espuri criteri de (des)govern de l’Administració Rajoy

No són temps per a perdre un govern. La situació econòmica que viu Espanya, i els problemes territorials pel control dels comptes, fa que el president del Govern central, Mariano Rajoy, no vulgui ni sentir parlar d'inestabilitat, la que s'hagués provocat si el Partit Aragonès Regionalista (PAR) feia efectiva la seva amenaça i li retirava el suport a Luisa Fernanda Rudi per seguir governant Aragó. La raó de l'amenaça, que era una de les comunitats més perjudicades per la retallada d'un 16% de les inversions als pressupostos generals de l'Estat, però que a Aragó, com a Balears o a València, aquest ajust arribava al 30%.

El problema per al president de Balears, José Ramón Bauzá, i pel de la Comunitat Valenciana, Alberto Fabra, és que els seus governs no perillen, perquè tenen majoria absoluta als seus parlaments, i els seus executius són ferms, amb o sense inversions. Així que el Govern central es va posar a treballar per buscar com calmar al soci de govern del PP a Aragó. La solució ha estat incrementar les inversions per a aquesta comunitat en 65,4 milions d'euros. Un pessic, i un respir. El Govern d'Aragó no perilla, el soci del PP es calma i a més Luisa Fernanda Rudi pot presentar-se en la seva comunitat com la gran conseguidora de diners per a la seva terra. Vestir a un sant i desvestir a uns altres...

Vint esmenes que el grup popular al Congrés es va encarregar de presentar van obrar el miracle. No serà difícil. La reunió de la comissió bilateral Estat-Aragó el 22 d'octubre, sota la presidència de Soraya Sáenz de Santamaría, va acabar en acord i es van omplir de contingut aquestes esmenes: 30 milions per al fons d'inversions a Terol, i 35,4 per al desenvolupament de carreteres, xarxa ferroviària i aeroports. Entre les partides, 20 milions per ampliar l'autovia mudèjar A-23, des de Monrepós a Sabiñánigo, a Osca; cinc milions per la A-21, de Jaca a Santa Cilia, i 2,5 milions per a l'aeroport de Saragossa, a més de quantitats menors per a la compensació de la concessionària de l'autopista basc-aragonesa o 600.000 euros per a la reobertura del túnel de Canfranc.

Milions que es tradueixen en satisfacció dels aragonesos i tranquil·litat del seu Govern, però en monumental empipament en altres territoris, governats o no pel PP. Perquè aquests 65,4 milions va caldre llevar-los d'altres inversions de... Castelló, Lleida, Burgos i diverses províncies andaluses.

Així les coses, el Congrés es va convertir el dimecres en un peregrinar de diputats del PP de províncies perjudicades per l'arranjament per a Aragó que com a ànima en pena mendigaven, sobretot davant la ministra de Foment, Ana Pastor, perquè se'ls restituïssin les inversions que se'ls havia llevat.

Un dels més actius va ser el diputat del PP per Lleida Josep Ignasi Llorens, que va veure com els pressupostos de la seva província disminuïen en 9 milions destinats en principi a l'autovia Lleida-Aran. Llorens explicava als responsables ministerials el problema que li creava al PP català la retallada en uns moments com aquests, "amb unes eleccions".

I el mateix va ocórrer amb València. El president de la Generalitat valenciana ja es va revoltar per la pèrdua d'inversions, i va reclamar 144 milions més, atès que la retallada en les inversions estatals aconseguia el 35,1%, enfront del 16% de mitjana. Però no només no va ser escoltat, sinó que per compensar l'increment de diners destinats a Aragó, la província de Castelló va perdre al pressupost 14 milions que s'anaven a destinar a la N-340, entre Benicarló i Vinaròs. Així que fins a en el PP senten comprensió pel seu sentiment de greuge.

2-XI-12, C. del Reg, lavanguardia