Parlament de Catalunya: 84 sís, 21 nos i 25 abstencions per un referéndum autodeterminatiu

> el text de la resolució, al final <

El previst pronunciament sobiranista va tenir fins i tot més suport polític del que s’esperava. Van votar la resolució 84 diputats dels 131 presents, i només 21 ho van fer en contra...

Aquest objectiu té calendari. El Parlament insta a convocar una consulta “prioritàriament dins de la propera legislatura”. Més del 64% dels diputats presents van donar suport al pronunciament sobiranista i podrien haver estat més si no hagués estat per dues absències justificades al grup de Convergència i Unió. Així doncs van donar suport a la resolució els diputats de Convergència i Unió, Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència, Joan Laporta i el diputat socialista Ernest Maragall, que una altra vegada va actuar segons li dictava la pròpia consciència i no pas el seu partit.

Tanmateix, la proclamació del dreta decidir del poble català i a exercir el dret a l’autodeterminació va obtenir ahir més pes que mai, 114 dels 131 diputats presents gràcies al canvi d’actitud del PSC. Finalment, el grup socialista, després de tres hores de reunió va optar per desmarcar-se clarament del front sobiranista espanyol que van formar PP i Ciutadans. Els socialistes –a excepció d’Ernest Maragall– no es van sumar al front sobiranista català, però van presentar una proposta de resolució en la qual reconeixien el dret a decidir i la conveniència que els catalans es pronunciïn en un referèndum o en una consulta, encara que posen com a condició “pactar-ho en el marc de la legalitat”, espanyola, sens dubte. Immediatament, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría va declarar que “existeixen instruments jurídics per parar-lo (el referèndum sobiranista) i aquest Govern està disposats a utilitzar-los”.

Contrasta, doncs, la majoria qualificada que aposta per la sobirania de Catalunya amb la minoria que la refusa. 21 diputats dels 131 presents, el 16%. Fins ahir la correlació de vot popular és de 1.755.748 vots a favor de la sobirania per 493.220 en contra. És difícil ubicar ara als 575.233 vots que va obtenir el PSC. Aquest és el punt de partida davant l’inici d’una campanya electoral que es presumeix apassionant i que determinarà més clarament que mai quina és la voluntat majoritària dels catalans respecte al vincle amb l’Estat espanyol.

El PP i Ciutadans van presentar propostes de resolució que òbviament van resultar rebutjades, però que tenien com a objectiu retratar CiU i el PSC negant-se a donar suport a una declaració a favor del compliment de la llei: tots dos grups van fer llegir en veu alta textos del tipus “manifestar que qualsevol referèndum que s’hagi de fer al territori de Catalunya ha de respectar el marc constitucional i les lleis vigents”. Quan els portaveus de CiU i del PSC van aixecar la mà per ordenar als seus diputats que hi votessin en contra o que s’abstinguessin, diputats del PP es van afanyar a fotografiar amb els seus telèfons el moment perquè quedés constància gràfica que els dos principals partits catalans no volen comprometre’s a complir les lleis espanyoles...

Una tensió interna que va aflorar ahir en la reunió del grup parlamentari prèvia a la votació. Un conclave en el qual, després de tres hores de discussió, i sense la presència de Navarro, absència que va sorprendre tots els presents atesa la transcendència del moment, van aprovar una resolució, sense precedents al PSC, a favor que “els ciutadans de Catalunya puguin exercir el dret a decidir a través d’un referèndum o consulta”.

Un text que es va consensuar després de constatar que més de la meitat dels 28 diputats –Marina Geli, Tura i Laia Bonet...– estaven disposats a votar les resolucions de CiU i ICV en aquest sentit. Van ser moments d’estupor i suor freda. No era una simple discussió. Estava en joc la possibilitat que l’última votació de la legislatura conclogués amb la imatge d’un PSC atomitzat en la qüestió identitària. Un escenari inimaginable per als estrategs del carrer Nicaragua i per al fugaç president del grup parlamentari, Xavier Sabaté.

L’intercanvi d’opinions entre els diputats va girar entorn de votar a favor del dret a decidir, i en si s’havia de remarcar la necessitat que la pregunta al poble català havia de ser indefectiblement dins de la legalitat, és a dir, rebre l’aval del Govern central, o si aquest punt en podia quedar fora. Un altre dels elements de tensió era la possibilitat que diputats del PSC s’alineessin amb CiU en la votació. Bonet, partidària de la consulta, va dir que “després del discurs electoralista de Mas”, CiU no “es mereix que el PSC li voti les resolucions”.

