wertgonyós, per deswertgonyit

El ministre d'Educació va cometre ahir un error molt important al Congrés dels Diputats. Un error que va a tenir una influència probablement decisiva en les eleccions del 25 de novembre. El sociòleg Wert Ortega, home de paraula fàcil, acaba de donar l'empenta que faltava per a la formació d'amplia majoria sobiranista en el Parlament de Catalunya. "Queremos españolizar a los alumnos de Catalunya". Ministre, el pastís està servit.

Hi ha errors d'antena i de cartografia en el gabinet de Mariano Rajoy. Les fallades d'antena ja es van posar de manifest durant les eleccions andaluses del passat mes de març. Ningú va ser capaç de llegir els moviments silents que s'estaven produint a l'interior de la societat andalusa davant unes eleccions marcades per la por a la crisi i el temor difús a unes mesures de retallada que el Govern esbossava, però no s'atrevia a definir. El poder tenia por del vot ocult i centenars de milers d'electors van tenir por d'un Govern que no mostrava les seves cartes. Quatre-cents mil andalusos que al novembre havien votat a Mariano Rajoy, al març van donar l'esquena a Javier Arenas Bocanegra. Tenien molta por. I a Madrid ningú es va assabentar.

El passat Onze de Setembre van fallar les antenes orientades a Catalunya. En el complex de la Moncloa ningú va prestar suficient atenció als informes que remetia Alicia Sánchez-Camacho, presidenta del PP català, advertint sobre la condensació del malestar i l'ampli consens que estava adquirint la idea del pacte fiscal. Probablement es va imposar el tòpic —el topicazo— del català espantadís que amaga però no dóna. Ahir al Congrés, la fallada va ser molt major. Ahir va fallar la cartografia.

La cartografia bàsica de Catalunya. L'escola pública i concertada, avui estressada per les retallades pressupostàries i la falta d'horitzons per als joves, ha estat pedra angular en la configuració de la Catalunya contemporània. Als pobles i a les ciutats. A l'interior i a la costa. Al camp i a l'àrea metropolitana de Barcelona. Sobretot a la perifèria de Barcelona. Sóc de Badalona, tinc família a l'ensenyament i sé del que parlo. L'escola és la ròtula de la integració i de la convivència a Catalunya. És un be conquerit per la ciutadania. No un regal. En 1975-80, els obrers de Badalona lluitaven per dues coses: per la defensa del lloc de treball i perquè hi hagués escoles per als seus fills; escoles en les que el català havia de ser la llengua de benvinguda. Aquest va ser el contracte social. Aquest va ser el pacte. Un contracte pel que es va lluitar a fons. L'escola és la ròtula de la convivència. I els catalans de tota condició, origen i ideologia atorguen a la convivència un valor molt alt. Tant costa d'entendre-ho? Catalunya no serà un segon País Basc, per molt que alguns s'obstinin en això.

En anunciar una ofensiva ideològica de l'Estat sobre l'escola catalana, Wert demostra un absolut desconeixement del mapa. Paraules de tertulià, que potser serveixin per guanyar vots a Galícia. A Catalunya encatifen el camí d'una rotunda majoria sobiranista. M'explico. El Onze de Setembre del 2012 es presta, bàsicament, a dues interpretacions. La Diada independentista, o la Diada en la que moltíssims catalans van dir prou acceptant la bandera de la independència. Són dues visions. Dues lectures. Dues portades, fins i tot. S'assemblen, però no volen dir exactament el mateix. Doncs bé, el sociòleg Wert va enrobustir ahir el camp dels que aniran a votar dient prou. Bravo, ministre.

11-X-12, Enric Juliana, lavanguardia

El Gobierno apela a la matización de Wert sobre la 'españolización'