"L’austeritat ens porta al caos", Lluís Foix

És freqüent menysprear els polítics i acusar-los de les causes que han propiciat la crisi que augmenta cada dia el nombre de persones excloses i aprima progressivament el coixí de les anomenades classes mitjanes. Circulava l'altre dia a les xarxes socials la ironia que el zoo de Barcelona havia adquirit una família de classe mitjana per ensenyar-la a les generacions venidores. Tenim els polítics que ens mereixem i no els que volem.

Certament, els polítics tenen la responsabilitat que tenen. Però és rara l'ocasió en què es contempla com a principal causa les polítiques que ens han portat on som. Els polítics van i vénen, es canvien en temps de crisi, se'ls fan fora quan la gestió és insatisfactòria. Però la política roman i no se substitueix quan els resultats a mitjà i a llarg termini són totalment o parcialment negatius. Si ens atenim al que ha passat l'últim any amb la política d'austeritat severa que s'està aplicant a tot Europa, s'arriba a la conclusió que estem pitjor a tot arreu. I les possibilitats de recuperació són cada vegada més incertes i remotes.

Les manifestacions d'aquests dies a Atenes, Lisboa, París, Madrid i altres ciutats europees no són tant contra els polítics sinó contra la política que en nom del sanejament financer, de reduir el dèficit i el deute està escanyant els més fràgils, augmenten el nombre de marginats i erosiona a les classes mitjanes. Aquesta política d'austeritat no crea riquesa, ni ocupació, ni dóna esperances de creixement. Aquestes raons expliquen els centenars de milers de ciutadans que es manifesten amb cares d'ira i desesperació a les ciutats on els ajustos són més radicals. No eximiré de responsabilitats els polítics per no haver sabut contenir la despesa pública o fomentar la reactivació quan tot anava tan bé. Però l'equivocació rau en les polítiques d'ajust extrem que posen milions de ciutadans en els llindars de la misèria col·lectiva. L'espiral de l'austeritat està creant tensions inevitables.

Les polítiques de la troica i de la cancellera Merkel estan destrossant Europa i creen divisions de fons entre nord i sud. No pot ser bona una política amb uns resultats tan desastrosos. Alemanya sap, des de la seva primera unificació el 1871, que sempre que els seus interessos han prevalgut coercitivament sobre la resta d'Europa, el resultat ha estat catastròfic, també per als mateixos alemanys.

2-X-12, Lluís Foix, lavanguardia