"La causa de la nació i la de les persones", Lluís Foix

El fet que Catalunya mantingui el tercer tipus d'IRPF més alt del món, per sota de Suècia i l'illa d'Aruba, mereix una explicació de les autoritats econòmiques dels governs d'Espanya i de Catalunya. El mitjà més adequat per repartir la riquesa són els impostos que es demanen entre els que més tenen per distribuir-los entre els més desfavorits. D'acord. Però el que requereix un aclariment és per què la mitjana d'Europa se situa en el 34.93% mentre que la d'Espanya és del 52%, la cinquena més alta de la Unió Europea.

L'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és de caràcter directe, personal, progressiu, periòdic i analític. En un país preocupat per la sort dels seus ciutadans, el responsable d'Economia hauria sortit ja per donar els detalls i les raons per què Catalunya té el trist privilegi de trobar-se a dalt de tot de la qualificació de pressió fiscal sobre les rendes del treball de les persones.

Som a pocs dies de la campanya electoral i seria pertinent que aquest i altres temes que afecten les persones fossin més àmpliament debatuts. El 29% dels catalans es troben en l'espai qualificat com a pobres i exclosos. En els últims cinc anys aquesta xifra ha augmentat en mig milió. Seria interessant buscar les raons per les quals centenars de joves amb títols superiors emprenen el camí de l'exili a la recerca de feines que aquí no troben.

No sembla que aquestes qüestions siguin importants a la campanya electoral que se centrarà bàsicament en la línia del camí cap a la llibertat, són paraules d'Oriol Pujol Ferrusola, i no en la forma per garantir el benestar de les persones. L'esquerra està preocupada també per les qüestions identitàries i està veient com una causa que era seva la hi estan arrabassant silenciosament i abnegada institucions com Càritas o la Creu Roja.

Es parla més de la causa de la nació que de la causa de les persones. Se'ns diu que quan Catalunya tingui estat propi, quan sigui independent, desapareixeran les desigualtats i els abusos que són fruit de l'espoli a què ens sotmet Espanya. Les xifres són les que són i hi ha un greuge inacceptable entre el que s'aporta i el que es rep.

Però la paradoxa que consisteix a voler mobilitzar les masses democràtiques únicament a favor de la causa de la nació, excloent la causa de la llibertat i de les persones, explica totes les contradiccions i totes les monstruositats del segle XX.

23-X-12, Lluís Foix, lavanguardia