el col.lectiu Emma, una iniciativa civil imprescindible
Salvador Garcia-Ruiz parla de deure patriòtic. Sense complexos. Per a aquest economista de 36 anys amb un MBA a la Universitat de Nova York, la millor manera de servir al seu país, Catalunya, és destinar el seu temps lliure i els diners de la seva butxaca per fer arribar els arguments catalanistes als mitjans de comunicació internacionals fins ara més influïts per la posició oficial dels governs espanyols. Repliquen no amb cartes irades al director sinó amb arguments basats en xifres i dades verificables. Amb voluntat pedagògica i constructiva més que crítica.
Fa tres anys va engegar, al costat d'un amic que viu la meitat de l'any a EUA i prefereix quedar en l'ombra, el col·lectiu Emma, amb l'objectiu de corregir la "imatge esbiaixada" del país que, al seu judici, dominava la premsa internacional. "Si bé la imatge de Barcelona sempre ha estat més aviat positiva, la que es donava de Catalunya era molt propera a la premsa de Madrid", sosté Garcia-Ruiz, lector habitual de les capçaleres més prestigioses del món anglosaxó. L'espurna va sorgir en el 2009 a partir d'un article del setmanari The Economist titulat "Quant és suficient?", que presentava al Govern de Catalunya com una institució insaciable de poder polític.
Des de llavors han reclutat a una quinzena de col·laboradors, antenes disperses pel món que els informen dels articles que es publiquen sobre Catalunya i els ajuden a preparar les rèpliques, profusament documentades, dirigides a l'autor i al director del mitjà.
Ara, amb debat independentista a la picota de l'actualitat internacional i un degoteig diari d'articles sobre el tema, la seva labor "ja no és tan reactiva com proactiva". En haver-se guanyat a pols la batalla de la credibilitat, els periodistes que aterren a Barcelona es posen en contacte amb ells, els demanen ajuda i Emma els organitza entrevistes amb personalitats del país. I no només amb periodistes. També s'han reunit amb diplomàtics, empresaris o inversors estrangers de pas a la ciutat.
Garcia-Ruiz no pot ocultar el seu orgull pel "treball realitzat i els resultats aconseguits", especialment pel que fa a la premsa anglosaxona, on han concentrat els seus esforços. "Creo, modestament, que hem contribuït al gir que han donat els mitjans anglosaxons", sosté l'economista, que ha sortit entrevistat en The New York Times i el Financial Times. Sigui per l'acció del col·lectiu Emma o, simplement, perquè els periodistes anglosaxons han sabut captar el moment, la veritat és que el to comprensiu amb els arguments catalanistes ha irritat a molts a Madrid. "La premsa nord-americana ha pres partit per l'independentisme català", es lamentava fa uns dies El Mundo, mentre que un diari digital titulava: "Tenim un problema i es diu Catalonia".
"El focus anglosaxó està controlat -diu Garcia-Ruiz-. Ara el que ens preocupa és la premsa alemanya i la italiana. A Alemanya, la paraula nacionalisme cau malament d'entrada, mentre que a Itàlia el símil amb la Lliga Nord ens perjudica. Centrar-nos en la qüestió fiscal no ens ajuda, perquè el que hem d'explicar és que Catalunya no és Padania, en tot caso el símil seria Escòcia".
El col·lectiu Emma -que deu el seu nom a la filla de Guifré el Pilós, primera abadessa del monestir de Sant Joan, en el Ripollès- assegura que no rep ni un cèntim de finançament públic i volen que segueixi sent així, encara que no oculten la seva sintonia amb el Govern d'Artur Mas. "És obvi que els nostres plantejaments coincideixen amb la política actual del Govern, però no sempre ha estat així. No pertanyem a cap partit, som 100% societat civil, i volem preservar la nostra llibertat per dir el que ens sembli", afirma Garcia-Ruiz, que, no obstant això, admet que estan "explorant" la possibilitat d'expandir d'alguna manera el seu sistema de finançament privat per multiplicar la seva acció.
Precisament la Generalitat ha engegat recentment el programa Eugeni Xammar -en record del periodista i diplomàtic- amb l'objectiu de donar a conèixer les iniciatives del Govern als mitjans internacionals. Una iniciativa que aplaudeix Garcia-Ruiz: "El que no tenia sentit és que Catalunya no s'expliqués al món. Necessitem una política exterior de comunicació potent, desacomplejada i multilingüe".
13-X-12, G. Saura, lavanguardia
