el CPB holandès, un antídot contra les mentides electorals

- reformes del sistema i procés electorals

El terror dels partits polítics holandesos s'amaga darrere de tres lletres: CPB, les sigles en neerlandès de l'Oficina Central de Planificació.

“En realitat mai ens hem dedicat a la planificació econòmica, però és el nom que se'ns va posar el 1945, l'any de la nostra creació”, explica el seu portaveu, Edwin van de Haar.

El CPB es dedica bàsicament a fer informes i previsions econòmiques i assessorar al Govern, però en període electoral assumeix una tasca que la ciutadania respecta i els polítics assumeixen resignats: examinar els seus programes i valorar el seu impacte en l'economia.

D'un cop d'ull, el ciutadà pot esbrinar en quina mesura augmentarà l'atur o el cost de la sanitat amb el programa de cada partit. Quin de tots afectarà més al preu de l'habitatge (una gran preocupació dels holandesos). O quin farà disminuir més els embusos...

El CPB va assumir voluntàriament la tasca d'analitzar els programes electorals el 1986. Amb el temps, la publicació de les seves xifres s'ha convertit en un dels moments clau de les campanyes. Aquest any, per exemple, ha conclòs que el pla del Partit Socialista – d'extrema esquerra malgrat el seu nom– és el que més augmentaria el poder adquisitiu dels holandesos en els propers quatre anys, encara que crearia mig milió d'ocupacions menys que el dels lliberals. És un servei al votant però també als partits.

Fins i tot els seus detractors admeten que ajuda a disciplinar els polítics i evita que les campanyes siguin mers exercicis de retòrica. Una quarta part de l'electorat afirma decidir el seu vot a partir del seu informe...

Els partits són lliures d'enviar o no els seus programes al CPB. Però tots aquells que tenen opcions d'entrar al Parlament acostumen a fer-ho. “És una espècie de segell de qualitat. Si un dels grans partits no ens enviés el seu manifest electoral tindria greus problemes durant la campanya, perquè la resta ho faria servir per atacar-los i qüestionar la validesa dels seus plans”, assenyala Van de Haar...

L'exercici del CPB té les seves limitacions. No és exactament una màquina de la veritat de les promeses electorals.

Parteix de la ficció que un partit pugui fer-se amb la majoria absoluta i dur a terme el seu programa totalment, quan en realitat la fragmentació del panorama polític holandès obliga a formar coalicions amb si més no tres o quatre partits; les decisions de Govern, al final, són fruit del consens entre diversos partits més o menys afins, per la qual cosa revisar la fiabilitat de les seves previsions a posteriori és difícil.

El model econòmic emprat, amb previsions fins a l'any 2040, també és objecte de crítiques, encara que el CPB argumenta que és l'única manera de valorar a llarg termini els efectes de reformes estructurals. Els seus mètodes, defensa, són sotmesos regularment a controls acadèmics...

Els holandesos tenen una forta confiança en la independència i neutralitat d'aquest organisme. La seva direcció és nomenada directament pel Govern sense que això sigui objecte de polèmica. Per exemple, el seu actual director, Coen Teulings, ha treballat amb el Partit Laborista, al que està afiliat, però això no va ser obstacle perquè fos nomenat per un Govern en el qual ni tan sols participava aquesta formació. El seu prestigi acadèmic es va imposar sobre els interessos partidistes.

2-IX-12, B. Navarro, lavanguardia