments pot arribar des de la Unió Europea. La llei espanyola sobre execucions hipotecàries és "incompatible" amb la directiva europea de protecció del consumidor, perquè no permet als jutges suspendre preventivament les execucions i no garanteix una protecció eficaç als particulars davant de possibles clàusules abusives. És la conclussió de l'advocada general del Tribunal de la UE, Juliane Kokott, opinió que servirà de guia per la sentència de la cort europea, que segueix el criteri de l'advocat en tres de cada quatre casos.

El dictamen europeu es produeix arran d'una qüestió prejudicial plantejada pel jutjat mercantil número 3 de Barcelona, en què Mohamed Aziz va denunciar CatalunyaCaixa per obligar-lo, el gener del 2011, a abandonar l'habitatge que tenia hipotecat perquè no havia pagat algunes quotes. En començar l'execució devia quotes per valor de 3.153 euros, sobre una hipoteca de 138.000 euros a tornar en 33 anys. L'aclariment europeu sobre com s'ha d'entendre la directiva 93/13 sobre protecció dels consumidors orientarà la sentència del jutjat barceloní i podria obligar Espanya a reformar la legislació actual més enllà del previst fins pel Govern central i el PSOE, que ara negocien una revisió urgent que freni els desnonaments, de manera prioritària quan les famílies tinguin fills o persones grans a càrrec seu.

La clau del dictamen europeu sobre els desnonaments és que la legislació espanyola no permet als jutges suspendre provisionalment l'embargament d'un habitatge mentre s'examina si al contracte hipotecari hi havia abusos. Amb la norma actual, és un procés a part que no interfereix en l'execució hipotecària, quan segons la UE l'òrgan judicial hauria "de disposar" de la possibilitat de deixar-la en suspens i "si s'escau, aturar l'execució per força", especialment si posa el consumidor "en una situació que posteriorment sigui molt difícil o impossible de reparar".

No hi ha protecció efectiva del consumidor, assenyala el dictamen, si "ha de suportar indefens l'execució de la hipoteca amb la consegüent subhasta per força de casa seva i la pèrdua de la propietat i el desallotjament subsegüents", com passa amb la llei espanyola i "només posteriorment" està "legitimat per exercitar l'acció de danys i perjudicis". És el que li va passar al denunciant amb l'habitatge familiar: la denúncia de les condicions de la hipoteca no ha frenat ni impedit el desnonament. Les lleis sobre execucions hipotecàries són estatals, però això no pot portar, adverteix l'advocada general, a obstaculitzar la protecció dels consumidors emparada per la llei europea.

El jutjat havia preguntat també el possible caràcter "desproporcionat" de tres clàusules del contracte (venciment anticipat, interessos de demora i càlcul unilateral de l'import del deute) però l'advocada general considera que aquests aspectes s'hauran de resoldre segons la legislació estatal, per bé que sense passar per alt que la directiva europea indica que poden ser abusives les clàusules que "causen un desequilibri important en detriment del consumidor".

La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, va respondre les objeccions de la UE subratllant que dimecres, a la reunió que va tenir amb la número dos del PSOE, Elena Valenciano, una de les mesures que es va decidir va ser reformar aquesta llei davant del que es puguin considerar "clàusules abusives o subproductes". Per això la vicepresidenta considera que el Govern espanyol s'ha avançat a les recomanacions de la UE, perquè ha acordat amb el PSOE la introducció de "mesures preventives". "Ahir ens vam anticipar al que s'ha sabut avui. Des del Govern tenim la preocupació que a aquests subproductes se'ls ha de donar un tractament específic per la complexitat del mercat financer", va dir.

El que pretén l'Executiu espanyol és que s'imposin "clàusules equilibrades per al creditor i per al deutor" per fer que els productes es puguin conèixer o fins i tot eliminar subproductes de naturalesa abusiva.

9-XI-12, B. Navarro/C. del Riego, lavanguardia