de Teodoro a Teodorín, la misèria que neda en petroli

> el fin de semana de(l cleptócrata) Teodorín Obiang <
> Guinea, de Teodoro a Teodorín (o la miseria que nada en petróleo) <

Els importants descobriments petroliers han canviat de manera notable l'economia i l'aviació ecuatoguineana. Lluny queden aquells temps en els quals la companyia Iberia, per qüestions polítiques i gairebé romàntiques, va mantenir un vol setmanal –els diumenges– com a únic enllaç internacional a Malabo, o l'Ala 35 de la Força Aèria espanyola era pràcticament l'únic enllaç aeri nacional que transportava gratuïtament persones i mercaderies entre els anys 1979 i 1994.

A la calor del boom petrolier han anat apareixent per l'aeroport de Malabo grans companyies internacionals com Swiss, Air France, Lufthansa o Royal Air Maroc i altres relacionades amb el transport de personal cap a les pròsperes plataformes petrolíferes.

Per la seva banda, el clan dels Obiang han passat d'usar avions VIP de l'Exèrcit de l'Aire espanyol, que en el seu moment eren cedits sense contraprestació, a moure's pel món en flamants avions Dassault Falcon –sobretot Teodorín, cèlebre ministre i fill de Obiang– o en B-737, versió BBJ (Boeing Business Jet), amb tots els detalls i luxes imaginables... o inimaginables per un 80% de la població ecuatoguineana que viu amb menys de l'equivalent a dos dòlars al dia a pesar que el PIB local ha pujat més d'un 5.000% des de finals dels anys noranta.

12-X-12, J. Ortega, lavanguardia