els periodistes denuncien, altra vegada, els blocs electorals en els medis públics

> contra les restriccions a la llibertat de premsa en campanya electoral <
> campanyes sobre sistema i procés electorals <

Com cada campanya electoral, els blocs electorals motiven la protesta dels periodistes. Els professionals dels mitjans públics estan obligats per la Junta Electoral Central a seguir rigorosament un minutaje per a les peces que elaboren de cada partit. En funció de la seva representació actual, els partits tenen dret a més o menys minutaje de televisió i ràdio. Els Col·legis de Periodistes de Catalunya, Galícia i Murcia van considerar ahir en un comunicat conjunt que les campanyes són "un estat d'excepció del dret a informar". Les tres entitats van carregar també contra els actes polítics sense preguntes que realitzen els candidats, la qual cosa converteix als professionals de la informació en "figurants".

Els blocs electorals van ser creats per la Junta Electoral Central en 1985 i, segons els professionals dels mitjans públics, eviten que les notícies es realitzin en funció de criteris periodístics. Com a senyal de protesta, durant les campanyes electorals els periodistes dels mitjans públics catalans no van signar les seves notícies.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ja va celebrar un acte el dimecres per denunciar la "imposició" que suposen els blocs. En un comunicat el Col·legi comparava els espais gratuïts de publicitat política amb les notícies d'informació que realitzen els periodistes. El col·legi professional va denunciar davant el Tribunal Suprem els blocs, i el degà de l'entitat, Josep Maria Martí, va recordar que els blocs "són una anomalia que només passa a Espanya" i va instar als periodistes a rebel·lar-se contra la situació. "No tot el que és legal és just", va mantenir el Col·legi en el comunicat. També el Sindicat de Periodistes va lamentar la "imposició antidemocràtica" dels blocs.

La Comissió Gestora del Consell General de Col·legis de Periodistes, que integra a les organitzacions col·legials de Catalunya, Galícia i Murcia, també va expressar ahir el seu rebuig al fet que siguin els partits, i no els mitjans de comunicació, els que organitzin realment i decideixin les condicions dels debats en campanya electoral.

"Els debats polítics no són una prerrogativa dels partits polítics, duels electorals pactats pels equips de campanya que permeten o impedeixen que se celebrin, on i en quines condicions. Són un dret de la ciutadania i un mètode perquè els electors coneguin les propostes de les diferents opcions. Són els mitjans de comunicació els que han d'organitzar-los, i la prerrogativa dels candidats és acceptar-los o no."

4-XI-11, M. Roger, elpais