continua l’ofensiva del Govern Bauzá contra el català a Ses Illes
El president balear, José Ramón Bauzá, va afirmar ahir que no creu en “la imposició lingüística” i que aplica “la llibertat” per defensar la seva decisió de suprimir el requisit de saber català per treballar a l’administració. “Simplement, el que fem és complir amb l’Estatut de les Balears i amb la Constitució espanyola”, va dir. Els socialistes balears presenten avui un recurs davant el Tribunal Constitucional.
El Govern balear eliminarà el marc jurídic que empara la immersió en català, majoritària als centres escolars de les illes. A partir del curs 2013-2014 s’aplicarà un nou decret de tractament de llengües que, a la pràctica, suposarà la implantació del trilingüisme (català, castellà i anglès). D’aquesta manera se substituirà el decret de mínims vigent, que estableix que almenys la meitat de les assignatures s’han d’oferir en català i que compta amb el suport de la majoria de la comunitat educativa.
En una entrevista concedida aquesta setmana al programa El gato al agua d’Intereconomía TV, el conseller d’Educació, Rafel Bosch, va confirmar la intenció d’aprovar un nou sistema. L’instrument normatiu que entrarà en vigor impulsarà “un model similar al de València”, amb l’objectiu que en finalitzar l’etapa educativa “sàpiguen fer servir les dues llengües principals més l’anglès”. Segons Bosch, la mesura pretén evitar que “el castellà s’estudiï com una llengua estrangera”, la qual cosa, segons el seu parer, està passant a l’arxipèlag.
El PP, que aquest curs ha introduït per primera vegada l’elecció de la primera llengua d’ensenyament, vol que els pares tinguin més poder de decisió en l’elaboració dels projectes lingüístics de cada centre. Actualment, i malgrat que la normativa no ho exigeix –només estableix el mínim del 50% de català–, la majoria d’aquests projectes, aprovats pels respectius consells escolars, apliquen la immersió en la llengua pròpia de les illes.
En un comunicat, el sindicat STEI, majoritari en l’ensenyament, va denunciar ahir que el nou decret “podria crear una crispació considerable que repercutiria negativament en els centres docents i en la població escolar” i va recordar que la immersió es fa “per consens de la comunitat educativa”.
D’altra banda, el PSIB-PSOE va presentar ahir un recurs al Tribunal Constitucional contra la modificació de la llei de Funció Pública, aprovada al juliol al parlament regional, amb els vots del PP, i que eximeix del coneixement del català per treballar a l’Administració.
18/19-X-12, efe/E. Carranza, lavanguardia