"La Llei de Transparència espanyola: una oportunitat perduda?", Octavi-August Grau

El projecte de Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern aprovat pel Consell de Ministres planteja una sèrie d’interrogants quan encara ha de ser esmenat i debatut al Congrés dels Diputats. El projecte, com és prou conegut, té la motivació de regular la transparència, el dret a l’accés a la informació i també l’anomenada “publicitat activa”, que és una obligació similar al retiment de comptes.

Ara bé, quan hom comença a llegir l’exposició de motius, descobreix que aquest objectiu ve acompanyat per altres. Per exemple, la incorporació d’un codi ètic per a governants i alts càrrecs, el control de les retribucions d’alcaldes i regidors o el règim d’infraccions per incompliments de dèficits pressupostaris.

Conceptualment, el fet de barrejar els objectius anteriors amb principis essencials de la democràcia com són la transparència i el retiment de comptes no és una manera adequada d’incorporar la transparència al nostre ordenament jurídic. Els demés objectius són molt vàlids però els podem considerar d’un altre rang i, per tant, objecte d’altres normes jurídiques.

Més enllà, la transparència i la “publicitat activa” queden en aquesta llei com a conceptes de Dret Administratiu. Degut a la seva cabdal importància per a una democràcia de qualitat, es troba a faltar que el legislador no intenti lligar el dret a l’accés a la informació pública al que fa referència als drets fonamentals més íntimament lligats a la democràcia, com la participació política, la lliure expressió, la lliure circulació d’informació veraç, el dret de petició, etc.

Això atorgaria a la transparència una protecció constitucional que aquest projecte de llei no li dóna. Després d’un procés regulat per demanar una informació, si se li és denegada al sol·licitant, la garantia que es dóna al ciutadà és la possibilitat del recurs contenciós-administratiu. Un procés d’aquest tipus té un cost, una durada i una complexitat tècnica que clarament no concorda amb la importància que ha de tenir la transparència.

Finalment, tot i l’existència d’un bon nombre d’inconvenients en relació a aquest projecte de llei, hi ha també alguns punts positius. En aquest sentit, a l’exposició de motius s’esmenta que l’Estat s’adherirà “a iniciatives multilaterals en aquest àmbit” i que signarà “els instruments internacionals ja existents en aquesta matèria”.

Esperem que aquestes declaracions esdevinguin més que principis genèrics i permetin que amb el temps la legislació espanyola en matèria de transparència no només tingui una bona qualitat tècnica, sinó que a més permeti vincular el dret a l’accés a la informació als nostres drets fonamentals.

1-X-12, Octavi-August Grau, Secretari d’Acció per la Democràcia, eldebat