Kostas Vaxevanis: la llibertat d’informació, de premsa, en entredit

- Kostas Vaxevanis: la llibertat defraudada
- Kostas Vaxevanis: "Un periodista que només compleix el seu deure", Carmen del Riego

Dissabte passat la revista grega Hot Doc va publicar una llista de 2.059 persones amb comptes en una sucursal del banc HSBC en Ginebra. Kostas Vaxevanis, propietari i director de la publicació, va ser detingut el diumenge al matí a Atenes i demà serà jutjat per violar el dret a l'honor de les persones citades.

La llibertat d'informació empara als periodistes quan publiquen informacions veraces i d'interès públic. En aquests casos, el dret dels ciutadans a la informació està per sobre del dret a l'honor i a la intimitat de les persones afectades per la notícia.

Aquestes persones, no obstant això, no solen quedar-se creuades de braços quan la premsa destapa notícies que els perjudiquen. Solen querellar-se contra el periodista i el mitjà on publica. Moltes vegades, amb l'amenaça d'una acció legal n'hi ha prou perquè l'informador s'autocensuri. És el que el Tribunal Suprem d'EUA anomena el chilling effect, algo així com l'efecte silenciador.

Aquestes demandes, cada dia més freqüents, pretenen frenar el flux de la informació d'interès públic. En el cas de Hot Doc, la Fiscalia intenta tapar l'escàndol que el Govern rebés la llista fa dos anys –la hi va donar Christine Lagarde, llavors ministra de Finances de França–, i no hagi fet res. Una de les condicions que els prestadors europeus posen a Grècia és que combati la fugida de capitals i l'evasió d'impostos. A la llista figura el president del Parlament, funcionaris del Ministeri de Finances, així com advocats, metges, periodistes, arquitectes i mestresses de casa, que actuen com a suposades testaferros.

“He fet el meu treball en nom de l'interès públic –assegura Vaxevanis, un prestigiós periodista d'investigació –. El periodisme revela la veritat quan tothom intenta amagar-la”.

L'assetjament dels poders polítics i econòmics contra la llibertat de premsa a Grècia també es produeix en altres països, segons sosté Juan Varela, director de la consultoria Mediathink i autor del blog Periodistes21. “Hi ha hagut diverses sentències contràries a la llibertat d'informació en els últims mesos. Aquesta és una tendència de fons, que comporta una creixent censura o autocensura en els mitjans tradicionals i desemboca en l'enorme descrèdit que sofreix el periodisme des de fa uns deu anys”.

Varela considera que grans mitjans han renunciat a fer informació de referència. “Hi ha un excés d'informació low cost –assegura–, així com de mala opinió, és a dir, una opinió que busca adeptes en lloc d'ampliar les fronteres del coneixement, i que, en ser molt més barata que la bona informació, troba ampli espai a la premsa”.

La llibertat de premsa, per tant, es veu llastrada per la creixent falta de recursos en les redaccions dels mitjans fins ara referencials. El sociòleg nord-americà Paul Starr, que ha estudiat el fenomen, considera que els mitjans perden capacitat d'investigar, la qual cosa augmenta el risc de corrupció en les administracions públiques. Al mateix temps, es produeix un auge de la informació ideològica, feta a mesura d'una audiència molt específica: “Cada vegada hi ha menys notícies que no siguin partidistes i que busquin un públic transversal, no necessàriament expert en política o economia”.

Aquesta transversalitat i aquesta fiscalització són els eixos de Propublica. Fundat fa quatre anys per Paul Steiner, exdirector de TheWall Street Journal, la seva fi és “exposar els abusos del poder i les traïcions a la confiança pública que cometen el Govern, les empreses i altres institucions”. La seva arma és “la força moral del periodisme d'investigació” i la finalitat és “promoure reformes mitjançant l'exposició continuada de les males pràctiques”.

Si Propublica està en l'extrem de l'excel·lència periodística, els tabloides britànics representen la falta d'escrúpols a l'hora d'investigar i publicar. Arran dels escàndols de les escoltes telefòniques, la comissió parlamentària Leveson ha indagat en la cultura, els mètodes i l'ètica de la premsa britànica. Entre les seves recomanacions és molt possible que figuri la creació d'un regulador amb poders per decidir en les qüestions d'interès públic, és a dir, amb capacitat per vetar les línies informatives que atemptin contra aquest interès.

La majoria dels britànics no es fia dels tabloides. Una enquesta de Carnegie-Donem publicada la setmana passada demostra que el 77% vol un regulador independent de la premsa. Els editors de premsa groga sostenen, no obstant això, que aquesta regulació serà un greu atemptat contra la llibertat de premsa. Reclamen el dret a portar els seus negocis com fins ara i s'emparen que els centenars de milers d'exemplars que venen diàriament també són un “servei públic”.

El dret de l'editor i del periodista a publicar el que vulguin depèn, en gran mesura, de la llibertat d'informació.

31-X-12, Xavier Mas de Xaxàs, lavanguardia