el Tribunal de Justícia de la CE posa, una altra vegada, a Espanya a la picota

El ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Miguel Arias Cañete, ja sap el que és una condemna del Tribunal de Luxemburg contra Espanya per incomplir les normatives europees ambientals. Els seus esforços per evitar una fallada del Tribunal per infracció de la directiva marc de l'aigua no han tingut l'èxit cercat. El tribunal ha condemnat a Espanya per no elaborar a temps els plans hidrològics destinats a recuperar els rius (encara que amb l'única excepció del pla de Catalunya, que sí es va aprovar). Cañete es va entrevistar el 8 de març amb Janez Potocnik, el comissari europeu de Medi ambient, per evitar la condemna i demanar-li més temps per redactar els plans i corregir l'herència rebuda. Però no ha aconseguit evitar la garrotada.

Però l'ocorregut és, sobretot, una desautorització al Govern del PSOE, que va ser incapaç de tirar endavant aquesta planificació, a causa de les discrepàncies entre les comunitats autònomes. Quina paradoxa! Mentre a la UE vuit països han estat capaços de posar-se d'acord per planificar l'ús de l'aigua del Danubi, a Espanya els rius intercomunitaris (Guadalquivir, Guadiana, Ebre, Tajo, Duero...) segueixen sense un pla rector pactat: sense ningú que els cuidi.

El resultat és que la moderna gestió de l'aigua no arriba a Espanya. La directiva exigeix l'elaboració de plans hidrològics perquè els rius recuperin l'estat original dels seus ecosistemes abans del 2015. Amb la nova filosofia es persegueix que les lleres siguin més que simples canals d'aigua per a regants o hidroelèctriques.

La meta és aconseguir que depurar els rius, retornar-los la seva riquesa piscícola i el seu bosc de ribera; garantir els seus cabals ecològics de manteniment, o garantir fluxos suficients perquè els deltes tinguin aportacions i sediments per combatre la regressió del litoral costaner o la intrusió del tascó salí terra endins.

Però tot això queda ara bastant lluny. El Govern tenia de termini fins al 22 de desembre del 2009 per adoptar i publicar els plans hidrològics. Però no va ser capaç. En la seves al·legacions, Espanya va esgrimir que el retard “es deu a la complexitat del sistema jurídic i institucional a Espanya i, en concret, al repartiment competencial entre Estat i Comunitats Autònomes”. I també va adduir que “existeixen plans hidrològics en vigor per a totes les conques”, encara que amb això al·ludís a plans anteriors a la nova directiva (que data d'any 2000).

La resposta de la fallada judicial és contundent. Espanya “no pot al·legar disposicions, pràctiques ni circumstàncies del seu ordenament jurídic intern per justificar l'incompliment de les obligacions i terminis establerts en una directiva”. I quant a la llista remesa dels plans hidrològics vigents, el tribunal contesta que no s'han precisat els seus continguts.

El Govern ha intentat corregir la situació. Ha aprovat alguns plans en conques menors (Negre-Odiel, Guadalate-Barbate, Conques Mediterrànies Andaluses, Galícia-Costa, Miño-Sil). Però no hi ha acord per als rius intracomunitaris. Les demarcacions hidrogràfiques són ara mers apèndixs de la Direcció general de l'Aigua; però amb tal subordinació no hi ha encara consens. Espanya s'arrisca en segona instància a pagar cares multes.

“És impossible aplicar la directiva de l'aigua a Espanya. Complir-la exigeix acabar amb el monopoli de regants i de les hidroelèctriques sobre l'ús de l'aigua dels rius, i que apareguin també altres actors en l'ús d'aigua, com empreses, associacions de veïns, sindicats, oenegés, esportistes nàutics. Ja ho va intentar la ministra Narbona, però no ho va aconseguir”, diu Gabriel Borràs. Ho diu la persona que va ser artífex de l'únic pla que va ser aprovat en el seu moment, el de la conca fluvial de Catalunya, redactat per l'Agència Catalana de l’Aigua. Les seves opinions no se les hauria d'endur el corrent.

El ministre Cañete ha intentat recuperar el temps perdut; però ara com ara no ho ha aconseguit. El problema està enquistat en l'elaboració del pla hidrològic del Tajo, que tradicionalment enfronta a Castella-la Manxa amb Múrcia. Els desacords han costat el lloc al director general de l'Aigua, Juan Urbano. Aquest havia plantejat resoldre l'equació gairebé impossible (garantir aigua suficient en la capçalera del Tajo i dotar de cabal ecològic al Tajo a Aranjuez mentre se seguiria subministrant recursos a Múrcia, que depèn del cordó umbilical del Tajo). Com? La seva idea era reduir el consum d'aigua del Tajo a Madrid i promoure un transvasament des del Tajo Mitjà (a Càceres) al Segura; però aquest projecte produeix urticaria en el Ministeri.

Un altre assumpte espinós són la discrepàncies sobre el cabal ecològic que es reserva en el delta de l'Ebre. El volum d'aigua previst a Tortosa és molt insuficient per a la Generalitat.

13-X-12, A. Cerrillo, lavanguardia