la casta política està segrestant la democràcia a la ciutadania

En nom de l'austeritat i de la necessitat de donar exemple, el Govern de Castella-la Manxa que presideix María Dolores de Cospedal ha enviat al legislatiu regional uns pressupostos amb els que pretén deixar sense sou fix als parlamentaris autonòmics. La retribució estable seria substituïda per dietes que els electes cobrarien en funció de la seva assistència a les reunions de la Càmera.

És evident l'existència d'un distanciament entre la classe política i la majoria dels ciutadans. Els casos de corrupció i els privilegis han contribuït a aquest distanciament, igual que la conversió de la política en vedat tancat d'una casta professional, amb mecanismes de renovació limitats, que ha perdut capacitat per sintonitzar amb les preocupacions fonamentals dels seus ciutadans. El socialista Joaquín Leguina atribueix aquest problema de pèrdua de perspectiva a la llunyania laboral de molts polítics professionalitzats pel que fa als seus votants: "El problema dels nous polítics és que mai han cotitzat a la Seguretat Social per compte propi o alié, fora dels seus partits", ha assenyalat Leguina.

L'existència d'aquest problema, aguditzat per la crisi, no se soluciona suprimint el sou dels parlamentaris, sinó amb transparència, amb honradesa en la gestió, respecte als règims d'incompatibilitats i amb retribucions que no resultin escandaloses. També és fonamental l'exemplaritat en el comportament de manera que, per exemple, l'administració no es vegi saturada per càrrecs de confiança dels electes o, fins i tot, en ocasions, de familiars dels polítics que accedeixen a llocs públics per la porta de darrere utilitzant els ressorts de la lliure designació. A més, per descomptat, és important la modificació dels procediments de funcionament intern dels partits per recuperar la comunicació amb els ciutadans del carrer.

L'activitat d'un Parlament, en general, és prou intensa com per requerir als seus membres una dedicació gairebé exclusiva, encara que pugui haver-hi alguna excepció. Eliminar el sou dels parlamentaris, com es pretén fer a Castella-la Manxa, faria impossible aquesta dedicació. La falta d'una retribució regular, en últim terme, tancaria les portes de la política a molts ciutadans: caldria veure quant temps suportaria qualsevol empresa les reiterades absències d'un empleat parlamentari que ha d'acudir a ponències, comissions, plens o actes de representació. O quin autònom pot tirar la persiana del seu negoci cada vegada que té una cita al Parlament, encara que li paguin dietes.

Només en una Càmera amb poc treball tindria sentit la falta de sous, però la necessitat d'una política d'austeritat no justifica deixar als membres d'un legislatiu sense una retribució adequada, perquè convertiria aquesta activitat política en un ofici propi de rendistes, els únics que podrien permetre's el luxe de treballar sense cobrar perquè tenen resolts els problemes econòmics. Això, o fomentaria fraus i corruptel.les, com els de buscar la forma d'inflar les dietes per obtenir un sou encobert.

3-X-12, F. Domínguez, lavanguardia