L’exministre Celestino Corbacho també va prendre la paraula per demanar als que volien votar a favor del referèndum que ho fessin amb la resolució d’ICV i no pas de CiU. Un atzucac. Fins que va arribar la intervenció de Jaume Collboni. El portaveu del PSC va advertir que el grup parlamentari no era l’òrgan més indicat per prendre una decisió ideològica d’aquesta transcendència, sinó més aviat el congrés. Tanmateix, va subratllar: “Davant els moments decisius que viu Catalunya, no podem aparèixer votant dividits”. Va proposar llavors d’elaborar una resolució que assumís el dret a decidir del poble català. I així ho van fer. Excepte Ernest Maragall...

Els que Sáenz de Santamaría no va voler esgrimir davant les càmeres, però que a la Moncloa admeten que existeixen com a última alternativa, consisteixen en la presentació de querelles per la via penal contra la persona que signi el decret de convocatòria de la consulta catalana, és a dir, el president de la Generalitat, pels presumptes delictes de prevaricació i de desacatament o desobediència. L’Executiu espanyol assegura que no vol tensar tant la corda, ni escalfar més l’ambient, però sí que posa sobre la taula totes les opcions possibles perquè tothom sàpiga a què cal atenir-se.

En primer lloc, Sáenz de Santamaría va justificar el veto a la iniciativa de Mas: “Una consulta d’aquesta mena seria un assumpte que afectaria el conjunt del poble espanyol, és a dir, el conjunt del cens electoral, per la qual cosa caldria preguntar a tots i cadascun dels espanyols, ja que és a tots a qui ens competeix decidir sobre l’organització territorial de l’Estat”. Però Artur Mas ja ha anunciat que durà a terme la consulta amb acord del Govern espanyol o sense, així que Sáenz de Santamaría va passar a detallar minuciosament les possibilitats que els ofereix el TC per frenar i impedir una consulta independentista.

La primera opció, segons va explicar, seria que l’Executiu sol·licités davant el TC la suspensió dels articles de la llei catalana de consultes populars per via de referèndum. El Govern espanyol ja va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra diferents preceptes d’aquesta llei, però finalment el TC va aixecar-ne la suspensió en considerar que, segons va llegir Sáenz de Santamaría, “la viabilitat de tals consultes depèn directament de la decisió que l’Estat adopti sobre això en l’exercici de la competència d’autorització que no està posada en qüestió en el present procés constitucional”. A parer de la vicepresidenta, això significa que el TC va aixecar la suspensió sobre la norma catalana, però va declarar que és necessària l’autorització de l’Estat per dur a terme una consulta via referèndum.

Amb tot, Sáenz de Santamaría va semblar veure més efectiva una segona via davant el TC. I és que, segons va explicar, seria fora de les competències de la Generalitat de Catalunya els actes que adoptés per dur a terme un referèndum. “Serien directament inconstitucionals i, per tant, susceptibles de ser recorreguts de forma autònoma davant el mateix Tribunal Constitucional”, va dir. “Amb un avantatge –va afegir la vicepresidenta–, i és que la suspensió de la convocatòria seria automàtica”. “És a dir –va concloure–, que si s’adoptés la decisió de convocar un referèndum d’aquesta naturalesa inconstitucional, es va directament davant el TC i directament se suspèn la convocatòria d’aquesta decisió, només què ho demani el Govern de l’Estat”.

28-IX-12, J. Barbeta/I. Ellakuría/J.C. Merino, lavanguardia

TEXT DE LA RESOLUCIÓ:
1.- El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l’enorme èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat Onze de Setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa”.
2.- El Parlament de Catalunya constata que al llarg d’aquests darrers trenta anys, una part molt important del catalanisme s’ha compromès a fons amb la transformació de l’Estat espanyol per poder-hi encaixar sense haver de renunciar a les nostres legítimes aspiracions nacionals, a la nostra voluntat d’autogovern, ni a la nostra continuïtat com a nació. Però els intents d’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol i les seves reiterades respostes són avui una via sense recorregut, Catalunya ha d'iniciar la seva transició nacional basada en el dret a decidir.
3.- És per tot això que el Parlament expressa la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí, constatant la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, com a única via per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.
4.- El Parlament insta el Govern de la Generalitat i les forces polítiques i els agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens possible per tal de portar a terme aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, amb diàleg amb la comunitat internacional, la Unió Europea i el Govern espanyol, per tal que la ciutadania de Catalunya pugui determinar en un marc de plena llibertat, respecte al pluralisme, foment del debat i la convivència democràtica i sense coaccions de cap mena.
5.- El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern a fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.