ple control partitocràtic en el camí cap a la Llei Electoral catalana
L’esborrany enviat als grups parlamentaris contempla set circumscripcions, llistes semiobertes i més proporcionalitat
Ausàs dóna presses als partits amb la Llei electoral
Carles Bellsolà
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, està decidit que la tants cops ajornada Llei electoral catalana s’aprovi finalment en aquesta legislatura. Per això, a iniciativa pròpia, ha remès aquest divendres als portaveus dels grups parlamentaris l’esborrany de la futura llei, que recull les conclusions de l’informe de la Comissió d’experts elaborat el 2007. L’esborrany introdueix més proporcionalitat en el sistema, augmentant lleugerament el pes de les circumscripcions –corresponents a les futures vegueries– més poblades, a la vegada que estableix unes llistes semiobertes.
Ausàs ha recordat als grups parlamentaris que l’informe del 2007 que ha servit per elaborar l’esborrany de projecte de llei, va ser redactat “amb plena independència” i amb l’objectiu de ser “assumit col•lectivament com a punt de partida per assolir el necessari consens i acord entre les formacions polítiques de l’arc parlamentari”. El conseller considera que aquesta és una “eina útil” per aconseguir aquest consens i tirar endavant definitivament la Llei electoral. Una llei que, per una o una altra raó, s’ha postergat repetidament legislatura rere legislatura, de forma que es dóna l’anomalia que Catalunya és l’única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia –es fa servir la Llei espanyola–, cosa que Ausàs destaca com a un fet “molt significatiu”. De fet, el propòsit de la Conselleria no és un altre que pressionar els partits perquè es convoqui la comissió parlamentària que ha d’elaborar la llei. Amb una certa urgència, ja que les eleccions al Parlament estan previstes per a l’any que ve i qualsevol nou retard podria significar que s’esgotés la legislatura sense aprovar la Llei. Per canviar la llei electoral cal una majoria qualificada de dos terços del Parlament (90 diputats), per la qual cosa es necessita un ampli consens, d´almenys els dos grups majoritaris (CiU i PSC) i algun altre. Amb l´actual composició del Parlament, CiU és l´únic grup que pot bloquejar l´acord.
Set circumscripcions, com set vegueries
El text enviat als grups parlamentaris contempla set circumscripcions electorals, que es corresponen exactament amb les set vegueries del futur Pla Territorial General de Catalunya (PTGC). És a dir, les de Barcelona (integrada per les comarques de Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès occidental i Vallès oriental), Central (Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès), Girona (Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i Selva), Lleida (Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell), Alt Pirineu i Aran (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d’Aran), Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès) i Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta).
Més proporcionalitat, però amb un mínim corrector
L’esborrany contempla més proporcionalitat, restant pes a les circumscripcions menys poblades i augmentant el de les més habitades. Però amb matisos. Si el sistema electoral vigent atorga més diputats a les circumscripcions (corresponents a les províncies) de Girona, Lleida i Tarragona, per compensar el pes de Barcelona, el projecte de Governació reparteix 123 dels 135 escons del Parlament de forma estrictament proporcional a la població (amb la fórmula de quota simple i restes més altes). Però el territori també té un pes mínim garantit en aquest sistema. Per corregir els excessos d’aquest augment de la proporcionalitat, els dotze escons que no entren en el repartiment proporcional s’adjudiquen directament a totes les circumscripcions tret de la de Barcelona (de llarg, la més poblada), a dos escons mínims per circumscripció.
Llistes semiobertes
L’altra tret característic de la proposta és la incorporació d’un sistema de llistes semiobertes. Segons l’esborrany, els ciutadans seguiran votant una sola llista però tindran l’opció de donar el seu vot preferent a alguns candidats (nou a Barcelona, tres a les circumscripcions Central, de Girona, Lleida i el Camp de Tarragona i un a la resta) de la llista que votin. Si no s’assenyala cap vot preferent, es tindrà en compte l’ordre marcat per la papereta electoral. A l’hora de l’escrutini, els escons corresponents a cada llista es repartiran entre els candidats amb més vots preferents (amb un mínim del 5% dels vots de la llista). Els escons que no es puguin repartir per aquest procediment s’adjudicaran segons l’ordre de la papereta.
