el proper dijous, l’anunci del divorci entre Catalunya i Espanya?

+ relació Catalunya-Espanya: l’hora de la Política (amb majúscula)
+ la manifestació de l’11 de setembre, un mandat ciutadà a la classe política. I ara què?
+ mandat del Parlament de Catalunya per a un "pacte fiscal". I ara què?

El cas de l'independentisme català és ara com ara una d'aquestes realitats difícils de quantificar. Els seus seguidors podrien ser al voltant d'un milió (com els que van participar en les consultes sobiranistes de fa un any o els que, segons algunes fonts, van desfilar el dimarts passat per Barcelona), però també podrien ser únicament la meitat (que és la xifra de vots que han obtingut en les eleccions els partits explícitament independentistes).

No obstant això, els sobiranistes també podrien ser molts més. Quants? Els que es dedueixen de l'últim sondeig del CIS sobre Catalunya: un milió tres-cents mil? Els que voten a formacions nacionalistes: més d'un milió i mig? O els que es deriven d'aplicar al cens electoral el percentatge de ciutadans que, segons el CEO, consideren la independència com la millor fórmula per a Catalunya? I això significa un 34% dels cinc milions de votants potencials: és a dir, gairebé dos milions de persones.

De fet, les xifres poden resultar encara més vistoses. Segons el mateix institut, en el cas que es convoqués un referèndum per decidir la independència de Catalunya, més de la meitat del cens (el 51,1%) votaria a favor, mentre que només un de cada cinc catalans ho faria en contra. La resta s'abstindria. Però la majoria secessionista seria encara més aparatosa en el context de participació que es desprèn del sondeig. És a dir, amb una afluència a les urnes del 72% (una mica menys de quatre milions de catalans) i un vot a favor de la separació de més de dos milions i mig d'electors (doncs aquesta és la xifra absoluta que suposa el 51,1% del cens), el resultat seria aclaparador: aquesta independència (de moment imaginària) comptaria amb el suport de més del 70% de les paperetes emeses. Només un 29,3% dels vots recolzaria la continuïtat a Espanya.

Ara com ara, no obstant això, a l'agenda política semblen estar més a prop unes eleccions anticipades que una consulta sobtada. El problema en el cas d'un avançament electoral consisteix a albirar quin impacte podrien tenir sobre els resultats l'auge de l'independentisme i la polarització identitària que viu Catalunya respecte a Espanya...

àdhuc en el cas de donar només per bones les xifres més modestes de suport a la independència -una mica més d'un milió de vots- no cal oblidar un petit detall: aquest grup el forma una classe mitjana hiperparticipativa (i la millor mostra d'això va ser la manifestació de l'11-S); és a dir, una mena de minoria determinant (aquest concepte que amb tanta perspicàcia fa servir l'historiador Ucelay-Da Cal), el pes qualitatiu de la qual en l'esdevenir polític i social desborda el merament quantitatiu...

La transició nacional esbossada per Mas no és aliena a l'encotillament que la Constitució va demostrar a Ibarretxe però compta amb la força de la imatge d'un milió i mitjà de persones manifestant-se per la independència, el referent de consultes sobiranistes multitudinàries a tota Catalunya i una xarxa de més de cinc-cents ajuntaments declarats independentistes. Les enquestes tampoc auguren problemes a CiU en unes eleccions plebiscitàries. El PSC ni hi és ni se l'espera, i el PP català pot patir el càstig de les retallades.

En l'actual ordenament jurídic, la declaració d'independència de Catalunya requeriria la modificació de l'article 2 de la Constitució, que preveu la "indissoluble unitat de la nació espanyola", i per a això es necessita una majoria de dos terços dels diputats al Congrés i al Senat, la dissolució de les Corts, la convocatòria d'eleccions estatals, la ratificació de nou per dos terços i la votació en referèndum de la reforma.

I la convocatòria d'un referèndum d'independència a Catalunya hauria de comptar amb l'autorització de les Corts, la proposta del president del Govern i la convocatòria del Rei. Missió impossible.

Una altra cosa és que el Govern plantegi una consulta no vinculant a partir de la llei de Consultes catalana, que el PP ja pensa recórrer.

Topar contra les Corts, el Constitucional o contra tots dos? Mas busca la seva pròpia via aprofitant la pressió de la societat catalana. I no amaga els seus referents. Mes aspira al fet que Espanya, encara que sigui per la porta de darrere, dispensi a Catalunya el mateix tracte que Canadà a Quebec en l'àmbit fiscal i a l'hora de decidir lliurement. La sentència del Suprem canadenc de 1998 que conjuga llei amb voluntat de la societat és el llibre de capçalera.

15-IX-12, C. Castro/I. Garcia Paguen, lavanguardia

El dia abans de la transcendent trobada a la Moncloa d'Artur Mas amb Mariano Rajoy per parlar del pacte fiscal el president de la Generalitat es reunirà amb els presidents de les quatre diputacions per esbossar l'embrió del que podria arribar a constituir l'Agència Tributària Catalana. Es tracta d'un acte simbòlic per evidenciar la determinació política d'assumir la gestió de tots els impostos que paguen els catalans. Mas signarà amb Salvador Esteve, de Barcelona; Joan Reñé, de Lleida, Josep Poblet, de Tarragona i Jaume Torramadé, de Girona, un conveni de col·laboració en la gestió tributària. La iniciativa s'inspira en el que va fer Enric Prat de la Riba amb la Mancomunitat i plantejarà explícitament objectius de coordinació en la lluita contra el frau fiscal, però la idea és que algun dia les quatre diputacions i la Generalitat constitueixin el consorci que donarà llum a l'Agència Tributària Catalana que haurà de substituir a l'Agència estatal.

15-IX-12, lavanguardia

Òmnium Cultural ha encarregat a diversos especialistes en dret fiscal informes sobre com les empreses catalanes que són les que recapten els impostos dels assalariats podran ingressar els seus impostos en la hisenda autòctona i no en l'agència tributària espanyola. Els fiscalistas estan buscant circuits legals per poder pagar els impostos a Catalunya sense córrer riscos de ser sancionats o acusats de cometre delicte fiscal. Òmnium es va comprometre quan va celebrar el seu 50 aniversaris a plantejar una campanya d'objecció fiscal amb Espanya si es perllongava la situació que qualifiquen d'“espoli”. Ara l'entitat catalanista parla d'un pla de “lleialtat fiscal amb Catalunya”, però està esperant el desenvolupament de les converses entre Rajoy i Mas sobre el pacte fiscal, i pretenen coordinar-se amb la Generalitat en cas que no hi hagi acord entre els presidents català i espanyol per col·laborar amb el Govern en iniciatives d'insubmissió fiscal.

15-IX-12, lavanguardia