"Malas noticias" ("Too big to fail"), l’origen de la caiguda del sistema bancari

Males notícies és una adaptació dirigida per Curtis Hanson sobre el best-seller d'Andrew Ross Sorkin que explica com va esclatar la crisi econòmica del 2008 i com van actuar els poderosos davant tan inesperada situació. La història es centra en Henry Paulson (William Hurt), Secretari del Tresor dels Estats Units, i en els conflictes entre Wall Street i el Govern de Washington.

Hem aconseguit extreure el següent fragment de la pel.lícula, en versió original subtitulada en espanyol (la pel·lícula també està disponible en espanyol), en el qual en uns pocs minuts alguns dels principals protagonistes de la història expliquen de forma clara i concisa l'origen de la caiguda de tot el sistema bancari.

31-V-12, economiaennube

Ja es pot comprar el DVD legal de la pel·lícula Malas noticias, dirigida per Curtis Hanson. Si Inside job ha estat un documental fonamental per entendre l'estafa financera actual, Malas noticias intenta, des de la ficció, reconstruir un relat semblant. Mètode: grans actors (William Hurt, Paul Giamatti, James Woods) i un guió que dissecciona el pànic que, l'any 2008, va inaugurar l'esfondrament econòmic actual. D'entrada, sorprèn que, en tan poc temps, hàgim après a conviure amb conceptes tan desagradables com "actius tòxics". La histèria dels mercats presideix cadascuna de les escenes d'aquesta pel·lícula, més honesta que brillant, sobre una realitat massa immediata per fascinar i que, passada pel sedàs de la ficció, no acaba de ser tan convincent com des de la fredor del documental.


Tot i això, és un exercici útil i complementari a tota la informació que ens estressa. Retratant els abusos i les maniobres dels grans banquers, en connivència amb els polítics de Washington i amb els organismes reguladors de la tempesta, la pel·lícula descriu amb quina fredor i quina cobdícia van decidir la ruïna i l'enriquiment immediat, emparant-se en les grans paraules del deure patriòtic i del mal menor.


No cal dominar el vocabulari especialitzat per intuir que els mecanismes de confiança van ser deliberadament corromputs i, al mateix temps, per adonar-se de la complexitat filosòfica i ètica del capitalisme. Traint tots els preceptes teòrics de la ciència econòmica, les intrigues i la incompetència d'una minoria van influir sobre les propietats i les vides de milions de persones relativament innocents, perquè també van ser-ne, des de la ignorància, instruments i víctimes. Els diàlegs reprodueixen les tensions del moment. Tot el que veiem, tan ben resumit per la definició contestatària d'"economia de casino", fa por, perquè confirma que la inconsistència i la improvisació interessada s'imposa en situacions desesperades. A l'última escena -no revelo res: tots sabem com va acabar-, el diàleg aposta per la ficció més pura. Quan la Reserva Federal decideix rescatar els bancs ferits (amb la condició de reactivar el crèdit a les petites i mitjanes empreses) a canvi de deixar morir els moribunds, un dels responsables reflexiona en veu alta i, parlant dels bancs rescatats, diu: "Espero que usen el dinero para lo que se lo dimos. Porque lo prestarán, ¿verdad?" I William Hurt, no sé si innocentment o cínicament, respon: "Por supuesto que sí".


Leer más: http://www.lavanguardia.com/encatala/20120718/54326310875/precedents-reals-i-de-ficcio-de-la-crisi-sergi-pamies.html#ixzz27x3siFlz
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

18-VII-12, Sergi Pàmies, lavanguardia