l’autodeterminació, indicador de la qualitat d’una democràcia

Quan els Estats Units votin demà el seu nou president, els veïns de Puerto Rico també acudiran a les urnes per opinar sobre el seu destí. El seu fins i tot es diria que té més transcendència, encara que la decisió final segueixi en mans del Capitoli, a Washington, lluny de San Juan.

Els residents de Puerto Rico, que disposen de la ciutadania dels Estats Units com a estat associat però que no poden votar a les eleccions dels EUA, afronten un referèndum no vinculant sobre el seu destí com a país. Han de pronunciar-se sobre si mantenen l’statu quo actual –disposen de prestacions abundants però el seu únic congressista a la Cambra de Representants dels Estats Units no té vot–, si s’estimen més convertir-se en l’estat 51, o bé la independència.

Als carrers de San Juan es prodiguen els detalls que al visitant li fan concebre la idea que encara es troba al territori continental del país protector. Els autobusos escolars són grocs, igual que els que circulen per Nova York, per esmentar un exemple. O també pot anar a comprar a Macy’s, que disposa d’uns magatzems enormes. Les carreteres hi tenen un disseny idèntic, però amb una diferència: els noms estan escrits en castellà. L’herència hispana es detecta no només en aquest detall. La carta dels restaurants s’assembla més a la de la República Dominicana que no a la de Kentucky.

De les enquestes es desprèn la idea que hi ha una sensació més pròxima al sud que al nord pel que fa a cultura i tradicions. El 85% dels habitants reconeixen que parlen molt poc anglès. En alguns mitjans s’ha destacat que es percep “l’orgull nacional”, malgrat que no és un estat totalment independent.

Tanmateix, els porto-riquenys ja han votat mantenir-se com a territori associat dels EUA en quatre ocasions anteriors, des del 1967. Però el marge de la victòria ha anat decreixent amb els anys i, en aquesta ocasió, el suport a l’opció de convertir-se en l’estat número 51 sembla que creix. La crisi econòmica a l’illa ha portat molta gent a la convicció que l’única manera de sobreviure consisteix a convertir-se en una estrella més de la bandera de la locomotora de l’economia mundial. Els que s’hi oposen repliquen que la plena integració suposaria la pèrdua del seu idioma, que avui es respecta.

En aquesta ocasió afronten un procés doble. La primera pregunta plantejarà si volen continuar amb la relació actual. En cas de resposta negativa, llavors hauran de respondre a un triple requeriment sobre el seu futur: incrementar l’actual situació en el que es diu “sobirania lliure”, ser l’estat 51 o convertir-se en un país independent.

Segons les últimes enquestes, el 48% es decanta per unir-se als EUA, mentre que el 41% opta per deixar les coses com estan, amb una mica més d’autonomia, i només un 6% dóna suport a la independència.

5-XI-12, F. Peirón, lavanguardia