El sistema proposat en l’esborrany no variaria extraordinàriament la composició del Parlament. De fet, quan es va fer públic l’informe de la comissió d’experts, es va fer una projecció dels resultats del 2006 si s’haguessin celebrat segons el nou sistema proposat. Amb variacions mínimes: PSC, CiU i C’s tindrien un escó més cadascun, mentre que ICV i el PP no variarien i ERC en perdria dos.
Ausàs ha recordat als grups parlamentaris que l’informe del 2007 que ha servit per elaborar l’esborrany de projecte de llei, va ser redactat “amb plena independència” i amb l’objectiu de ser “assumit col•lectivament com a punt de partida per assolir el necessari consens i acord entre les formacions polítiques de l’arc parlamentari”. El conseller considera que aquesta és una “eina útil” per aconseguir aquest consens i tirar endavant definitivament la Llei electoral. Una llei que, per una o una altra raó, s’ha postergat repetidament legislatura rere legislatura, de forma que es dóna l’anomalia que Catalunya és l’única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia –es fa servir la Llei espanyola–, cosa que Ausàs destaca com a un fet “molt significatiu”. De fet, el propòsit de la Conselleria no és un altre que pressionar els partits perquè es convoqui la comissió parlamentària que ha d’elaborar la llei. Amb una certa urgència, ja que les eleccions al Parlament estan previstes per a l’any que ve i qualsevol nou retard podria significar que s’esgotés la legislatura sense aprovar la Llei. Per canviar la llei electoral cal una majoria qualificada de dos terços del Parlament (90 diputats), per la qual cosa es necessita un ampli consens, d´almenys els dos grups majoritaris (CiU i PSC) i algun altre. Amb l´actual composició del Parlament, CiU és l´únic grup que pot bloquejar l´acord.
Set circumscripcions, com set vegueries
El text enviat als grups parlamentaris contempla set circumscripcions electorals, que es corresponen exactament amb les set vegueries del futur Pla Territorial General de Catalunya (PTGC). És a dir, les de Barcelona (integrada per les comarques de Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès occidental i Vallès oriental), Central (Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès), Girona (Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i Selva), Lleida (Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell), Alt Pirineu i Aran (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d’Aran), Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès) i Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta).
Més proporcionalitat, però amb un mínim corrector
L’esborrany contempla més proporcionalitat, restant pes a les circumscripcions menys poblades i augmentant el de les més habitades. Però amb matisos. Si el sistema electoral vigent atorga més diputats a les circumscripcions (corresponents a les províncies) de Girona, Lleida i Tarragona, per compensar el pes de Barcelona, el projecte de Governació reparteix 123 dels 135 escons del Parlament de forma estrictament proporcional a la població (amb la fórmula de quota simple i restes més altes). Però el territori també té un pes mínim garantit en aquest sistema. Per corregir els excessos d’aquest augment de la proporcionalitat, els dotze escons que no entren en el repartiment proporcional s’adjudiquen directament a totes les circumscripcions tret de la de Barcelona (de llarg, la més poblada), a dos escons mínims per circumscripció.
Llistes semiobertes
L’altra tret característic de la proposta és la incorporació d’un sistema de llistes semiobertes. Segons l’esborrany, els ciutadans seguiran votant una sola llista però tindran l’opció de donar el seu vot preferent a alguns candidats (nou a Barcelona, tres a les circumscripcions Central, de Girona, Lleida i el Camp de Tarragona i un a la resta) de la llista que votin. Si no s’assenyala cap vot preferent, es tindrà en compte l’ordre marcat per la papereta electoral. A l’hora de l’escrutini, els escons corresponents a cada llista es repartiran entre els candidats amb més vots preferents (amb un mínim del 5% dels vots de la llista). Els escons que no es puguin repartir per aquest procediment s’adjudicaran segons l’ordre de la papereta.
El sistema proposat en l’esborrany no variaria extraordinàriament la composició del Parlament. De fet, quan es va fer públic l’informe de la comissió d’experts, es va fer una projecció dels resultats del 2006 si s’haguessin celebrat segons el nou sistema proposat. Amb variacions mínimes: PSC, CiU i C’s tindrien un escó més cadascun, mentre que ICV i el PP no variarien i ERC en perdria dos.
19-VI-09, C. Bellsolà, eldebat