"La culpa és de l’altre", Lluís Foix
La crisi senyoreja per les classes mitjanes després d'haver deixat fora de combat els aturats, treballadors de la indústria, petits i grans comerços i gent anònima, que comproven que els seus pressupostos s'han ajustat tant que han d'eliminar despeses fins ara imprescindibles. El deute ofega particulars i governs que demanen de ser rescatats en les condicions menys nocives als seus interessos a curt i mitjà termini.
Es busquen culpables i no es troben. Si apareixen persones, governs o institucions que suposadament han estat els responsables de la crisi, se'ls deixa en pau o es busquen excuses per no incomodar-los. A diferència d'Islàndia, aquí ningú no és responsable de res. Tot sembla que s'hagi esdevingut per les forces desfermades de la natura. Fa uns dies, per exemple, vaig trobar Fèlix Millet i acompanyants dinant en un restaurant del meu barri. Té tot el dret de sortir al carrer i freqüentar el local que cregui més oportú. Però valdria la pena agilitzar el procés en què estan en joc més de trenta milions d'euros, segons el sumari, distrets per qui va ser el responsable del Palau.
Jo no he sigut, diuen els nens quan comencen a raonar i veuen que el mestre o els pares els han enxampat en fals. Aquí ningú no ha estat responsable de res. Això sí, es busquen responsables que són lluny, són els altres o simplement són els que no pensen com nosaltres. "Roma latrona", era l'eslògan de la Lliga Nord de Bossi per reclamar per a la Padània llombarda el que no els arribava des de Roma. Espanya ens roba, és una expressió que llegeixo a molts pobles i barris de ciutats catalanes. Són els estrangers, els musulmans especialment, diu l'extrema dreta francesa.
Tenen tota justificació les reivindicacions catalanes de rebre un tracte econòmic just des d'Espanya. El que s'arriba a dir sobre Catalunya per escrit, en ràdios i televisions amb seu a Madrid és indigne i moltes vegades fals. Però hi hauria també que veure quines coses s'han fet o es fan malament des de Catalunya intentant construir un discurs únic, populista, que no respon a la realitat social i política de la pluralitat del país.
Els altres, l'altre, poden tenir tanta responsabilitat com es vulgui. Però nosaltres també. No conec cap poble o persona perfectes. L'infern són els altres, deia Sartre. La crisi també l'han perpetrat els altres. Aquí tot s'ha fet bé. Som perfectes.
9-X-12, Lluís Foix, lavanguardia